CAVALL BERNAT

Cavall Bernat. Foto: Hans Monheim
Cavall Bernat. Foto: Hans Monheim

De tots és ben sabut que, quan parlem de paisatgisme mallorquí, un dels referents més coneguts és la serra del Cavall Bernat de la Cala de Sant Vicenç. I ho dic així perquè és el conjunt de cims i puntes el que dona aquesta imatge tan característica de la contrada.

En realitat, el Cavall Bernat de Sant Vicenç fa menció a una rocassa vertical amb connotacions fàl·liques que, com assenyala Enric Moreu-Rey, deu representar un “carall” armat. Durant l’època medieval Carall era un topònim corrent per a designar roques que evocaven per la seva forma el membre viril. Amb el pas del temps, però, s’ha defugit aquesta metàfora (o d’altres similars) per considerar-les indecents. Per això, en el dia d’avui resten pocs exemples de la fórmula primitiva: El Carall Bernat entre Roses i Cadaqués, per exemple. Un document de 982 (citat per Joan Coromines), ja denota la desautorització d’un escrivà, en parlar del monte Caralio, llatinització de “El Carall” (terme de La Selva de Mar): “mons qui habet inhonestum i incompositum nomen.”. A Pollença mateix, l’eufemisme va arribar a provocar la substitució del nom en el cas del vell camí de Lluc. En aquesta zona una roca fàl·lica ha passat de dir-se Es Cavall Bernat a Sa Filoa (o Filosa) de la Mare de Déu.

Cosme Aguiló, al seu llibre “Toponímia i Etimologia” (2002) ens dona una llista: El Carall a la Selva de Mar, el Carall Bernat al Cap Norfeu i a les Medes, el Cavall Bernat a Llafranc, a Platja d’Aro, a Lloret de Mar, a Sant Llorenç de Munt, a Montserrat, a Tivissa, a Alzira, a Concentaina i el Carallot, illot volcànic dels Columbrets. A Mallorca, a més del de Pollença hi ha almenys sis: a S’Estorell (Lloseta), a Caimari (Selva), a sa Calobra (Escorca), a es Joncar (costa de Sóller) i vora s’Illeta de Sóller. Els tres darrers també s’anomenen el Penyal Bernat. El sisè és a la costa de Banyalbufar i avui sols es diu es Cavall.

Curiosament, aquest topònim que avui en dia sembla ser part consubstancial del paisatge santvicenter, no s’ha popularitzat fins, atenció, mitjans segle XX. El nom no apareix en les obres de l’historiador Binimelis, així com tampoc a les de Berard, l’Arxiduc, o de Mateu Rotger. Igualment, el nostre poeta Miquel Costa i Llobera mai l’esmenta, ni tampoc he trobat cap referència als llibres de viatgers de finals del segle XIX o principis del XX.

I què hem de dir dels pintors?. Aquesta serra ha estat representada en innumerables ocasions pels artistes que des de finals del vuit-cents descobriren el paisatge, la llum i el color de Pollença. La serralada en qüestió es pot veure en les obres de Joaquim Mir, Santiago Russinyol, Joaquim Sorolla, L. Codet, Llorenç Cerdà, i un llarg etcètera. Però el més interessant és que cap d’ells va titular el quadre com a Cavall Bernat, sinó simplement “Cala Sant Vicent” o “La Cala”. Pel que fa als mariners de la contrada, en las seves senyes i referències de pescadors han nomenat aquest indret com de Na Pelada, per la seva manca de vegetació. A més, la punta arrodonida que fa l’actual Cavall Bernat rebia el nom de la Beca del Cabot.

De fet, la primera vegada que trob documentat el topònim pollencí Cavall Bernat és al Corpus de Toponímia de Mallorca, de Mascaró Pasarius, publicat el 1963. L’autor no només el nomena, sinó que disposa d’una entrada pròpia. Això vol dir, evidentment, a principis dels seixanta el nom ja era popular a Pollença.

Paradoxalment, aquest nom que era absent de la Cala de Sant Vicenç, no era desconegut en una altre indret de Pollença en els segles anteriors. Així, tenim documentat un torrent el nom de Cavall Bernat des de molt més antic, com ja vaig citar a un anterior article del Punt Informatiu. Es tracta del nom que rebia l’actual torrent del Pujol, també conegut com del Xaragall. Concretament en el segle XVII es denominava Cavall Bernat, la qual cosa no és gens estranya si tenim en compta que en les immediacions del salt que es produeix entre Fartàritx i la Vall d’en Marc hi ha una roca de pedra, de forma agullonada i coneguda com El Ninot (símbol fàl·lic).

Quina és la meva hipòtesis al respecte per explicar l’aparició del Cavall Berant a Sant Vicenç?. Segurament, no aniríem molt errats si penséssim que el culpables de tot foren els pintors catalans que s’establiren a Pollença a principis del segle XX. Joaquin Mir, Santiago Russinyol i, sobretot, Anglada Camarassa, per força hagueren de comparar la columna que s’eleva a la meitat de la serra, amb els cavalls bernats que ja coneixien de terres catalanes, com a grans admiradors del paisatge que eren. El més probable és que de bon començament es refereixin entre ells i els seus amics, al cavall Bernat de la Cala de Sant Vicenç. D’aquí que a la seva popularització només hi una passa, una passa que per ventura ja es va donar abans de la guerra. Però no seria fins després d’aquesta quan s’oficialitzaria el topònim Cavall Bernat a Pollença.

Evidentment, s’ha de tornar a reiterar que, en cap cas, aquest topònim feria referència a la forma d’un mamífer nomenat cavall. Tal com ja varen argumentar al seu dia Guillem Cànaves i Miquel Ripoll en un article titulat “On veus el cavall” publicat al programa de festes de la Patrona del ja llunyà 1989.

 

Juan M. Torres Velasco

jmtorres953@msn.com

gif ANIMADO Volar-e