CONFITAR PRUNES DE FRARE LLARG, MÉS TEMPS QUE PACIÈNCIA

941

Fa un parell mallorquí de setmanes em varen regalar prunes de frare llarg, excel·lències de viure en un poble; la gent dóna els excedents i, a canvi, rep allò que no té.

Més contenta que un gínjol, vaig dedicar una estoneta a netejar amb cura la fruita i a eixugar-la. Llavors vaig pesar el sucre i mesurar l’aigua.

Fruita, sucre i aigua. Tres ingredients a punt per ser transformats a raó d’un quilo de prunes per 300 i 500 grams (això va a gustos) de sucre i mig litres d’aigua.

Vaig agafar una sopera i hi vaig anar posant una cosa rere l’altra a dins. I, finalment, ho vaig coure amb foc amorós durant 20 minuts. Vigilant, i remenant si feia falta.

PUBLICITAT

Passat el temps. Vaig aturar el foc i vaig deixar reposar, tot un dia: la nit serenada i el dia càlid.

L’endemà vaig tornar posar la greixonera al foc i, amb flama més viva, vaig recoure fins aconseguir la textura i el llustre de les prunes confitades, una conserva que demostra, perquè els homo són sapiens sapiens.

I de la sopera als pots. Tapam i deixam cap per avall, perquè faci el buit.

Després d’un procés més llarg que laboriós, arriba la recompensa. Un berenar de luxe: dues galletes d’Inca, dues llesques de formatge i una cullerada de prunes de frare llarg confitades amb la corresponent melassa.

En fi… bon profit!

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT