COSTA D’EN FLASSADA – COSTA D’EN NICÓ (SÓLLER – FORNALUTX)

91
Paisatge que es domina durant l’excursió.

Tomàs Vibot

Dades tècniques:

Catalogació: Fàcil.

Durada: 2’30 h.

PUBLICITAT

Terreny: Camí de carro i de ferradura tot el temps.

Observacions: Aquests dos bellíssims camins tradicionals es troben entre Sóller i Fornalutx. De fet, són dos dels camins que servien per comunicar aquestes dues viles amb la vall de Bàlitx i Tuent. Hi proposam una ruta que els enllaça. Cal dir, finalment, que l’excursió és apta per a excursionistes avesats a petites i mitjanes marxes.

Aproximació:

L’excursió comença al centre de la vila de Sóller, a la plaça de la Constitució.

Itinerari:

Iniciam la ruta a Sóller, a la plaça de la Constitució, just davant la singular església parroquial i el característic Banc de Sóller. Prenem per l’emblemàtic carrer de la Lluna i tot d’una voltarem pel carrer Onze de Maig, que més endavant es convertirà en l’avinguda d’Astúries. Al final d’aquesta via trobarem el camp d’esports, que deixarem a la nostra dreta. En la propera cruïlla seguirem pel camí de la dreta, dit de ses Argiles. Un centenar de metres més endavant, a la nostra dreta, s’inicia la Costa d’en Flassada, correctament senyalitzada, per on hem d’iniciar l’ascensió.

Els primers metres estan marcats per un accentuat rost, cimentat, que deixa al costat diversos habitatges. En arribar al darrer (esquerra), el camí esdevé de ferradura, parcialment empedrat, amb parets a ambdós costats. Aquests elements constructius seran una de les constants de l’excursió.

El camí serpenteja per la partió de diverses propietats, entre un espai marjat ocupat majoritàriament per l’olivera, tot i que hi trobarem costers abandonats on el pinar s’ha fet l’indiscutible protagonista.

En uns vint minuts haurem assolit per primer cop la carretera del puig Major, que es bastí a 1961. L’hem de travessar (amb molt prudència a causa de les velocitats d’alguns vehicles) i tot just en el mateix enfront trobarem una estaca de senyalització, que ens deixarà en un altre camí formigonat.

Avançam, i en pocs metres, a la dreta d’un portell (on penja una senyalització de fusta), arrenca una nova tirada del camí vell de ferradura, amb els seus elements constructius tradicionals.

Els primers metres del camí tendeixen cap al nord-est. Aviat sortirem en un camí formigonat, just davant una casa. Seguim en tendència ascendent i a l’esquerra surt una nova tirada, perfectament senyalitzada. En pocs minuts tornarem a travessar de nou el mateix camí. Avançam pocs metres cap a la dreta i a l’esquerra neix un camí de carro, on trobarem un portell amb barrera, ben senyalitzat, per on continuarem.

Ara el camí puja a través de marges d’olivar. A rere nostre, la vall de Sóller amb els seus cims custodis s’obre esplèndida. Aviat, després d’una barrera, sortirem en un camí de carro, ara de terra. El seguirem uns minuts sense desviar-nos.

Abans d’arribar a un revolt, a la nostra dreta neix una nova tirada de ferradura. El camí avança per un alzinar ombrívol i humit, amb restes d’una ancià empedrat. Després d’un petit coster, el camí avança planer i deixa de banda marjades de secà i algun porxo d’olivar. Aviat serem en una important cruïlla: cap a la dreta es troba el camí de descens (la costa d’en Nicó) i a l’esquerra el camí que puja fins al Mirador de ses Barques.

Val la pena pujar-hi, ja que està a escassos metres. Es tracta d’un dels indrets d’on s’obté una de les més amples vistes del malmès port de Sóller. A més a més, si ens ve de gust, podrem degustar un bon suc de taronja del país a l’establiment del mirador.

Tornam enrere fins a la cruïlla i prenem pel camí de la costa d’en Nicó, en direcció Fornalutx. Els primers metres camí són magnífics: encaixonament per belles i austeres parets seques, ferm empedrat i algunes alzines, fan d’aquest inici de descens un dels trams més deliciosos de la ruta.

Malgrat aquest prometedor inici, el camí surt immediatament a la carretera principal. Cal travessar-la i seguir-la en la mateixa direcció. A l’esquerra, al costat de dues entrades de finques particulars, trobarem una nova tirada del camí.

Aviat, però, el camí mor en una propietat. A l’esquerra de la barrera neix un curt tram de ferradura, esglaonat i empedrat que ens durà fins a la carretera de bell nou. Metres més endavant, en sentit descendent, la tornam a travessar i baixam per una nou tram de ferradura empedrat.

El camí dóna a un de carro. El seguim i en pocs metres trobarem una cruïlla, en la qual optarem pel camí de l’esquerra, que a més a més porta clar sentit descendent. Des d’aquí fins a topar-nos de nou amb la carretera del puig Major, el camí de carro és seccionat per un seguit de dreceres de ferradura, senyalitzades amb fites de pedra.

Travessarem dos cops més la carretera, amb totes les precaucions necessàries. El darrer tram és de carro, formigonat, que evidencia la proximitat al poble per les diverses cases que anam trobant a cada banda. A davant nostre, la gran bellesa de la serra de Son Torrella, la zona de sa Cabana i a damunt, el penyal des Migdia, conegut antigament amb la reveladora metàfora “la Reina”.

En no molts minuts assolirem els carrers de Fornalutx. Cap a la nostra esquerra, pel carrer de la Plaça arribarem al centre de la vila on conclourem la passejada amb un glop d’aigua fresca de la font o amb un cafè en les seves atractives terrasses.

Cartografia: IGN 670-II (Sóller)

Imatge de l’empedrat d’aquests camins.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT