COLLIDORES A PEDRUIXELLA GRAN, 1946

834
Fotografia cedida per Domingo Estrany “Blanco”.

Des de l’any 1946, quan es va captar aquesta instantània, han passat molts d’anys i Pollença ha canviat de manera radical. En plena postguerra, l’any 1946 hi havia més mancances que fam, però, en cap cas, hi havia abundància.

Anar a collir olives era una feina de dones, i de joves, encara que més aviat de dones que, amb aquesta activitat, s’asseguraven uns ingressos extres a la trista economia familiar. Per aleshores, no es parlava de diferències de gènere, de treball precari ni de feines mal remunerades; allò hi havia i allò s’havia d’agafar bé a jornal, bé a escarada.

Tanmateix, anar a collir olives era un treball dur que, per raons òbvies, s’havia de dur a terme en aquesta època de l’any, quan les inclemències del temps són presagi de l’hivern imminent. En prova d’això, el fred es traduïa en sedes per dits i orelles de les collidores.

D’aquest grup de collidores de Pedruixella Gran, s’han pogut identificar Domingo Estrany “Blanco” (8), que va estar llogat durant cinc anys en aquesta possessió pollencina l’amo de la qual era un tal “Solleric”; Pep “Paller” (1); la vella “Gorrea” (7), que es cuidava d’encomanar i de guardar les collidores durant el temps que eren per allà dalt; “Metge” (12); “Dimoni” (15); “Pansida” (19) i “Plomera” (2).

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT