CUINA DE BATALLA

145

Cap de Fibló – capdefiblo2016@gmail.com

Per què aquest títol? Per què cuina de batalla? Idò tornam a la idea que hem comentat altres vegades: avui dia fer un hort és una revolució, i per extensió, conservar els aliments per passar l’hivern és una batalla –pacífica, això sí- però efectiva a l’hora de guanyar autonomia i independència d’un sistema que està ofegant el món.

De cuina de batalla, els nostres avantpassats en sabien molt. Encara en queden alguns romanents avui dia: és comú que la gent faci confitura, qualque pot de tomàtiga o qualque envinagrat. Però si exploram un poc, trobarem conserves de tot tipus que ens ajudaran a passar l’hivern -o qualsevol època de l’any- amb molta varietat i sense necessitat de visitar tant el supermercat. Avui donarem idees; per a receptes o dubtes, ens podeu enviar un mail a  capdefiblo2016@gmail.com (o demanar a qualque padrina!).

PUBLICITAT

Per als paladars dolços

Figues seques. Qui no ha menjat mai una figa seca? Se poden comprar, però amb l’abundància de figueres que hi ha per les nostres contrades, val la pena anar a l’arbre. Per qui no en tengui, segur que qualque veïnat o conegut en deixa collir un parell. No conec ningú que aprofiti totes les figues que donen aquests arbres, tal n’és l’abundància!

Per secar-les collirem les figues quan vénen, dins els mes d’agost. Qualsevol tipus pot ser bona, però val a dir que sequen especialment bé les de la caseta (ah sí, un temps no hi havia ‘figueres’ en general, cada una tenia el seu nom: bordissot blanca, bordissot negra, de la caseta, de la roca, martinenca, coll de dama… per raons d’espai, un altre dia tornarem aquí).

Figues seques.

Pa de figa. Clàssic de la cuina mallorquina, ha anat caient en l’oblit. Però encara hi ha gent que en coneix els secrets, i els pot transmetre.

Codonyat. ‘Membrillo’ en versió castellana. Si teniu un bocinet de terra al jardí, sembrau aquest arbre agraït i gaudiu de les seves flors, i després del seu fruit. Ensenyau-lo als més petits, que l’oblit ve acompanyat de la desaparició d’aquests fruiters.

Tomàtiga seca.

Albercoc sec, poma seca, pruna seca, panses… els límits els posa la vostra imaginació, mirau quins fruits teniu a l’abast i provau!

Envinagrats i fermentats

Tàperes. Encara és temps d’envinagrar tàperes.

Fonoll marí. A un article passat en Pere Morou n’explica els detalls.

Fonoll marí i pèsols bons amb la clovella.

Pèsols bons de la clovella, mongetes, pastanagó, carxofes… Quan hi ha l’esplet, és difícil donar-los sortida. Envinagrats són boníssims i es poden menjar fora de temporada.

Nap. Aquesta verdura tan versàtil i poc comuna a la cuina mallorquina es pot fermentar dins aigua i sal, i en un parell de dies tens aquest menjar poc conegut, bo i sa per acompanyar tot tipus de plats.

Nap.

Xucrut i kimchi. El xucrut sonarà exòtic a bastanta gent. És comú de països més freds, però ben bé es pot menjar aquí. Es fa a base de col, la qual es deixa fermentar. D’altra banda, el kimchi és típic de la cuina koreana, té un gust prou especial, no apte per tots els paladars, però potser al teu li encanta!

Xucrut.

Miscel·lània

Tomàtiga seca. Caríssima si l’has de comprar, és bona d’assecar i preparar, i encara més de menjar!

Infusions. Ara també és un bon moment per començar a recollir flors per fer infusions quan vengui el fred. N’hi ha de moltíssimes, però un parell que no poden faltar mai són la Camamil·la, Herba Lluïsa, Til·la… La Camamil·la ja se pot començar a collir, amb cura, colliu-ne un parell però deixau-ne per la planta i per si algú més ve darrera. Que compartir és viure.

Camamil·la.

Xicòria o cama-roja. És conegut el gust que donen les fulles o flors de la Xicòria –o Cama-roja- a l’ensalada. Però a més, es pot collir l’arrel, deixar-la assecar, torrar-la i preparar un cafè d’allò més bo (abstenir-se de comparar amb cafès de fora).

PUBLICITAT

Oli de Sant Joan. Finalment, no pot faltar l’Hipèric o Herba de Sant Joan. Les seves flors, macerades, s’empren per preparar el conegut oli, indispensable en qualsevol farmaciola d’una Mallorca quasi oblidada. És bo per cremades, cops, ferides…

Oli de Sant Joan.
PUBLICITAT
PUBLICITAT