COVID-19, DE LA CRISI A L’OPORTUNITAT

401
PUBLICITAT

Cap de fibló

És casualitat que estem a la vora del col·lapse ecològic i s’aturi el món? La terra (la vida) és sàvia i potser ens està donant una oportunitat.

D’ençà que començà la crisi del Covid-19, a la Xina, segons els experts s’han reduït les emissions de CO2 en el país asiàtic un 25%. Aviat veurem com a Europa, en els països que han adoptat mesures de confinament i reducció de l’activitat humana es redueixen dràsticament també les emissions de CO2. Això és degut a la minva en l’ús del petroli i carbó, per exemple, la reducció del transport motoritzat.

Aquesta reducció en l’impacte ambiental va fortament lligada a un decreixement econòmic. Pollença n’és un exemple clar. Amb una economia basada en la fragilitat del turisme, tots començam a sentir, i a veure, que enguany serà magre. Que si això dura molta estona més, ho tenim un poc cru.

PUBLICITAT

Però hi ha altres visions de caire més optimista. El mot crisi prové del grec antic, i en aquella llengua, entre altres accepcions, té el significat de ‘acció’, ‘decisió’. Així, un moment de crisi podria ser un moment en el qual es produeix un canvi, i per tant, un moment per prendre decisions. Xerrem clar: els humans consumim recursos a un ritme que necessitaríem més d’una terra per abastir-nos tots. Per sort d’alguns, i desgràcia d’altres, al món hi ha una gran desigualtat, la qual fa que uns emprem els recursos dels altres.

El decreixement no és una opció, és una obligació a la que ens hem d’anar acostumant si volem seguir vivint tots en aquest planeta. Comencem a acceptar que per viure i gaudir ens basta manco. Com ja han dit molts cops abans, les grans coses de la vida són gratuïtes: xerrar amb una amiga, passejar per la natura, escoltar els aucells, anar a veure una sortida de sol… basta canviar un poc la nostra escala de valors. Si trobem satisfacció i harmonia en les nostres relacions i en la natura, no necessitarem cercar-ho a fora en forma de consum, i decreixerem amb alegria.

Serge Latouche, un reconegut economista francès, proposa una sèrie de criteris per al decreixement. Entre ells, hi ha reconceptualitzar l’estil de vida actual, simplificar-ho. Reduir el consum i substituir els ideals que el fomenten per la cooperació. Tenim setmanes per cavil·lar i prendre decisions que ajudin el planeta i a nosaltres mateixes.

Però aquesta situació no només té repercussions en el clima i la Terra. També les té de manera més directa en les persones. Aquests darrers dies des de l’Agència Espacial Europea han difós imatges de satèl·lit que mostren com la contaminació atmosfèrica (gasos com NO2, diòxid de nitrogen) han minvat molt en el nord d’Itàlia, o inclús a Madrid (en només uns quants dies) millorant substancialment la qualitat de l’aire. És irònic que aquesta mateixa contaminació atmosfèrica (produïda per l’ésser humà) sigui la causant d’un augment en les malalties cardiovasculars, asma, càncers… que suposen -i de cada cop més- un nombre important de morts arreu del món: segons la OMS, més de 4 milions a l’any (a dia 17 de març el coronavirus ha estat la causa de mort d’unes 7 mil persones). Això dóna per pensar. És temps de crisi, prenem decisions!

PUBLICITAT

Fonts consultades:

https://www.bbc.com/mundo/noticias-51664432

https://www.cccb.org/es/multimedia/videos/serge-latouche/210803

http://www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain/Coronavirus_las_emisiones_de_dioxido_de_nitrogeno_caen_en_Italia

PUBLICITAT
PUBLICITAT

https://www.who.int/health-topics/air-pollution#tab=tab_1

PUBLICITAT