CARRER DEL ROSER VELL

Com afirmàvem a l’article, la vila de Pollença presenta dos eixos que caracteritzen el seu urbanisme. Un va des de la Capella del Roser vell fins a l’oratori de Sant Jordi. L’altre, perpendicular al primer, s’estén des del turó del Calvari fins a les proximitats del Puig de Maria.
El carrer del Roser Vell forma part d’un d’aquests eixos. Actualment s’inicia a la cantonada del carrer General Bosch i finalitza a l’ermita del Roser Vell.
Com en altres casos, el primer cop que trobam documentat oficialment el nom actual del carrer és a l’acta municipal de l’1 de juny de 1862, amb la denominació “Roservey”. A partir d’aquests moments, el nom segueix fins a l’actualitat, evidentment amb la seva forma normalitzada, amb l’excepció del període de la Segona República. Concretament, a l’acta de 25 d’abril de 1931, la comissió gestora va optar pel nom de Gabriel Alomar, la qual cosa va causar molt de malestar a bona part dels pollencins, inclosos els emigrants a Argentina. Com era preceptiu en aquests casos, Gabriel Alomar Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) a més de poeta, prosista, assagista, polític i diplomàtic, ideològicament era un personatge representatiu del nou règim que s’acabava d’instaurar, ja que havia estat membre del Partit Republicà Català i en aquestes dates era un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya. Per aquestes mateixes circumstàncies el nom va tenir curta durada, ja que un cop finiquitada la República, el nou ajuntament franquista, el setembre de 1936, va optar per recuperar l’antiga denominació de carrer del Roser Vell.
De fet, el nom ja gaudia d’un gran arrelament entre la població, ja que els regidors el 1862 no havien fet altra cosa que continuar amb una forma de denominació que venia d’enrere. Es tracta d’un nom relacionat amb l’existència de l’antiga capella dedicada al Roser a l’entrada de la vila, la qual cosa es pot remuntar a finals del XIV o principis del XV, encara que no està tan clara l’adopció de la forma “vell”. Així, en el Capbreu de l’Hospital de l’any 1515, es fa esment a una casa “in vico novo per quod tenditur apud capellam Virginis Maria del Roser” (és a dir, en el barri nou pel que es va a la capella de la Verge Maria del Roser). Uns anys més tard, el 1585 es documenta per primer cop la denominació “carrer de la capella”. Després, en el segle XVIII i principis del XIX ja és habitual trobar la denominació de Roser Vell, com succeeix en el Padró d’Habitants de 1824. Es pot afegir, que en aquest any afrontaven amb el carrer les illetes anomenades de D. Guillem Cànaves “Apotecari”, Desbrull, Mateu Sureda (o illa inferior dels Cavallers d’Artusa), Colonya, la Posada de Lluc i, finalment, l’anomenada illeta del Roser Vell.
Tanmateix, existeixen altres formes documentades per referir-se a aquesta via, moltes d’elles relacionades amb les diferents denominacions que ha adquirit amb el temps l’esmentada capella. Com ens explica d’historiador Mateu Rotger, a la primigènia construcció existent dedicada a la Verge del Roser, se n’hi va afegir posteriorment una altra capella dedicada a Nostra Senyora del Remei. A més, quan el 1578 els Dominics funden el seu convent, s’emporten també la Verge del Roser, la qual cosa fa que el 1588 la Capella del Roser quedi baix l’advocació de la Verge en el misteri de la Visitació. Així, s’explicaria que el nom del camí-carrer que duia a aquesta Capella durant el segle XVII (concretament al Capbreu de l’Hospital de 1657) figuri com a carrer de Sta Elizabet (recordem el misteri de la Visitació de la Verge a la seva cosina). De totes formes, en aquest temps, coexistia aquest topònim amb el de carrer de la Capella Vella i del Roser Vell, com succeeix al referit capbreu del 57.
Igualment, a les darreries del sis-cents, sinó abans, el carrer també s’anomena de la Posada de Lluc, perquè en aquest lloc, on avui hi ha un hotel d’interior, els frares de Lluc tenien casa pròpia. Però tenim un altre topònim per aquest carrer, que és anterior a la construcció de l’oratori, i seria el més antic conegut. En el segle XIV el carrer és conegut com a carrer de Conanglell, possiblement un antropònim corresponent a un personatge important que va viure a la illeta del mateix nom.
Com a curiositat històrica referida al carrer de Roser vell, es pot dir que era creuat en el lloc conegut com “La Lluneta”, les dues sèquies anomenades Solana (la provinent de la zona del Garroverar, antic rafal d’en Solà) i la de la Rafal, mal anomenada Solana, i que transcorria per la banda esquerra del citat carrer. Per salvar la distància entre la porta de les cases particulars i la via pública, es varen construir pontons de tots els estils i formes. Per normalitzar el seu estil, l’Ajuntament decidí el 1903 que tots els nous ponts havien de seguir el model del pont que comunicava el carrer Roser vell amb el del Puig de Maria. Finalment, l’aspecte del carrer baratà moltíssim quan la Solana va ser coberta el 1929.
També val la pena destacar que, en la confluència del carrer Roser vell i el carrer de Mallorca, es forma un eixample conegut com a plaça de l’Assolellador, a la qual tan sol pertany una casa, que fa cap de cantó amb les vies de Canonge Llobera i Cabrelles.

Juan M. Torres Velasco

40total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e