DE L’ESTANY D’EN MAS A CALA ANTENA. UNA PASSEJADA PEL LITORAL DE MANACOR

155
Cala Varques, una veritable joia.

Tomàs Vibot

Avui us proposam un itinerari força atractiu i bell per un dels trams de litoral on la pressió urbanística encara no l’ha fixat en els seus objectius més immediats. Tot i ser un itinerari sens importants desnivells, hi trobarem un recorregut oscil·lant, amb pujades i baixades constants, on fins i tot ens toparem amb tres passos on haurem de posar les mans. El temps de recorregut (sense aturades) és mínim d’unes 4 hores. Com a incitador, us asseguram que el paisatge no decep: travessarem cales i racons que ens remunten a la idea de com devia ser tota l’illa abans de la frenesia immobiliària.

Iniciam les passes a cala Antena, situada a peus de la urbanització Cala Romàntica. Vorejant la paret de la dreta de la cala, passades unes balmes, es localitza un tram de vegetació amb un esquifit tiranyó al bell mig. Aquí hi trobarem la primera prova: un passet d’uns tres metres on caldrà posar-hi les mans. Un cop a dalt, resseguim el senderó cap a la costa i avançam vora la timba. Som damunt l’indret conegut com el Banquet dels Coloms. A peus de roca, encara s’entrelluen les restes d’antigues pedreres de marès, amb algunes dificultoses baixades. Cap a l’interior, es destrien sense cap impediment el puig de Son Josep i a la seva esquerra Sant Salvador de Felanitx.

Poc més endavant, deixarem l’imponent Frontó del Molar i el curiós indret conegut com la cova de na Dent. Damunt aquesta altura, cap a l’interior, es localitza la famosa cova del Pirata, un forat històricament dins la gran possessió de Son Fortesa.

PUBLICITAT

Finalment arribam a un dels primers llocs veritablement interessants: cala Falcó. Aquí hi ha una balma limitada per una gran paret seca on actualment s’arreceren les cabres. Poc més endavant, dins la mateixa timba de la paret, s’obren un seguit d’impressionants balmes fins i tot amb estalactites. Si ens hi fixam bé, sobre una de les canals que es precipiten a la mar, podrem destriar unes anelles d’escalada. Aquestes magnífiques coves moren a la punta d’en Barrafau.

Posteriorment superam el caló Blanc i ens acostam a un dels indrets més bells del nostre litoral: cala Varques. És una de les més famoses de la contrada durant l’estiu, on fondegen gran quantitat de iots. Té uns 80 metres, d’arenes primes i suaus. A l’altra costat arrenca un interessant camí de carro que connecta amb l’altra entrada de la cala, situada a recer de la punta de Llevant. Vora el camí es troben un grup de coves artificials, molt interessants de visitar.

Tram litoral que precedeix cala Varques.

Continuam vora mar, ara sense un camí definit i amb algunes fites de pedra. Passam vora dues endinsades, anomenades el Racó de la Teula i la cala de l’Olla, també delicioses. Després travessam un ermàs fins a una paret seca, la qual superam per un portell situat en el seu cap. Aquest punt ens serveix de mirador, sobre cala Engana-pastors i cala Sequer, els dos immediats objectius a assolir. De tota manera, l’impactant protagonista d’aquest indret, però, és el gran casal modern que corona el turonet situat sobre cala Sequer, un edifici de planta rectangular amb galeria amb arcs rodons correguts. Cala Sequer és un caló estret i formós, amb restes d’un camí i d’una gran paret seca delimitació. Davant nostre, arrenca un tirany que puja en direcció al xalet, amb cartells que recorden la titularitat privada de l’indret. Nosaltres sortim del camí, giram cap a l’esquerra per un tiranyó i vorejam el casal. Més endavant passarem vora un del camí de la casa i continuarem pel litoral fins al caló del Serral, també una endinsada bellíssima, de còdols i roquissam.

