DE PORRERES A MONTUÏRI PEL CAMÍ DE BANYERES

246
Escut situat al lateral de l'oratori de Santa Creus.

Tomàs Vibot

Us proposam una excursió curta però molt bella, a través d’una ruta cicloturística molt ben senyalitzada i sense pèrdua. S’ha de tenir en compte que, al llarg dels seus 6’5 km, passen sovint cotxes, per la qual cosa haurem d’extremar les precaucions.

Des de la plaça Major de Porreres

Iniciam les nostres passes a la plaça Major de Porreres. Des d’aquí ens dirigim al carrer de la Santa Creu, on trobarem també els rètols de Montuïri i Palma. Més avall passarem vora l’escorxador municipal, que el deixarem a l’esquerra i avançarem per una avinguda. Tot d’una ens trobarem a la dreta una creu de terme i poc més endavant, just enfront d’una estació de servei, una fornícula que conté una imatge d’un sant Cristòfol.

Més amunt passarem vora del camp municipal d’esports i d’algunes naus comercials i industrials. Aviat assolirem la rodona de la carrereta de Montuïri, just a l’enfront de la qual arrenca el camí de Banyeres, ben senyalitzat, per on continuarem.

PUBLICITAT

El camí es troba al bell mig del cementeri municipal i de l’oratori de la Santa Creu, un dels elements municipals més importants de Porreres. Es tracta d’un edifici de principis del segle XVIII que alberga la creu d’en Nét, una creu que comptà amb gran veneració arreu de l’illa. L’oratori és d’una sola nau, amb una façana que destaca sobretot per la sobrietat. Compta amb un portal d’accés de llinda. Al tercer cos hi trobam una rosassa. En la façana lateral, just on arrenca el camí, trobam diverses finestres de pedra i una placa amb un escrit pràcticament il·legible.

Pou de la Cova, just al costat de Montuïri.

El camí

Continuam la ruta vorejant la paret del cementeri a la nostra dreta, mentre que a la banda contrària el matoll no ens deixarà momentàniament veure el paisatge. Aviat, però, podrem contemplar un paisatge obert i molt característic.

A la dreta ens quedarà Son Mas, un rafalet allargassat, d’un aiguavés. Des d’aquí podrem contemplar una sínia que encara manté alguns dels elements d’extracció (jou, rodes dentades, etc.). Per les rodalies del camí també ens sortiran al pas barraques així com també un pou.

El camí perfila petits revoltets entre camps de cítrics. Des d’aquí albirarem també el puig de Randa. Un poc més endavant l’itinerari ascendeix suaument ja que puja cap al turonet on hi ha la possessió de Banyeres. Un cop a dalt trobarem a la dreta l’entrada a la possessió.

Avançam vorejant a la dreta les altes parets de Banyeres. A l’esquerra ens queda una gran casa moderna, allargassada, a dos aiguavessos, molt discordant amb el paisatge. Des d’aquest punt el puig de Randa mostra la seva dimensió.

Puig de Randa, des del camí de Banyeres.

El camí inicia una suau davallada, flanquejant camps amb ametlers i figueres. Hi podem contemplar alguns rafals a la nostra dreta. En primer terme s’alcen Son Manera i Son Ballarí, custodiats pels tradicionals fassers. A rere s’estén l’allargassat turó des Figueral, la cota més alta del qual assoleix els 214 m.

Camí de Son Palou

Avançam ara planers entre sementers i camps de conreu. Aviat, però, trobarem una bifurcació. La ruta cicloturística establerta ens fa anar pel camí de l’esquerra, però des del punt de vista patrimonial és més interessant continuar pel de la dreta. Evidentment hi continuam per aquí.

El camí avança uns metres recte i tot d’una volta cap a l’esquerra. Aquí arrenca el camí que va fins a Son Palou. Val la pena endinsar-nos-hi uns metres per visitar la possessió abandonada de Can Marc, una autèntica joia des del punt de vista arquitectònic. Abans d’arribar-hi, a la dreta, s’alça una sínia, envaïda parcialment per una figuera que ha fet malbé a les seves estructures.

A l’esquerra ens queden les genuïnes cases de Can Marc. Mostren una façana principal orientada a xaloc, de dues plantes d’alçat. El portal forà és rodó, adovellat, sobre el qual podem observar un grafit amb la data de 1836. A l’esquerra del portal trobam una finestra amb ampit. Al pis superior s’obren dues finestres més, també amb ampit. Sobre la cantonera podrem contemplar un petit rellotge de sol, amb la data de 1837. A la part de la dreta, formant una “L” hi ha part de l’edifici destinat a finalitats agrícoles. Davant la façana principal s’estén una petita carrera dotada d’un fasser i dues cisternes. La més acostada a les cases presenta un coll amb capelleta, de forma prismàtica. Més a prop del camí hi ha l’altra, amb capella petita i apuntada.

Cap a Montuïri

Tornam un altre cop a la difurcació i continuam cap a Montuïri. El camí voreja a l’esquerra un xaragalló parat, amb pontets que accedeixen a les diverses propietats. A l’esquerra deixarem Son Mut i a l’altre costat, damunt el turó, les possessions de Son Ripoll Vell i Can Cavaller.

Avançam flanquejant diversos porxets i casetes de nova construcció. Des d’aquí podem veure Montuïri ben enfilat, amb els seus molins de la carena de migjorn. Arribarem de nou a la cruïlla amb el camí “normal” de la ruta cicloturística. Passarem tot d’una una casa amb un curiós fumeral en forma de “T”, totalment desproporcionat amb l’estructura. Després el camí serpentetja mentre deixa de costat tres cases tradicionals.

Un poc més amunt trobam una bifurcació a l’esquerra, que obviam. Pujam per l’esquena del pujol, deixant diverses propietats a ambdós costats. Més endavant passam vora Can Rubí i després cases de nova construcció, com la Cova. A partir d’aquí el camí descendeix força fins assolir la carretera de Manacor. Hi val la pena posar de relleu un gran pou d’extracció d’aigua, amb coll primàtic, amb roda metàl·lica a l’extrem. En la cruïlla de camins podem veure el pou públic dit de la Cova, perforat durant el segle XIX.

Avançam uns metres cap a l’esquerra i en el cantó del restaurant Cas Saboners pujam la costa que ens menarà fins al centre de Montuïri, on acabarem la nostra excursió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT