DE PI A ESCARRÀS

L'actualitat política local s'ha centrat aquests dies a Manacor. Foto Cent x cent.
L'actualitat política local s'ha centrat aquests dies a Manacor. Foto Cent x cent.

Si no record malament qui va ser batle popular de Manacor, Antoni Pastor, no se’n va anar del PP, sinó que el varen treure, l’expulsaren per no haver respectat la disciplina de vot quan aprovaren la Llei de la Funció Pública, aquella per la qual, entre altres coses, el català passava de ser un requisit, a ser simplement un mèrit. Això, als catalanistes, ens va agradar molt: “Oh, si tots els del PP fossin com en Pastor…!”, ens dèiem. Què en som, de tendres…
Així va ser com va arribar fer colla amb el primer popular “regionalista” defenestrat: Jaume Font, qui havia recorregut tot Mallorca a la recerca de suports entre els peperos d’allò que ell en deia “de centre regionalista” i no en va trobar ni un: ni díscols, ni versos sueltos ni ppseudoregionalistes. Ningú li va fer costat. Ni aquell batle de Manacor que ens havia d’alegrar una mica la fosca legislatura passada, ni aquell batle de Pollença que ara s’autoanomena (ell és així) regionalista. El 2011, tothom era del PP, PP; el PP de tota la vida i ho continuaren essent fins i tot quan José Ramón Bauzá va treure l’acorador i se’n va desfer d’Antoni Pastor. Jo no sé perquè, però, aleshores, aquesta ala regionalista que darrerament ha aflorat dins els PP, i fins i tot des de fora però amb el carnet dins la butxaca, tampoc va piular ni motar. Silenci. Silenci total i absolut.
I mira, tu, com són les coses, els dos ex-peperos seduïren Josep Melià Ques, o sigui el veritable i convençut representant del centre regionalista a les illes Balears, i entre tots formaren El Pi, un partit que, des del meu punt de vista és més que necessari, imprescindible per defensar els sentiments, i els interessos que aquests són de centre, però tirant a la dreta, de la gent d’aquí. I marcaren, varen obtenir representació tant al Govern com al Consell i a molts pobles de Mallorca, entre els quals Manacor, un municipi amb entitat a bastament com per estar en el punt de mira dels moviments d’aquest centre regionalista diferenciat del PP.
Bono, idò, quan tot just han passat 100 dies des de les eleccions, va El Pi i munten un sarau al poble de Pastor, que ja té nassos la cosa, i posen en evidència que hi deu haver coses (que no sé quines són ni ho vull saber, però cosa hi ha que no es pot dir en veu alta) que estan per damunt de les idees i dels principis i què sé jo, que no entenc res més que això que som nosaltres ens n’anam en orris per tornar allà on érem i que per això no calia fer tant camí ni tantes volteres.
I ara la diré grossa, però… vist els esdeveniments, què voleu que us digui, jo que tantes vegades m’he lamentat perquè El Pi a Pollença és mort, he de reconèixer que els pollencins varen ser ben intel•ligents quan anaren a votar i escapçaren El Pi a la categoria d’escarràs, un escarràs que ja veurem si definitivament s’enquista en el PP, PP del fill pròdig que retorna amb els “seus”, o si el centre regionalista tan nostrat aquí a Pollença, que hi és i té tradició, aconsegueixen treure-se’l i la ferida se cura. En qualsevol cas, tant aquí com per devers Manacor, haurien de tenir ben present la conclusió a què va arribar qui fou regidora de Convergència per les Illes a l’ajuntament de Pollença,Teresa Ferré, tot fent balanç de l’experiència de governar amb aquests nous PPseudoregionalistes de PPa amb fonteta: “Qui amb infants es colga, compixat s’aixeca.”

Eva Cerdà

37total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e