DE FIGUERES, IDIOMES I ALTRES HERBES

152

Eva Cerdà

Si Lluís Llach cantava “Vinyes verdes vora el mar”, aquí s’escau escriure figueres verdes vora el mar. I és que, si bé és agosarat situar aquesta renglera de cases a la primera línia del Port de Pollença, hi ha alguns detalls que així ho fan pensar. D’entrada, perquè a l’extrem esquerra, les estilitzades columnes blanques ben bé podrien ser del Miramar, establiment hoteler clàssic del Port, i a l’extrem oposat, un tipus de casa força diferent a les casetes dels pescadors centrals, un edifici residencial o, fins i tot, una segona residència, un d’aquells espais construïts per fer salut, vora la mar.

I sobretot perquè al peu de la postal editada per un tal Guilera, s’hi pot llegir: Pollensa (Mallorca) Puerto – El mercado i a davall Port – The market. De no ser per aquesta impressió bilingüe (espanyol/anglès, cosa que fa pensar), la instantània podria haver estat captada a qualsevol indret de la Mediterrània, on la gent fa vida al carrer.

Els mercats són, sens dubte, una excel·lent font d’informació sobre aquells llocs que visitam i no coneixem. Una volta pels carrerons dibuixats entre les paradetes de fruites i verdures, però també aviram, peix o carn, espècies, embotits i altres ingredients molt o gens processats, ens permet aproximar-nos a l’alimentació d’aquella població i, ja se sap, l’aliment és el combustible de les persones.

A la instantània que avui ens ocupa, llàstima, no es pot veure què venien i, per tant, què menjaven els habitants del Moll, un Moll que, per les característiques dels edificis, es movia entre l’activitat pesquera, l’estiueig i possiblement els primers viatgers, uns viatgers que amb els anys s’han convertit en turistes i que poc tenen a veure uns amb els altres.

Datar la instantània ha estat impossible. La vestimenta de les dones, de curt i no de pagesa, fa pensar que la fotografia tampoc no és tan antiga com pot semblar amb un primer cop d’ull. I el cablejat elèctric que vola pas damunt les teulades de les construccions marineres és indici que, al Port de Pollença, per aquelles saons ja hi havia una xarxa elèctrica en condicions cosa que va ocorre entre 1925 i 1928. Ben segur que també podrien ser cables de telèfons, però en tot cas són de la mateixa època.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of