CAN ROIG

416
El torrent de can Roig. Foto: Pere Salas.

Juan M. Torres Velasco

L’actual terme de Can Roig és una àmplia zona de terreny, delimitat, segons l’Amillarament de l’any 1865, pel camí que des de Pollença es dirigia a Alcúdia per ca na Siona, pel torrent de Can Roig, i per les finques anomenades els Jaços, el Coster, el Molinàs, els Rafals i Can Vobis, essent creuat pel primitiu camí reial que anava a Alcúdia.

Pren el nom de l’antic rafal d’en Roig, documentat al Capbreu de l’Orde de l’Hospital de Malta i Jerusalem de l’any 1657, perquè el propietari pertanyia a la saga dels Martorell “Roig”, els quals possiblement “donaren” o “agafaren” –no ho sabem amb exactitud- aquest topònim quan eren propietaris d’una zona de Fartàritx, actualment Fartaritx den Roig. En el capbreu esmentat es llegeix que el Dr. Agustí Martorell “Perdigó”, metge, en nom del seu nebot Joan Baptista Martorell, capbreva aquest rafal, de pertinences del rafal de Muntalegre, i que afronta amb sort de terra de Martí Seguí, terres de pertinença del rafal de Pere Rotjer ‘Estern’, mediant un camí que va a Vertayent (és la carretera que surt a la Jardineria Bisanyes), possessió de Marina, terres dels hereus de Juan Pomar, torrent d’Albudarca, “tres cayres de pessa de terra que fonch de Juan Castell y are de la Capella de las Animas de dita vila”, terres de Miquel Vansala ‘Canonja’, terres dels hereus de Miquel Campamar ‘de Boquer’, terres d’Antònia Quart i Puig, viuda de Martí Puig, terres dels hereus de Juan Cunill, i camí reial que va a Alcúdia, el qual passa pel dit rafal.

Com hem vist, fins a la referida data, el rafal era part d’una extensió de terra major anomenada Muntalegre, topònim en què es va convertir l’antiga alqueria Abenjaffar, de VI jovades, altres cops anomenada Benjaffar, i que en el Repartiment va correspondre a la Casa del Temple. Segons Àngel M. Rodríguez Carreño ( al llibre “El Territori de Pollença sota l’Orde del Temple, 1298-1304”) “estava situada vora el puig d’Almadraba, entre les alqueries Almadraba i l’alqueria Alboraya, que al Repartiment va ser entregada als homes de Tarragona (Rahal Alboraxat, X jovades). Aproximadament cap al sud era limitada pel torrent d’Albudarcha, avui el torrent de can Roig, el nom antic del qual provenia de dos rafals aigües amunt: el rahal Albuaharacha (Rahal Albudarraca), VI jovades, que va ser entregat a Martinus de Codonoil, i el rahal Carima Dabudarca, II jovades, també a la part reial, entregat a Arnaldus. (..) Els posseïdors son Bernardus Salvati i Guilelmus Marquesii.”

PUBLICITAT

Així, doncs, podem veure com el malnom “Roig” va anar agafant força a la zona fins a fer desaparèixer el nom de lloc “Muntalegre” ja a finals segle XVII, que alhora havia suplantat el nom àrab d’Abenjaffar. Paral·lelament, el topònim Roig es va imposar al torrent de Budarca en les mateixes dates aproximadament.

Per altra part, cal apuntar que no solament existeix un topònim Can Roig dins el terme municipal de Pollença, sinó que també en tenim altres situats a altres indrets, encara que tenen el seu origen en la mateixa família Martorell àlies “Roig”. Concretament:

1.- Can Roig (també documentat com a Camp Roig, Camp d’en Roig, i can Roig de n’Eixartell). Situat a la zona on es troba actualment el poliesportiu municipal, vora el puig de Santuïri i el pujol del Castellà, antigament conegut com a pujol d’en Roig i que va pertànyer als March Costa.

2.- Can Roig, així mateix conegut com a Can Pelut situat a la zona compresa entre Cal Romà i Can Daniel, també a la vall de Santuïri.

3.- Can Roig de Fartàritx o de la Font de Fartàritx, actualment Fartàritx den Roig, documentat al segle XVII.

Finalment, voldria afegir que l’origen últim d’aquest topònim no està relacionat amb el color de la terra de la contrada, com sí és el cas de l’Enfront Roig (a la zona compresa entre Cala Murta al Cap de Formentor) o el Penyal Roig (un situat entre el Morral, la vall de Bóquer i el Bosquet, també anomenat el Puig Roig; un altre entre el pas dels Pescadors i el pla de les Coves Blanques; i un tercer, en el Puig de Maria, a la vessant sud, també anomenat El Vermell); sinó que fa referència al cabell roig. Per cert, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, hi ha la creença que les persones que tenen aquests cabells roigs no són de bon caràcter. També ho diuen les rondalles: “No te’n fiis d’home roig, de pedra rodona i de ca que no lladre”. Devia ser mol dolent l’home que introduí aquest topònim? No ho sabem.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT