CARLES COSTA SALOM, IN MEMORIAM

177
Carles Cosa amb un dels dimonis del poble de Sant Joan. Foto: Diari de Mallorca.

Miquel Company Florit (ex-president de Premsa Forana de Mallorca)

Quan vaig rebre la notícia de la mort de Carles Costa i Salom, diumenge 19 d’abril, en plena situació de confinament sanitari, em vingueren moltes idees al cap del que havia estat, en vida, en Carles, i vaig decidir escriure unes ratlles per reconèixer la seva tasca; entre altres activitats, al capdavant de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM).

Em va ajudar a donar consistència a la idea, que el president de l’Associació, Rafel Oliver, em demanàs algunes qüestions sobre la vida de Costa.

Per la condició de santjoaners, ambdós, la meva perspectiva respecte a la figura de Carles Costa es pot veure amplificada positivament, però intentaré delimitar-ho al seu paper dins la Premsa Forana.

PUBLICITAT

Carles Costa va ser, des dels inicis, un dels fundadors de l’entitat, l’any 1978, i a l’any 1980 quan s’aprovaren i legalitzaren els estatuts de l’Associació. En les primeres juntes, presidides per Santiago Cortès, en Carles ocupà el càrrec de tresorer els períodes de 1980 -1982, 1982 – 1984. Com que en Carles era el president del Centre Cultural de Sant Joan, que tenia el local just al costat del que posteriorment seria la seu de l’Associació de Premsa Forana, gestionà que l’entitat tingués una seu estable al local veïnat fins el 1992 que s’inaugurà el casal actual.

Curiosament, mesos més tard, al mes de març de 1984 Costa accedí a la presidència de l’APFM fins el desembre de 1985. No serà fins el desembre de 1989, després dels dos mandats de Gabriel Massot i Muntaner, que torna al capdavant de l’entitat, fins el març de 1995, quan, curiosament, un servidor accedeix a la presidència després d’haver estat vice-president amb en Carles el seu darrer mandat.

Com bé observam, Carles Costa va ser una figura cabdal en el si de l’APFM durant el període de 1978 fins el 1995, moment que decidí retirar-se del món de la premsa local. No cal dir que la figura de Carles Costa i Salom hauria de ser recordada en el món de la premsa local i forana.

No obstant, la figura d’en Carles no és pot entendre sense una visió global del seu paper en els moviments socials del poble de Sant Joan durant dècades, a més de la seva participació a la vida política municipal del poble.

Començà els seus trulls a finals de la dècada dels 60 començant en el Teleclub Comarcal de Sant Joan, on s’hi publicava el bolletí del mateix nom que, el 1976, el convertiria en el Sant Joan, el mateix any que creà una Escuela de Danzas del Teleclub Comarcal que desembocaria, l’any 1979, en l’actual agrupació Aires de Pagesia.

Amb l’agrupació de ball, viatjà arreu dels pobles de Mallorca, territoris d’Espanya i Europa, aconseguint reconeixements públics i socials que consolidaren l’entitat, com el primer premi, l’any 1999, del Festival Internacional de Danses Folklòriques de Palma.

Com veim el 1979 suposà l’eclosió dels projectes costanians. Als projectes inicials de la revista Sant Joan i a l’agrupació Aires de Pagesia, s’hi suma la creació del Centre Cultural que, assumint el paper de l’antic Teleclub i passà a aglutinar totes les iniciatives que en Carles visionà. És difícil enumerar-les a totes i no és aquí el meu objectiu però, podríem esmentar entre d’altres: el certamen de poesia ‘Verge de Consolació’ el qual va ser una realitat durant vint anys; la Banda de cornetes i tambors que durà fins 2007; la Cavalcada dels Reis Mags, la representació de l’obra teatral ‘Els Reis’; els concerts de Joves Intèrprets, durant quatre anys; i els més vius com els Dimonis, la Colla de Diables, el Corb de dos caps de Sant Nofre, Sant Joan Pelós…

A l’altra banda del panorama sociocultural, Carles Costa participà activament en la política municipal. A les eleccions de 1979 sortí regidor pel partit Coalició Democràtica i, malgrat que Unió Mallorquina hagués aconseguit la majoria absoluta, li oferiren la delegació de Cultura i Esport. Als comicis de 1983, a les files d’UM ocupava el tercer lloc de la llista i es va fer responsable de l’àrea de Cultura, Esports i Afers Socials. Finalment el 1987 es tornava presentar per l’agrupació Unió Mallorquina – Plataforma Santjoanera però no sortí elegit.

A més Carles Costa conreà el món dels llibres i deixà algunes obres destacades en l’àmbit local. Amb Lluís G. Socias fou l’autor de Fra Lluís Jaume Vallespir, O.F.M. pro màrtir de San Diego (Califòrnia), l’any 1975; és autor de la biografia Joan Mas Matas. Es Mestre Pagès (1983) i del llibre de cultura popular Sant Joan, un temps (1995). I podríem seguir.

fotoarxiu carles costa i dimonis de sant joan Foto: Diari de Mallorca.

Carles Cosa amb un dels dimonis del poble de Sant Joan. Foto: Diari de Mallorca.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT