CODONYS I MAGRANES. ENDEVINALLES I CURIOSITATS

238

Entre molts dels fruits que dóna la terra durant la tardor, o primavera d’hivern, els codonys i les magranes són dels més populars. No debades, entre el perfum dels primers i el color de les segones, entre molts altres valors d’uns i d’altres, s’hi acumula un bagatge d’allò que ara en diuen “cultura popular”.

Anem a veure algunes endevinalles, contarelles i altres curiositats sobre els codonys i les enigmàtiques magranes.

El professor de la Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Lluís Cifuentes, a l’estudi La medicina medieval i els viatges per mar apunta que: “si venia mareig, es recomanava no frenar el vòmit i fer ús de remeis per calmar-los: menjar codonys i magranes…”

Ben sabuda és l’expressió: “Ple com una magrana”. No ho és tant aquesta cançó popular:

PUBLICITAT
“M’agrada collir magranes
a un magraner petit.
Saps que és de dolç un confit
per a un golós que en té ganes.”

Ni aquests versos del poeta mallorquí Jaume Pomar:

“Arrelat dins el temps del jardí de les roses
ara respires nards, codonys i mandarines
salvatgement donat a les fruites exòtiques.”

Arribats a aquest punt, a veure qui és capaç de dir d’una tirada aquest embarbussament:

“Set senalles de codony
vaig dur a recodonyar.
De set recodonyadures,
set senalles vaig tornar.”

I ara meam si endevinareu aquest grapat d’endevinalles?

“Em diuen magra i no ho sóc,
puix estic rodona i grassa,
i en mon cor corre una sang
tan vermella com la grana.”
“No sóc reina i duc corona,
però és tanta ma desgràcia,
que em desfan en mil bocins
i es mengen fins mes entranyes.”
“Sóc la mare de mil fills,
qui els vol comptar m’ha de ferir.”

Com que ho heu fet molt bé i heu endevinat que era la resposta de totes les endevinalles era la magrana, acabarem amb una rondalla.

“Temps era temps, hi va haver un sabater pobre que va pactar amb el Diable per viure ric durant set anys. A canvi d’aquest desig, el pobre home hauria de lliurar l’ànima de la filla al dimoni. En complir-se el termini, va enterrar-la viva al peu de la porta i quan el Diable va anar a cercar-la, aquell sabater li digué que ella l’esperava al peu de la porta, però el Diable no la va veure i se’n tornà enganyat. Allà hi va créixer un magraner de magranes roges com la sang i, al cap de set anys, el magraner amb la veu de la filla demanà al sabater que l’arrenqués, i en sortí la filla viva”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT