CREU DEL ROSER VELL O DE SANT ISIDRE

Segons el “Catàleg de Protecció d’Edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença”, redactat l’any 2005, es tracta d’una creu d’autor desconegut, datada el 1696. Està realitzada en part amb pedra calcària i part de pedra de marès. Presenta una base de planta octogonal d’un graó. El fust i el tambor també tenen secció octogonal; el darrer amb vuit figures dintre fornícules decorades amb veneres i separades per petites columnes helicoïdals, rematat tot el tambor per una cúpula gallonada. Presenta la data ‘1696’ gravada a la part interior d’un dels costats. La creu és llatina de braços rectes amb terminacions en florons. Pel que fa a l’Iconografia: imatges de la Verge del Roser amb el nin; Sant Cristòfol; Sant Pere; un sant sense identificar; Crist amb el calze a la mà; Sant Ignasi de Loiola; Sant Pau; i Sant Bartomeu”.

Aquesta creu actualment està situada en els jardins de davant l’oratori del Roser Vell, on va ser traslladada, possiblement, en els anys 20, durant la dictadura de Primo de Rivera, amb motiu del cobriment de la solana del Roser Vell.

Abans estava situada a l’Assolellador, a l’entrada del carrer Puig de Maria, on s’iniciava el camí de pujada al Puig. Així ho podem veure, a més de les fotografies antigues de diversos autors, a un famós quadre de pintura a l’oli de Joaquim Tudela que, segons podem llegir al periòdic l’Almoina, editat a l’Argentina, en el seu exemplar de maig de 1925, “el señor Jaime Cifre, vecino de ésta, que fue importante comerciante e industrial en la Argentina, adquirió un hermoso y valioso cuadro de la exposición Tudela, el cual representa el Abrevadero de San Isidro, de la calle Roser Vell.”

Tanmateix l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, al llibre “Die Balearen”, ja la cita en la seva descripció del poble: “De entre todas las calles, en su mayoria estrechas, cortas y empedradas, la más importante es la Calle Major, la cual, de desigual anchura, atraviesa todo el pueblo. Más lejos hay un par de plazuelas, la pequeña Plaza de la Constitución o Plaza Nueva con una sencilla Casa Consistorial, un poco más allá del Mercado la Plazuela del Asolayador con una cruz de piedra, a partir de la cual arranca la larga Calle del Roser Vell. (..)”

Però la creu no sempre havia estat en aquest lloc. Realment va ser traslladada l’any 1858, com podem llegir a l’acta de ple de l’Ajuntament de dia 19 de setembre de dit any, amb els següents termes: “El señor presidente propuso que el Director de caminos habia indicado ser cosa necesaria quitar del punto en donde está la cruz llamada de San Isidro, situada enfrente la esquina de la casa de Rafael Aloy, ocupando con su peana mitad del camino entrada en esta población, y que pudiera colocarse en la plazuela del asoleyador, y que al par de darse con esto toda la amplitud posible á aquella calle, no dejaria de ofrecer mejor aspecto su situación en la plazuela indicada, de la antigua y bella cruz, símbolo de la remota fe cristiana de nuestros progenitores.”

Salvany i Blanch, Josep. Creu amb castell al fons (Pollença 1915) [Placa de vidre estereoscòpica] FONT: Biblioteca Nacional de Catalunya.
Per cert, l’Ajuntament va recompensar amb 20 reials al picapedrer Joan Nicolau, per la cura i habilitat que va tenir en llevar-la. Així mateix, aquest acord municipal ens pot fer reflexionar sobre un parell d’aspectes. Primer: que la creu inicialment estava col·locada al cantó on actualment hi ha l’abeurador (que no existia en aquelles dates, i que va ser inaugurat el 13/08/1871). Segon: que la creu s’anomenava de Sant Isidre, el que significa que el topònim és anterior a la col·locació de l’estàtua de Sant Isidre. Aquesta no va ser autoritzada fins el ple municipal de 25/04/1875, en el què “se autoriza a los Obreros de San Isidro, Honor Miguel Rotger Vives y Lorenzo Riera Cerdá para colocar sobre la fuente del Asoleyador nombrada con el de su Santo, el busto del mismo que han fabricado al efecto.” Tercer: que fins mitjans segle XIX pràcticament no hi havia carros a Pollença, i per aquest motiu fins llavors no havia molestat la base o graó de la creu.

A la capella de Sant Sebastià de la nostra església parroquial hi ha un quadre que representa una processó de Sant Sebastià, protector contra la pesta, i que se dirigeix al Roser Vell pel carrer Mallorca, i se pot veure la situació d’aquesta creu. També podem veure dita representació a la portada del llibre d’Antoni Mayol Llompart “La festa a l’època medieval (1350-1450).”

Actualment la creu està instalada als jardins de l’església del Roser Vell

De totes maneres, la primera vegada que tenc documentat el topònim (creu de Sant Isidre) és el 1742, any de la solemne benedicció de la nova església parroquial de Pollença i que, segons recull Mateu Rotger, es va fer una processó, dia 29 de setembre, que va recórrer els principals carrers de la vila: “esta processó tirà dreta via devant la creu de St. Isidro a nals caps, y de allí dreta via a la Iglésia de Nra. Sra. del Roser y passat per dintre de ella y per el mercat tirà a la St. Jordi y passat axí matex per dintre aquella y per el carrer maior pujà a la de St. Ignaci dels Pares de la Companyia y passat axí matex per dintre aquella baxà y se retornà a esta Nra. Iglésia.”

Finalment, afegir que abans de la construcció d’aquesta creu, que recordem té data de 1696, l’historiador Binimelis, quan parla sobre l’assalt dels turcs a Pollença, l’any 1550, afirma que “la una part prengué envers lo Monte Calvari, e arribà e féu alto en una creu, per on se va a la ciutat principal de Mallorca [carrer de Mallorques], que es diu la Creu d’en Metge.” L’historiador Mateu Rotger la cita com a “una creu de pedra”. I segons l’erudit Pedro José Serra Cortada la creu d’en Metge es la mateixa que la creu de Sant Isidre.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e