COM EN PROKOP!?

Més que en un festival, això s’ha convertit en una caixa de sorpreses. De cop i volta el Festival presentarà l’Orquestra del Festival de Pollença. Com? Amb qui? Per què? On? Quan?
El com? es pot interpretar de dues maneres, un “-com!? “com de sorpresa, com si dir “-ah si!?” L’altre com és el “-de quina manera”. Aquest és el que ens interessa.
Per parts:
Segurament el clímax de la setmana relacionada amb la cultura mexicana, artísticament parlant, hauria d’arribar amb l’actuació de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears “Ciutat de Palma“, l’OSIB, amb Eugenia León i Jorge Fernández, veu i narrador respectivament, i Ángel Gil-Ordóñez, de director. Així es va presentar a Berlín. El problema sorgeix quan l’OSIB se n’adona que el concert està programat per dia 13 d’agost, i la formació ja té tancada l’agenda de la temporada 14/15 a partir del 10 del mateix mes. Simplement, se’n van de vacances.
Prou maltractada ha estat la Simfònica aquests darrers temps com per a què a sobre el Festival els programi un concert sense consultar abans la seva agenda. I, el que és pitjor encara, que de poc ençà hem sentit a dir que l’OSIB és o será l’orquestra “resident” del Festival de Pollença. Sí! És o serà, perquè aquest fet ho posa en dubte. L’orquestra resident de qualsevol festival del món no es queda a les portes de la programació del “seu” festival. I ja en van dues! Recordau l’any de la vaga?
Amb això que el 13 d’agost tenim un programa amb orquestra simfònica, però justament, no tenim orquestra. Cap problema. En cream una.
Al com? que ens interessa se li acosta la resposta. Perquè, no farem una convocatòria, no farem unes proves de selecció on els nous titulats en música tenguin una oportunitat de treball. No, perquè per fer això s’han de fer unes bases, s’ha de formar un jurat, s’ha de publicar al BOE i BOIB, i, senzillament, no hi ha temps (i jo afegiria que no hi ha hagut ni la idea, ni les ganes). Per tant, farem una orquestra de bolo. Com? Com en Prokop!?… tant de bo.
Una orquestra de bolo, avui en dia, es forma gairebé un dia per l’altre. Estic convençut que part dels músics que actuaran el 13 d’agost encara no ho saben. Una orquestra de bolo no té la plantilla de músics coberta fins gairebé una setmana abans, perquè sempre hi ha canvis i substitucions de darrera hora. Malgrat tot, no es pot dubtar de la professionalitat dels que integren aquest tipus d’orquestra, entre d’altres coses perquè el resultat és sempre més que digne. Dit això, el que ens ha de quedar clar és que el Festival de Pollença no hauria d’admetre aquest tipus de situacions.
Per tant, per què? És evident, que si en el tríptic amb què es va presentar el Festival, aquesta primavera passada, hi figura l’Orquestra Simfònica de les Balears, i al web del Festival hi figura l’Orquestra del Festival de Pollença, és perquè hi ha hagut una justa capacitat de planificació i una clara tendència a la improvisació.
Eugen Prokop també sabia formar orquestres de bolo. Ni amb això hem estat originals. La seva Pollença Festival Strings, això és l’Orquestra de Cordes del Festival de Pollença (vos sona?), no ens hem d’enganar, era una orquestra de bolo. Emperò ell ho feia diferent. Tenia la plantilla mesos abans, els allotjava a cases particulars quinze dies o un mes abans dels concerts, per així poder assajar de matí i capvespre; això eren el que ara coneixem com a “stages”. Les improvisacions de darrera hora no formaven part de la seva disciplina.
Només ens queda per respondre On? i Quan? Ho recordaré sense gaire entusiasme: el 13 d’agost al Claustre de Sant Domingo.
A vegades he pensat, he dit, i fins i tot he escrit la clara tendència decadent de les darreres programacions del Festival de Pollença. Ara, amb aquest fet, pens, dic, escric, que el Festival ha tocat fons.

Joan Campomar Cerdà

40total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e