La superam per la dreta, seguint algunes fites, i ens endinsam en un territori dificultós, ple de vegetació i pedreny que dificulta la passa. Des de fa ja un temps, s’albiren els edificis de Cales de Mallorca; cap a l’interior els pujols de Son Josep, de na Fogassot i fins i tot els del Fangar.

Vora la punta del Moro, des d’on es contemplen cala Magraner, cala Pilota i cala Virgili, trobam una vella caseta de carabiner. A més de la caseta-garita, hi trobam un habitatge d’un aiguavés, amb cuina econòmica i un gran aljub davant la carrera. Un poc més decantat, hi trobam l’edifici destinat a les bísties, també d’un aiguavés.

Continuam per l’espadat litoral, admirant la bellesa de l’entorn d’aquestes cales. Per accedir a cala Magraner haurem de resseguir la timba fins a la part fonda. Des d’aquí podrem contemplar la zona humida del final de la cala, ja que es tracta d’un torrent. Si estam atents trobarem una davallada costeruda, amb un pas damunt la roca no gaire difícil, on caldrà assegurar les mans a les diverses preses que hi trobarem. Per a una fàcil execució, cal girar-se i descendir el pas amb l’esquena al bot. Si aquest pas resulta extremadament difícil, més al fons, trobarem altres davallades més fàcils.

Passat el pas, arribarem a les restes d’un marge. Cap a l’esquerra, localitzarem un passet amb un caminoi que ens deixarà vora les aigües estanyades del torrent. El seguim cap a la mar per un camí força marcat i sortirem a la pregona cala. És de còdols i té una amplària d’uns 60 m. És ben possible que aquí trobem grups d’escaladors practicant el seu esport. Per les parets de l’esquerra podrem veure les assegurances artificials i fins i tot els punts de reunió, així com les taques que deixa el magnesi aplicat a les mans.

Cala Pilota.

Al costat de la dreta, trobarem un caminoi que puja fins a una plataforma sostinguda damunt un sòcol de pedra en sec. Pujam pel camí, el qual perfila una volta cap a la dreta. Passats uns cinc metres després de la volta, sortim del camí i pujam cap a l’esquerra. Superam posteriorment una paret seca i davallam amb tendència cap a la dreta fins a cala Pilota. Aquesta cala és d’arena barrejada amb pedra. Sol guardar importants masses d’alga.

Sortim de la cala seguint la mateixa direcció. Pujam el costeret i al damunt trobarem un camí de carro. El travessam i davallam cap a cala Virgili, una cala molt semblant a l’anterior. La punta de l’esquerra s’anomena punta de ses penyes Altes. Sortim de la cala per un tiranyó poc marca i aviat desembocarem en una fallida pista del que havia de ser un dels vials de la urbanització que devia copsar la zona. Un cop a la pista, voltam a l’esquerra i la resseguim. Si per contra volem continuar vora la costa, només n’hem de sortir i avançar per damunt la roca. Aquesta pista serpenteja curiosament. Aviat traçarà una important curva a la dreta i s’orientarà cap a mestral. Aquí hem de sortir i davallar cap a cala Botà, un dels indrets més pacífics de la contrada. Mentre davallem trobarem les restes d’un curiós entramat de camins de carro del que devia ser una primitiva explotació de pedra. A través del matoll, sortim a la cala, ben encaixonada i amb una gran balma sobre la galta esquerra.

A l’altra banda se situa un altre pas rocallós, aquest acompanyat d’una corda que ens ajudarà a sortir del clot. Un cop a dalt, trobarem de nou una pista i la seguim. En la següent cruïlla, ens desviam a l’esquerra i continuam pel vial. Aviat descobrirem que fins i tot el ferm s’empedrà.

El camí principal voreja a la dreta un turonet anomenat el puig Botà (47 m) i a l’esquerra el caló del Soldat. Aquí trobarem una important cruïlla, on cal continuar cap a l’esquerra. Posteriorment passarem vora un nou caló solitari dit l’Ansa de l’Estri.

Des d’aquí, seguint el vial, sortirem vora els vials moderns de les urbanitzacions, damunt cala Antena, on finam l’excursió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT