CAN TIRANA

382

Juan M. Torres Velasco/ jmtorres953@msn.com

La vall de Sant Vicenç, a grans trets, es devia correspondre amb l’alqueria de Sant Vincent que figura al Llibre de Repartiment, la qual tenia 12 jovades i se situava dins la part del Temple. És també una de les sis valls que citen els historiadors Joan Binimelis i Jeroni de Berard.

Aquesta alqueria abraçava la totalitat de la vall i es trobava emmarcada per les serres de la Punta al sud-est i la de Cornavaques i Sant Vicenç al nord-oest. Amb el temps es va dividir en Torre i Hort de Sant Vicenç, Can Botana, Ca l’Hereu, Can Martorell -actualment la part més important de la qual està dins Can Martorellet-, Can Vic i Can Tirana.

Històricament l’alqueria va correspondre a Guillem Moncada que va vendre el domini a Pere Bar. Els seus marmessors la varen vendre a Guillem Cormano que, en 1298, la va dividir en duess, una de les quals fou comprada per Ramon Arsat, que la deixà al seu fill Bernat i, una vegada traspassat aquest, quedà en poder del seu germà Thomàs. Posteriorment la va vendre a Guillem Cabanellas “Botana”.

PUBLICITAT

Després de la primera divisió de l’alqueria, varen anar sorgint totes aquestes propietats citades, les quals estaran formades al segle XVI i XVII.

Al capbreu de l’Hospital de 1515 ja trobam com a propietari d’una de les possessions a Guillem Cabanellas “Tirana”, que dóna origen al topònim avui estudiat.

Però al capbreu de 1584, de la mateixa Ordre, Mateu Rotger, àlies Tirana, declara tenir una possessió situada entre la possessió de Jaume Suau “de la Punta”, possessió de Joan Cabanellas “Botana”, via pública de Sant Vicenç, molí dels hereus de Francesc Desbrull, síquia dels molins de Cuixac, i camí de la Punta.

Al capbreu de l’Orde de l’Hospital de 1515 aquesta família Rotger ja figura com a posseïdors de terres als termes de Castelló, Cuixac i Montealegre. També els trobam als successos de les Germanies, car el 16 de juny de 1522 Joan i Mateu Roger denuncien “que homes d’Alcúdia els havien robat al seu predi Campolons [confrontat amb Son Roger, Son Canonge, s’Arboçar, abans dit Son Capellat, i Can Moranta, del terme d’Alcúdia], tot el ramat, cavalleries, grans i collites i, inclòs, tota la gent que allà habitava” (notícia extreta de l’historiador Mateu Rotger).

Tanmateix la possessió quedarà dividida entre les famílies Cabanellas i Rotger. Però al capbreu 1657 trobam que els propietaris són de llinatge Cabanellas: “L’honor Antoni Cabanellas ‘de Sant Vicenç’, fill de Joan, declara una possessió, la qual afrontava amb sèquia per la qual discorren les aigües dels molins de Cuixac, y amb la restant part de la possessió de Son Tirana, posseïda per Joan Cabanellas “Vich”.

I en l’Amillarament de 1865 veiem que les cases pertanyien als hereus d’Antoni Cabanellas, a Bartomeu Cabanellas “Tirana loco” i a Antònia Cabanellas Rotger viuda de Crespí.

L’any 1965 l’Ajuntament aprova el Pla Parcial i de Parcel·lació de Can Tirana, per la qual cosa l’any 1969 inclou la urbanització a una relació d’entitats de població, juntament amb Cala Sant Vicenç, Can Singala, Pollença, i El Puerto.

Actualment hi ha diverses propietats incloses dins el terme de Can Tirana, segons informació facilitada pel geògraf Miquel A. March: Can Tirana d’en Ferragut, Can Tirana d’en Boi (on hi ha restes d’una capella), Can Tirana d’en Barba, Can Tirana d’en Serra, Cal Català, Can Vinagre, Can Marxeta. o Can Lloquet.

El camí d’accés a aquestes propietats és de terra, catalogat amb el nº 53 i té uns 700 metres de recorregut. I segons acta de l’Ajuntament, de 9/05/1906, “s’acorda que el camí de Can Tirana, que des de la carretera del Port condueix a la de Sant Vicenç, ha estat considerat des de temps immemorials camí veïnal”.

Al peu d’un penya-segat de la serra de la Punta apareix la cova de can Tirana, una cova natural catalogada com a cova fins a 15 metres de recorregut, que tenia una funcionalitat funerària. També, segons José A. Encinas, hi ha un avenc catalogat fins a 15 m. de fondària, que té aixecament topogràfic. A més, hi ha l’anomenada cova de les Òlibes, dins Can Tirana d’en Barba.

De totes maneres, el topònim Tirana també el podem trobar al predi de Can Llinars (a la vall d’Eixartell) on s’hi troba la font de Can o Ca na Tirana.

Així mateix, sota el diminutiu “Tiraneta” està batejada una cova, a la zona de Coves Blanques de la vall de Sant Vicenç; i, sobretot, la finca rústica Can Tiraneta, un redol de cases situades entre Can Moragues, la Torreta, Can Ferragut i Can Cama-roja, que a l’Amillarament de 1865 figuren com a propietaris Jaume Cladera Corró ‘Tiraneta’, i Antoni Cabanellas Mir ‘Tiraneta Calet’. I afegir que aquesta darrera propietat ja apareix al padró de població de 1811 com a “Can Toni Tirana”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT