CARNAVAL, CARNAVAL…

606
Fotografia cedida per Francisca Salas

“Carnaval, Carnaval…” cantava fa ja molts d’anys Georgi Dann i és més que segur que, aquests dies de festes i fresses, tornarà a sonar. I és que l’ahir recent i l’avui present s’apropen en dies com avui en què se celebren festes de disfresses com la del Club amb dècades i dècades d’història. Per això, a més d’apuntar l’agenda per avui, ens demanam: com era el Carnaval dels anys 80 al Club?

Festa de Carnaval al Club i al Port

Així que, avui, divendres 21 de febrer, a les 21 hores, començarà la festa al Club Pollença amb un soparet, i a les 23 hores, s’obriran les portes al Ball de Disfresses. Només hi ha un requisit indispensable: anar disfressats. Hi haurà música de Dj i es repartiran premis importants entre els assistents.

També avui, divendres 21 de febrer, a partir de les 22’30 hores, a l’envelat de la plaça Miquel Capllonch del Port de Pollença hi haurà Festa de Carnaval.

Aires de libertat…”

Franco havia mort i tot semblava possible: una societat moderna, una nova manera de fer política, una moda més atrevida, un panorama musical divers, un valor extraordinari de l’art… tot era nou i Ana Belén cantava allò de “pelos coloradors, chinchetas en los cueros/ rockeros insurgentes, modernos complacientes/ poetas y colgados, aires de libertad”

L’estrofa de “La puerta de Alcalà” m’ha sonat tot d’una que he vist aquesta fotografia del Carnaval de 1987, una fotografia amb els outfits dels mítics anys 80, una instantània amb un grup de pollencines disfressades a mig camí entre la potent Tina Turner i l’estrambòtica Alaska, amb un punt d’Eva Nassare i molt d’aquells punkies que, per aquí, tan sols vèiem de manera anecdòtica a certs carrers de Palma o pel Carnaval.

Era el mes de febrer. Eren els Darrers Dies. Al Club, hi havia festa de Carnestoltes. I elles decidiren disfressar-se. Varen riure com ningú es pot imaginar. Durant els preparatius, es divertiren. Mentre feren festa (i en feren de valent, perquè ningú no les coneixia. Ni tan sols el fotògraf, en Mícer, que quan anaren a l’estudi per immortalitzar el moment, els va assegurar que no en reconeixia cap ni una; conèixer-les, les coneixia totes), s’ho passaren de valent. I, encara ara, trenta anys després, encara riuen.

D’esquerra a dreta, elles són: Cati Marquès, Maria Llitrà, Antònia Cànaves, Catalina Cerdà, Maria Cànaves, Francisca Salas i Margalida Marquès.