CARRER ROCA DE TOMÀS

299
Carrer Roca Tomàs

Es tracta d’un carrer que fins fa un segle marcava la sortida del poble en direcció a l’Horta i a Lluc. Actualment enllaça el carrer de l’Horta amb el del Lleó, i no crec que el qui li varen posar el nom oficialment sabessin el seu origen.

Roca DE Tomàs?

Efectivament, a l’acta municipal del ple de l’Ajuntament de Pollença, de 1 de juny de 1862, aquest és undels pocs noms de carrer que hi havia en aquells moments. Amb bon criteri, els responsables municipals del moment decidiren conservar-lo. Així, entre els 21 noms antics que s’oficialitzen i reben la corresponen placa trobam el de Roca de Tomàs. Fixeu-vos bé! He dit carrer Roca DE Tomàs, i no carrer de Roca Tomàs.

El cavaller Tomàs Roca?

Aquesta diferenciació és prou important, ja que d’ella depèn que anem per un o altre camí. Si el topònim es refereix a un nom de persona, llavors ens hauríem d’inclinar al que va apuntar Ramon Rabassa i altres autors: el carrer estaria dedicat a un personatge tarragoní, el cavaller Tomàs Roca, doctor en Medicina, que el 1521 escriví una resposta a un tractat del filòsof italià Agostino Nifo, publicat a Nàpols el 1519, De falsa diluvii pronosticatione, i que era contrària als anuncis sobre el diluvi universal que havia de venir, precedint la propera fi del món.

De la mateixa opinió són les pollencines Antònia Riusech, Francesca Albertí i Caterina Cortès, les quals en un treball titulat “Toponímia urbana de Pollença.- 1977” apunten que aquest podria ser la procedència del nom del carrer, però que s’hauria d’establir la relació d’aquest personatge amb Pollença.

Bé, pens que, encara que aquest metge i astròleg hagi viscut en el temps de les Germanies i hagi escrit sobre el tema, no hi ha cap informació que el pugui relacionar amb Pollença.
Personalment, no crec que aquest sigui l’origen del topònim. Malgrat que avui degut a la normalització lingüística o, no sé ben bé el motiu, figuri com a carrer de Roca Tomás, no hem de perdre de vista que a la majoria de documents consta com carrer de Roca de Tomàs.

Antoni Roca?

Tanmateix, és estrany que no surti, fins ara, aquest nom de carrer als documents anteriors a 1862. En canvi, sí que he trobat aquest carrer documentat com a carrer d’Antoni Roca, per exemple, al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1687 o als Estims de 1742. A més, amb anterioritat, al manco des de l’estim de 1470 hi ha una illeta coneguda com de Guillem o Guillemó Roca i el 1584, documentam la illeta anomenada d’Antoni Roca, que afrontava amb els actuals carrers de l’Horta, Roca Tomàs, Lleó i Padró, denominació que es repeteix en posteriors Capbreus.

Pere Josep Roca?

Què vol dir això? Idò, que sempre ha viscut en aquest indret una família de llinatge “ROCA”. Bé, sempre no. La darrera vegada que hem trobat el nom en aquesta illeta ha estat a l’Apeo de 1818, que hi vivia un tal Pere Josep Roca. Però els seus veïnats de llinatge Tomàs i malnom Tomasset/a, continuen vivint al manco fins a 1875. Tots dos vivien a la banda dreta del carrer, amb les cases unides.

Misteri resolt, o no

Com a exemple d’aquesta afirmació comprovam al Capbreu de l’Hospital de 1687 que Joan Cerdà, gerrer, “confessa tenir y possehir unas suas casas y corral scituadas dins dita vila de Pollensa, al ultim carrer dit del horta”. Les cases afronten amb camí del horta, terra de Pere Antoni Amengual, corral Juana Tomasseta, y de part altra amb cases de Guillem Avinent.
I si feia tant de temps que havien viscut els Roca i els Tomàs, tal vegada es fusionaren els dos noms i el carrer va ser conegut com a Roca de Tomás. Per tant, el més probable seria un antroponímic doble, el dels llinatges Roca i Tomàs que varen ser presents en aquest carrer durant molts de segles. Així, no només no tendria a veure amb personatges externes ni amb la geologia de l’indret, com és ara la presència d’una gran pedra. De fet, a Pollença ja hi teníem un carrer batejat com de la Roca, i abans (al manco des de 1547) com del Pla de na Roca, que sí tendria un origen geològic.

Familia Tomàs

A un nivell més hipotètic, ens atreviríem a dir que, atès que aquesta família Tomàs formà una de les primeres nissagues conegudes de pescadors de Pollença pogué tenir el seu reflex a la costa. Concretament, a la zona compresa entre el cap de Catalunya i el cap de Formentor (i més concretament, entre els Cingles Verds i el Cingle de les Lletreres) hi ha una paret rocosa anomenada “la punta d’en Tomàs”. Aquest topònim ja està reflectit al mapa del Cardenal Despuig de 1785 i va ser citat per Geronim de Berard, al seu llibre “Viaje a las villas de Mallorca”, publicat el 1789. També l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, quan descriu la costa pollencina al llibre Die Balearen (1897) afirma : “Por el otro lado Cala Figuera se cierra con el rocoso Morro d’en Tomás. Vienen a continuación la pequeña ensenada y cueva, denominadas Es Pouat, en la que pueden anclar los llauts, y sigue luego un escarpado hasta el faro.”

Els altres Roca Tomàs

Vull ressaltar això de “Rocoso Morro”, perquè també hi ha excursionistes que l’han citat com a Roca d’en Tomàs.

I quina casualitat que a l’altra banda del Pla d’en Tomàs, a la part que dona dins la badia de Pollença, s’inicia un torrent anomenat de n’Andria, topònim que potser sigui provinent d’un malnom, com hem pogut documentar al capbreu de l’Hospital de 1584, on figura un tal Antoni Roca “de nandria”. Vos sona?

Idò, pareix que són companys no tan sol de carrer, sinó també a la península de Formentor.

Juan M. Torres Velasco
jmtorres953@msn.com

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of