CARRER I POU DEL VERGER

El pou del Verger.

Sovint ens demanam sobre l’origen dels noms de lloc que ens han arribat, i de molts d’ells no podem ni tan sols esbrinar el seu significat.
No és el cas del topònim del carrer i pou del Verger. Pel Diccionari català-valencià-balear sabem que un verger és un hort amb varietat de flors i arbres fruiters. L’any 1585, a un Capbreu de l’Orde de Malta, es declara una peça de terra anomenada Camp d’en Campos. Els seus límits eren: Camí de Sant Vicenç, torrent de l’Horta [actual Sant Jordi], camí de Cuxach, camp dels hereus de Jaume Cassador, verger de l’heretat, verger den Totxa, via del pou de les Eres [actual carrer de les Barques], església i pati de Sant Jordi i diversos corrals. Per tant, aquesta seria la primera referència documental d’aquest indret, ja que sabem que el Camp d’en Campos limitava amb el verger, que també era propietat de la mateixa família. Concretament, el 1478 era d’Andreu Campos, del qual ja n’hem parlat en un número anterior d’aquest mateix PiP.
A més, dins aquesta propietat es trobava un pou conegut com del Verger, que actualment el podem visitar a un petit entrant del carrer homònim, entre els números 1 i 5. Es tracta d’un pou medieval, citat per l’historiador Mateu Rotger (1898). Seguint a Miquel Cifre i Pere Sales en el seu treball “L’abastiment d’aigua a Pollença, 1998” presenta una tipologia de base quadrada amb un arc de mig punt des d’on penja la corriola, amb sostre de dues vessants, el mateix que el pou de Tiradors. Possiblement la construcció dels seus colls s’efectués a principis del segle XIX, com es desprèn de la data, gravada a l’arc del pou del Verger, el 1806.
Aquest pou no sempre ha estat en bones condicions de neteja i avui en dia està en un estat lamentable, tant en el referent a la neteja com a la seva conservació, la qual cosa no deixa de ser comentat per part de les persones que el visiten, especialment els turistes.
Precisament en temps passats el pou ja havia estat netejat per part de l’administració local. Així queda reflectit a les actes municipals, com ara la de 06/10/1899, on llegim l’agraïment al regidor Juan Cifre per la neteja del pou del Verger, amb una despesa de 40’45 pessetes Tanmateix, aquella actuació tampoc va estar exempta de polèmica, ja que al mes següent es va produir una discussió sobre la despesa excessiva de dita neteja. Anys més tard, a finals del desembre de 1913 (Acta de 3/12/1913) es va repetir la mateixa actuació, però ara de forma gratuïta, pel fet de córrer a càrrec de la prestació personal.
El nom del carrer del Verger és molt posterior. En el Capbreu de l’Hospital de 1657 trobam que “Francina Salas i Cifre tenia una casa al carrer de les Barques que afrontava amb el carreró dit d’en Verger; i també Cristòfol Vila declarava tenir una casa amb corral al carrer de les Barques, que afrontava amb ‘carreró per lo qual se va al verger den Campos’.” A més també és conegut com a carreró del Pou del Verger.
Però realment no serà fins el ple de l’Ajuntament de 21 d’octubre de 1877 que, el que fins llavors era anomenat com a carreró, passi a anomenar-se oficialment com a carrer del Verger, just en el moment en què es dóna nom als carrers de l’eixample conegut com el Camp. En aquest sentit, a l’acta municipal de 29 de juny de 1921 es va acordar gestionar la compra de la casa de Juan Morro, amb la finalitat d’utilitzar el seu perímetre per donar accés al carrer del Verger. I també el 7/2/1923 s’acorda satisfer amb 100 pessetes a Juan Llobera Cabanellas, propietari de la parcel•la del carrer de les Barques, cedida per eixamplar el carrer del Verger.
Finalment, en l’àmbit de la toponímia comparativa, s’ha de dir que no es tracta, ni molt manco, un nom exclusiu de Pollença. Segons podem llegir a internet, www.toponimiamallorca.net, en ocasions Verger ha esdevingut el nom que designa importants possessions com les situades a Alaró, Artà o Esporles. Altres vergers són els del barranc de Biniaraix, d’Alfàbia (Bunyola), des Ratxo (Puigpunyent), de ses Salines (es Verger i es Vergeret), de Selva (es Vergers)… La documentació històrica n’aporta alguns més i així sa talaia de ses Ànimes (sa Torreta per als banyalbufarins) es coneix també com sa talaia des Verger.
Però on la combinació d’aigua i verdor arriba a la màxima expressió és a la font des Verger situada a sa Costera i per això sovint mal anomenada font de sa Costera ja que aquest és el nom d’una altra font, molt més discreta. La font des Verger és una de les surgències més importants de l’illa i en el seu temps l’historiador Joan Binimelis assegurava que podia proveir a tota una armada, i no exagerava.

Juan M. Torres Velasco

104total visits,2visits today

gif ANIMADO Volar-e