CARLES PUJOLS DIU ADÉU A LA MOSTRA DE TEATRE ESCOLAR

391

Carles Pujols és un home de teatre, ho va deixar molt clar a l’entrevista que PUNT iNFORMATIU va fer-li fa uns anys i que podeu llegir aquí.

Avui, es posa en contacte amb els pollencins, però molt especialment amb els alumnes que durant 15 anys han passat per les seves classes de teatre a les escoles, per anunicar que diu adéu a la Mostra de Teatre Escolar (afectada també per la crisi del coronavirus) i a les classes de teatre a les escoles, però no deixa els escenaris, perquè li fan entendre la realitat.

Vet ací la carta escrita pel mateix Carles Pujols:

PUBLICITAT

“A QUI CORRESPONGUI”

Carles Pujols

Els propers dies 4, 5, 6 i 7 de maig el Claustre havia d’acollir, una vegada més, una nova Mostra de Teatre Escolar.

Malauradament no podrà ser.

PUBLICITAT

Quantes hores invertides, quins pilots d’emocions, sensacions, discussions i alegries, i, també, alguna decepció, que no tindran resposta.

Un bon grapat d’alumnes de diferents centres, motivats, ara, alguns no coneixeran què vol dir l’escenari…

En nom de tots els qui havíem de fer-ho possible, puc afirmar: Quin greu!

Però, ja se sap, el teatre com la resta d’activitats també ha quedat tocat. 

(…)

PUBLICITAT

Francament, el que ara escriuré m’hagués agradat poder-ho verbalitzar en viu. En directe. Des de l’escenari del Claustre.

Com a reconeixement de l’activitat portada a terme al llarg d’aquests anys a les escoles de Pollença i el Moll. (Si no a totes, a una gran majoria…)

Des de l’any 2005 fins a l’actualitat, el 2020.

15 anys d’activitat i de qüestionament.

De voler entendre el qui? El què o el com de les relacions al grup i entre els seus membres.

De viure les relacions, emocions i sensacions de forma clara, teatral.

 

Per què?

Doncs ha arribat el moment de dir “m’aturo”. Vull dir-vos adéu i molta merda! Ara em toca plegar. Ha arribat el moment de deixar l’ensenyament de llenguatge del teatre, les escoles i a tots vosaltres, amics.

Senzillament, em jubilo.

Però, alerta!, no deixo el Teatre. Continuaré treballant i presentant espectacles arreu. Com he estat fent fins ara. Amb òperes o comèdies. Amb experiments o clàssics.

I sabeu per què?

Doncs perquè el Teatre em permet entendre una mica millor el què i el qui m’envolta.  Amb la mentida i l’enganyifa que deixen entendre la Veritat o ,si voleu, la il.luminen.

Perquè ens acosta en el joc de la ficció i ens fa més reals. Sense dobles capes.

Així doncs, benvolguts amics, una forta abraçada des d’aquest escenari virtual i fins la propera!

Per cert, molts de vosaltres desconeixeu que alguns dels treballs presentats a la Mostra han tingut una segona vida a l’escenari professional del Teatre Principal de Palma, després d’adaptar-los i fer-los crèixer?

PUBLICITAT

Moltes gràcies!

PUBLICITAT