DE BICICLETES I SENALLETES

356
Fotografia cedida per Catalina Oliver.

La instantània mostra un grup d’homes, alguns més mudats, altres no tant, però tots van amb bicicleta i amb la senalleta penjada al manillar, dins la qual hi devien dur el berenar. Ells no ho sabien, ni falta no els feia, però es desplaçaven amb el més ecològic de tots els mitjans de transport i no embossaven el món i la bolla amb plàstics, perquè les senalletes eren de llata, feta amb palmes de garballó i, a dins, hi devien dur una carmanyola reutilitzable amb el menjar, una botelleta de vidre amb la beguda i un torcaboques de roba.

Entre els joves de la imatge, hi ha Antoni Oliver “Magraner” qui, entre moltes altres coses, va ser un gran aficionat a la bicicleta, com contava no fa gaires setmanes Ramon Reig Vila a les pàgines de PUNT iNFORMATIU.

PUBLICITAT

Com a persona inquieta que era, Antoni “Magraner” va voler aprendre com funcionava aquell aparell que aleshores popularment anomenaven “la màquina” i així va ser com va sorgir la seva professió de mecànic. Tanmateix, però, la bicicleta o “màquina” era un mitjà de transport, una eina per desplaçar-se més ràpidament cap aquí o cap allà, i una forma de gaudir del temps, lliure o no.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT