CARRER DEL CANONGE LLOBERA, ABANS DE LA SOLANA

El carrer Canonge Llobera a l’actualitat.
El carrer Canonge Llobera a l’actualitat.

És un carrer situat al sud-oest de la vila, entre la plaça de l’Assolellador i el carrer d’Alacantí. Travessa el del coronel Aloy i fa cantó amb els de Mare Alberta i Gonçal Ferragut.
Per acord municipal de dia 30/12/1914, se li dóna el nom de carrer del Canonge Llobera a l’antic carrer de La Solana. El prevere Martí Llobera Solivellas (1858-1922) havia estat declarat fill il•lustre de la vila segons acta de la sessió del ple de l’Ajuntament de 13 de maig del mateix any, i escolliren aquesta via urbana perquè nasqué prop d’aquest lloc, a can Lloberina, del carrer del Roservell, un poc més amunt de l’Assolellador.
Segons l’historiador Ramon Rabassa, el canonge Llobera fou una peça important dins les activitats desplegades pel bisbe Campins, a qui ajudà com a Majordom de Palau, Delegat de Capellanies, President del Tribunal d’Administració, Administrador del Seminari, Vocal de Beneficència, President de Peregrinacions, etc. Des de Palma, estigué sempre atent a les coses de Pollença. Acompanyà al Bisbe per posar la primera pedra de l’estació del tren de can Guineu i per consagrar l’altar major del temple parroquial un dia de Patrona.
Ara bé, el 24 d’abril de 1997, un altre cop en sessió plenària, l’ajuntament aprovà mantenir el nom de “carrer del Canonge Llobera” amb l’afegit “abans de la Solana.”
El nom de carrer de la Solana el va agafar oficialment en el ple de l’Ajuntament de 1/06/1862, que el qualificà de nou, malgrat ja era conegut amb aquest nom al menys des del segle XVII (Capbreu de l’Hospital de 1687). Però també s’ha de precisar que en aquest mateix segle es troba el topònim de carrer de la Solana referint-se a un altre carrer, el de l’actual Gonçal Ferragut. Així a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a una causa oberta a Ciutat l’any 1620 contra Miquel Bennàsser Sion, un testimoni declara que viu “al carreró dit de la Solana, tres cases de part davall la casa de Guillem Sales Toledo”, i aquest vivia a la cantonada de l’actual carrer Joan Guiraud amb Gonçal Ferragut.
És fàcil deduir que el nom del carrer li ve per l’existència d’una sèquia anomenada la Solana i que, per extensió, varen rebre aquest apel•latiu totes les sèquies que travessaven la vila, ajuntant-se a la sortida de la població i, desprès de formar un únic torrent, desembocar en el torrent de Sitges agafant, llavors, el topònim de torrent del Rec. De totes aquestes sèquies ja en parlarem en un pròxim article.
La sèquia de la Solana que ara ens interessa té el seu origen en els costers de la muntanya anomenada el Garroverar, lloc que en el segle XIII ocupava el rafal de Bernat Solà, que rep el nom del seu únic establidor. Segons Mateu Rotger, va rebre el rafal de mà dels Templaris i s’estenia entre els actuals carrers del Roser Vell, Mallorca i el coster de la muntanya anomenada “Garrovera”. Conegut inicialment com a rafal d’en Solà o costa d’en Solà, posteriorment el trobem com a terme de la Solana, possiblement per passar la propietat a la seva dona, Na Solana. Així, idò, res té a veure aquest topònim amb “solana: Terreny en pendent situat cara a migdia, on dóna molt el sol.” (Diccionari Català Valencià Balear).
El carrer de La Solana fins a les a acaballes del segle XVIII era un bocí de l’actual Canonge Llobera. En aquell temps el topònim es referia, curiosament, a la via per on s’anava a la sèquia i terme de la solana, i per tant, no s’ha d’entendre que aquell carrer tengués una solana en el seu traçat. Amb el temps es va anar desenvolupant urbanísticament fins a contactar amb el carrer Alacantí (per on s’anava al terme de La Cantí) i per tant, finalment, va arribar a contactar amb la dita solana.
De fet, l’existència de molts d’ulls o ufanes que feien corre molta d’aigua per la sèquia, provocaren que els veïns demanessin insistentment la construcció de ponts o pontons per travessar-la quan venia crescuda, tal com ho havien fet, també els del carrer Gonzal Ferragut el 1898, on es construeix l’anomenat Pont den Bosch. Així, el 1902 segons l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de 13/4/1902, “els veïns del carrer Alacantí estan disposats a donar el marès necessari per la font de Sant Isidre, sempre que se’ls faci un pont al carrer de la Solana”, pont que, efectivament, es va construir.
Per últim, s’ha d’apuntar que l’any 1824, abans de prendre nom oficial, aquest carrer afrontava amb les illetes de l’Abellar, can Xexa i Solana, Pont d’en Bosch, i Roser Vell.

NOTA: A l’anterior article dedicat a la Plaça Vella de Pollença vaig fer un oblit involuntari en no esmentar que en la sessió plenària de l’Ajuntament de 16/06/1915, va ser nomenat Fill Il•lustre de la vila Pere Llobera Garau, per la qual cosa es va proposar, i se va aprovar, que la plaça de la Constitució fos nomenada amb el nom i llinatges d’aquest fill il•lustre, malgrat que no es va posar cap placa al respecte, ni va figurar mai en cap document oficial. Així, al padró d’habitants del 1925 continua com a plaça de la Constitució. I l’ajuntament republicà que va eliminar aquest darrer topònim en cap cas es refereix al de Pere Llobera.

45total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e