CARRER DE JOAN GUIRAUD

Aquest carrer s’estén entre els de Coronel Aloy i Roservell, a l’indret conegut com a “La Lluneta”. Travessa el carrer Mallorca (formant els quatre cantons) i fa cantonada amb Gonçal Ferragut.
Joan Guiraud i Rotger (1862-1887), conegut com “el Capellà de can Llabrés”, fou sacerdot, impulsor de les escoles catòliques, poeta i arqueòleg afeccionat. Va ser declarat fill il·lustre de la vila en Acta municipal de 28/11/1906 (malgrat autors com a Ramon Rabassa Enseñat i el prevere Ramon Cifre Cifre escriguin que fou en sessió de 3/5/1916. En aquesta el que els regidors varen acordar va ser fer-li un retrat per a la galeria de fills il·lustres en l’Ajuntament de Pollença, retrat que va ser pintat per Eugène Mossgraber). Pel que fa a la toponímia urbana, va ser a la sessió del Ple de l’Ajuntament de 30/12/1914, quan s’acordà canviar el nom de carrer d’Artusa pel de Joan Guiraud Rotger. Ara bé, el 24 d’abril de 1997, un altre cop en sessió plenària, l’ajuntament aprovà mantenir el nom de “carrer de Joan Guiraud Rotger” amb l’afegit “abans Dertusa.”
Artusa o Dertusa? Meam si podem aclarir un poc la qüestió.
En l’acta municipal de primer de juny de 1862, en la qual s’aproven els noms de tots els carrers de Pollença, el carrer d’Artusa figura com un dels noms que se posen per primera vegada. Però això no vol dir que aquesta denominació sigui posada a l’atzar. Ben al contrari, perquè les illetes amb les quals afronta eren conegudes des de l’Edat Mitjana com a illes superior i inferior dels cavallers d’Artusa.
L’historiador Mateu Rotger, a la seva Història de Pollença, escriu: “Constituyeron las caballerias de los hombres de Tortosa las casas de la población que forman hoy la calle Artusa, porción de casas de la parte del Padró, la alqueria Cubelles, y los predios Linars, Castel, Canalig.”
Així, doncs, el carrer d’Artusa recorda les cavalleries de Tortosa (Tarragona). A la documentació existent en l’Arxiu municipal de Pollença trobam aquest indret anomenat com a “canalaciis hominum de Artusa”, “cavano largo hominum de artuza” (Capbreu de l’Orde de l’Hospital de Jerusalem, any 1515) o “portione hominum dertusa” (Capbreu de la mateixa Orde, 1585), i als pergamins de l’Arxiu parroquial de Pollença (llibre de Joan Rosselló Lliteras) com a “Milícies dels Hòmens d’Artusa” o “illa dels Militars d’Artusa”.
Artusa sembla ser una corrupció del topònim Dertosa, nom de la ciutat així anomenada pels romans i que va ser ocupada pels musulmans l’any 714, sota el nom de Turtusha, actual Tortosa (Catalunya). Ara ja podem conèixer com la normalització lingüística ha recuperat formalment el nom original, el que figura en la actualitat.
La illa superior dels Cavallers d’Artusa era la que actualment està envoltada pels carrers Mallorca, Joan Guiraud, Coronel Aloy i Gral. Bosch, i també ha estat coneguda amb els noms de Joan Axartell (meitat segle XVI) o Bennàsar Sion (Can Sion) des del començament del segle XVII fins la data en que es varen posar oficialment els noms als carrers.
L’illa inferior dels Cavallers d’Artusa actualment afronta amb els carrers Roser Vell, Joan Guiraud, Mallorca i Generral Bosch, i ha estat anomenada com Joan/Pere Roger de na Cifre fins les darreries del segle XVIII, que va ser coneguda com de Matheu Sureda Comas.
Per últim, s’ha de fer constar que els noms de Joan Guiraud i d’Artusa, no han estat els únics d’aquest carrer. Al Padró d’habitants de 1824, figura com “Contestí” o de “Can Contestí” i afrontava amb les illetes del Sr. de l’Hort, Mateu Sureda, can Sion, i Can Xeixa i Solana. Per cert, l’illeta del Sr. de l’Hort deu el seu nom a que en ella hi visqueren els Martorell “Roig” o “de l’Hort”, i un representant d’aquest família declarà al cadastre de 1677, tenir cases al carrer dels Quatre Cantons, nom que també va assolir aquest carrer i que encara es conserva com un topònim popular.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e