CARRER D’ANTONI MAURA

Imatge del carrer Antoni Maura al seu pas per un dels costats de la Parròquia.

Sovint s’ha dit que la vila de Pollença presenta dos eixos que caracteritzen el seu urbanisme. Un va des de la Capella del Roser vell fins l’oratori de Sant Jordi. L’altre, perpendicular al primer, s’estèn des del turó del Calvari fins a les proximitats del Puig de Maria. Sobre aquesta darrera línia se situa l’actual carrer d’Antoni Maura, el qual s’inicia des de la placeta de Martorell i finalitza en el carrer de Marquès Desbrull.
El nom d’Antoni Maura prové d’una decisió municipal, datada el 21 de març de 1904, en agraïment als favors que havia fet a Pollença un dels polítics més importants que ha tengut mai Mallorca, Antoni Maura Muntaner (Palma 1853 – Torrelodones, Madrid 1925), el qual, recordem, va arribar a la presidència del govern d’Espanya en diverses ocasions. Es tracta, per tant, d’un origen oficial i no popular, d’aquest topònim.
Evidentment, no va ser la primera denominació del carrer. El nom que substituïren els regidors en aquella ocasió, va ser el de carrer de l’Aigua. Realment es tractava d’un altre nom oficial, que apareix per primer cop a l’acta municipal de primer de juny de 1862, que el qualifica de nou, a diferència dels noms antics que l’Ajuntament recull per a normalitzar-los. Moltes dècades més tard, en el Ple municipal de 24 d’abril de 1997, es va recuperar parcialment aquest topònim, quan es va aprovar la retolació del carrer com “Antoni Maura, abans de l’Aigua”, tal com ja s’havia acordat a l’acta municipal de juliol de 1978.
De fet, el nom de carrer de l’Aigua és molt apropiat per aquest indret, ja que, a causa de la seva situació, recull l’aigua de pluja de les faldes del Calvari i carrers pròxims, que desembocaven a la sèquia de la Solana, vora el pont d’en Brull o pont del Convent.
Així, a l’acta municipal de primer de novembre 1802, podem llegir el següent: “…que como el agua que pasa por delante de la Iglesia causa un gran perjuicio ya por el paso de transitar la gente y lo peor por el Viático para Sacramentar los enfermos, se acordó nombrar un hombre perito para que pase a la garriga en el Puig llamado d’en Porquer, para ver de qué modo se podria quitar el agua que “devalla” de dicho Puig que no pasara por delante la Iglesia, y se acordó conducir dicha agua por la calle llamada La Cantí, sin ofender a particular alguno ni causar ningún perjuicio.” Però un parell de dies després dos perits varen acordar que els perjudicis serien grans.
De totes formes, s’ha de remarcar que el nom de l’Aigua no era el més antic. Fins i tot no és segur que fos un nom popular. Diem això perquè tenim constància que abans del referit 1862, el carrer era conegut com “de la Font”, perquè anava a la font del Mercat, hídria que, segons Pere Salas i Miquel Cifre, va ser construïda l’any 1829 amb pedra de can Gatulles i del torrent de Sant Jordi.
Lògicament, abans d’aquesta data, la denominació seria una altra. Des de finals del segle XVIII i començament del XIX era conegut com el carrer de l’Església, suposam que perquè recollia la major part de les persones que anaven a la Parròquia. Per exemple, aquesta és la denominació que surt a la rectificació del padró d’habitants de 1824, datada el 1826. En aquella ocasió el carrer afrontava amb les illetes de l’Hospital del Temple, Martorell Frau, Martorell Albertí, D. Joan Martorell, D. Miquel Aloy ‘Franch’, D. Guillem Cànaves ‘Apotecari’, el Mercadal, i D. Gabriel Jaume Vila. Curiosament, quan va triomfar l’esmentat topònim de carrer “de la Font”, el nom de carrer de l’Església va ser adquirit pel carrer actualment anomenat “Canonge Rotger”, historiador i fill il•lustre de Pollença.
De totes formes, segurament el nom que major pervivència ha tingut ha estat el de carrer del Pont d’en Brull, perquè finalitzava en aquest pont que creuava la sèquia de la Solana. Precisament aquesta denominació, amb algunes variants, és la que figura en diversos documents dels segles XVI, XVII i XVIII. És més, aquest seria el primer nom conegut de l’actual carrer Antoni Maura, documentat per primer cop en el capbreu de 1585.
Com a curiositat podem esmentar que en aquest carrer i prop del pont citat, tenia casa l’home més vell conegut de Pollença. Es tractava d’Antoni Santacreu, de mal nom “Apòstol”, que morí dia 22 d’agost de 1751 i havia nat dia 1 de juliol de 1640. Total: 111 anys, 4 mesos i 20 dies.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e