CINGLE DE LA MILANA I EL COLL DE L’ALQUERIA

242
Cases de Raixeta.

Tomàs Vibot

Avui proposam una ruta circular, d’unes quatre hores de caminar efectiu i amb un altíssim interès paisatgístic i especialment patrimonial. En aquesta eixida no sols podrem observar elements etnològics molt ben conservats sinó que passarem vora un seguit de cases de possessió que ben bé mereixen l’esforç.

El punt de partida se situa a la vila de Bunyola, des d’on ens dirigim fins a la carretera de Sóller. Just a l’altra banda (alerta quan travessem, perquè és una via ràpida) trobarem el camí vell de Bunyola, on al mateix començament localitzarem un cartell amb la indicació “Raixa”. Avançam ara per una tirada que baixa paral·lela a la carretera, però terra endins, el que farà que puguem gaudir plenament del paisatge. A la dreta ens queden la Gubia (609 m) – al qual pujarem d’aquí a unes hores- i el puig de Son Nassi (577 m), dues veritables agulles que apunten al cel. Més endavant, l’asfalt desapareix i guanya en valor. A la dreta ens quedarà aviat la façana de les cases de l’Alqueria Blanca, una de les possessions bunyolines més antigues i amb una sèrie de detalls modernistes. Travessam el torrent de la Gubia i avançam entre camps de secà. Després de deixar Son Monei apareixeran les cases de Biniatzar, també una possessió de referència dins el cabal bunyolí. Just al costat resten les de Raixa, avui obertes al públic.

Camí de Muntanya.

Vora l’aparcament arrenca el camí de Raixeta, per on seguim. La tirada és suau i tranquil·la, a través d’una vall flanquejada pel Colomer i el puig de les Fites cap a llebeig i els Homenets i la Falconera a gregal. A mitjan comellar el camí s’ajunta amb el que ve directament de Raixa. Cal dir que en aquest punt, fins fa uns anys, circulava el camí vell, totalment empedrat però malauradament una pala en va esborrar la traça. A partir d’aquí avançarem vora la síquia que du l’aigua als jardins i horts de Raixa, la qual neix de la font de Raixeta i de la font de Pastoritx.

PUBLICITAT

Al cap de poc assolirem les cases de Raixeta, avui deixades a l’abandó. No fa gaires anys que encara podíem veure la tafona, dotada de doble biga. Des de l’entrada de les cases, cap a la dreta puja un camí en envolta el malmès edifici. Llavors avança suaument fins topar novament amb la síquia. Abans d’arribar a la paret de partió amb Pastoritx (i també amb el terme de Valldemosa), deixam la tirada -ara ja molt bruta- i començam a ascendir cap a llevant fora camí. El nostre objectiu és assolir el coll que separa la Coa de la Rata i el puig del Cocó, vora el cingle de la Milana. El coster és brut i a voltes una mica penós. Tot i això, l’ascensió és ràpida. A mitjan coster trobarem la font de Raixeta, amb una gran bassa, avui també oblidada. En la mateixa direcció i sempre per l’esquerra del comellar -amb la paret seca visible al costat- arribam sota el cingle, on passarem per l’esquerra un penyal. Aquí trobarem el caminoi que comunica amb Pastoritx i el remuntam fins al coll, on, per un pas, el travessarem. Un cop a l’altra banda, davallam seguint les fites fins a topar amb el camí de la Muntanya.

Cim de la Gubia, amb el terme de Palma de fons.

El camí de la Muntanya és una veritable joia d’enginyeria viària, de set quilòmetres de llargària (fins i tot amb les fites quilomètriques) a banda i banda del qual es localitza un magnífic inventari de basses i aljubs de muntanya. A pocs metres d’haver pres la marxa, veurem a la dreta les cases de la Muntanya, genuïnes i austeres. El camí avança sense importants desnivells fins topar el coll que precedeix el cim de la Gubia, indicat amb la placa en honor a Leandre Ximenis. En tres minuts, assolirem la caseta refugi -poc fiable en cas de pluja- i en un més el cim, un magnífic mirador des d’on gaudir de la badia de Palma, el poble de Bunyola, el coll de Sóller, la serra d’Alfàbia, el puig de Galatzó i fins i tot l’ermita de Maristel·la.

Tornam a rere fins al camí de la Muntanya i seguim en sentit descendent. Aviat trobarem una magnífica construcció formada per aljub i bassa annexa. Després de deu revolts, trobarem el camí de ferradura del coll de l’Alqueria per on seguim. El camí puja a través d’un magnífic bosc. Un cop al coll i després de botar la reixa pel botador, comença la darrera part de la nostra excursió.

Sense molt de concert, anirem baixant. A mitjan coster apareixeran les restes d’un camí de ferradura, que tot i que en mal estat, ens ajudarà a baixar amb més dignitat. Després d’una travessia, desembocarem en una zona parcel·lada, la qual sortirà a la carretera de Sóller. Des d’aquí tornarem a Bunyola.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT