CURIOSITATS D’UN FARMACÈUTIC POLLENCÍ I EL VINAGRE DELS QUATRE LLADRES

441
Retall del Diario Constitucional de Palma del mes de juliol de 1820, en plena epidèmia de pesta bubònica.

El lector Veridiano Garcia ens envia una notícia curiosa que va trobar al Diario Constitucional de Palma del 12 de juliol de 1820, que té relació amb Pollença.

Com podeu llegir al retall del diari, un farmacèutic de Pollença, Josef Morell, va donar 24 botelles de Vinagre dels Quatre Lladres, “cuyo específico está recomendado como preservativo contra las enfermedades contagiosas“, i “una de emético“; o sigui una de medicament.

En agraïment a l’obsequi de Morell, la Junta Superior de Sanitat va fer publicar a les actes i als diaris “para que sirva de estímulo a los de su clase“.

Qui era el farmacèutic pollencí Josef Morell, no ho he pogut aclarir. Sí què he pogut esbrinar gràcies a l’ajuda de Veridiano què era el “vinagre dels quatre lladres”.

PUBLICITAT

Vinagre dels Quatre Lladres

El Vinagre dels Quatre Lladres és un tipus de vinagre d’herbes que, segons apunten a la web Gastronomia Salvatge, “a part de ser molt bo i molt sà, té una curiosa història”.

Tal i com recull el “gran savi francès de les plantes medicinals”, Maurice Messegué al seu llibre La Natura té raó explica que, per la gran epidèmia de la pesta que afectà Europa al 1630, a Toulouse, hi havia “una banda de quatre lladres que saquejaven les cases de les famílies moribundes i de persones que havien scumbit a la pesta”.

Les autoritats aconseguiren atrapar-los. Es va fer un judici i els condenaren a mort, però “hi havia una cosa que intrigava a les autoritats: el fet que els lladres, tot i haver entrat a totes i cadascuna de les cases de gent portadora de la pesta, d’estar-hi en contacte, i per tant, exposats també a contreure-la, cap d’ells es va veure afectats”.

Així que els varen demanar com així no s’havien contagiat. Ells “no van voler delatar el seu secret sense haver pactat abans el perdó”. Així que “se’ls va  commutar la pena a canvi de la fórmula del líquid misteriós” amb el qual “es fregaven i es rentaven per tal d’immunitzar-se, cada vegada que feien una actuació delictiva”.

Al bloc “El jardí secret” de la mestra artesana perfumista, Esperança Cases Prats, explica que aquest vinagre amb què es fregaven el cos els quatre lladres era un macerat amb herbes bactericides com “sàlvia, farigola, lavanda, romaní i algunes altres herbes aromàtiques utilitzades com a medicaments des dels temps d’Hipòcrates”.

En aquest mateix bloc, llegim que “l’any 1748 el vinagre dels quatre lladres es va incloure en la Farmacopea del Còdex Farmacèutic Francès i es va vendre a les farmàcies com antisèptic fins al 1884 que es va eliminar amb les noves pautes de la medicina moderna”.

I ara que ja sabem què és el vinagre dels quatre lladres, podeu llegir aquest aclaridor article de Pere Salas. sobre la pesta de 1820, la temuda pesta bubònica.

Vinagre dels 4 lladres de Toulouse.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT