La toponímia és una disciplina de la onomàstica que estudia el conjunt de noms de lloc. Però alguns d’aquests noms, amb el pas del temps i l’evolució del llenguatge, es transformen de tal manera que arriben a perdre el seu significat original. Proves d’aquesta afirmació en tenim moltes, i només citaré alguns exemples:
Can Mosqueroles és la normativització lingüística de Son Muscarolas, nom del primitiu rafal que, des de finals segle XV, pertanyia a la família de llinatge Muscarolas; en la parla col·loquial va ser coneguda com a can Busquerolas.
Can Cullerassa, com ha quedat normalitzat, ja és coneguda des del segle XVI com a rafal d’en Cuyrassa, perquè aquest és el sobrenom (o malnom) del propietari Jaume Cànaves. El significat de ‘cuirassa’ és el de peça de l’armadura que protegeix el pit. Òbviament, res a veure amb ‘cullera’, utensili per a menjar. Per tant, en aquest la normalització no té cap sentit ni un.
El puig de Maria és un topònim àrab, anterior a la conquesta catalana, que molt probablement es referia inicialment a un mirador o lloc que tenia una bona vista, ja que podria derivar de la forma “Al-maria”. Després de moltes denominacions hagiogràfiques, finalment el topònim ha tornat als seus orígens, això sí, ara amb significació religiosa.
I així podríem citar altres topònims. Però el que ens ocupa ara és un altre del qual les versions són molts diferents, segons el personatge que en faci ús.
Me refereixo a la propietat rústica anomenada Can Goguany, situada entre els Gorgs, ca na Justa, can Romeu, el Pontarró i el torrent de Sitges, vora la carretera d’Alcúdia per Mastaguera.
Què significa “goguany”? És tal vegada una deformació “d’enguany” (“hogaño” en castellà)? O pot ser faci referència al mot “guany” (acte de guanyar; allò que es guanya)?
El cert és que he escoltat aquest topònim pronunciat de diferents maneres i també l’he documentat en formes diverses, com ara can Venvany (Padró d’habitants de 1939), can Gonvany (Padró de 1903), can Gouvany (Actes de l’Ajuntament 1885), can Gandany (Amillarament 1865) o can Calvay (Cadastre 1759).
Aquest nom ha estat documentat per primera vegada com a can Galvany, el qual el 1694 era propietat del Dr. Gabriel Nadal. Deixa com a hereu a Miquel Costa Nadal, metge també, fill de la seva germana Teresa, casada amb Miquel Costa, avantpassat del nostre poeta més universal. A l’Apeo de 1818 figura com a finca de dos quarterades i dos quartons, plantada de figueres, i encara propietat de la família Costa.
Tanmateix, Galvany prové amb tota seguretat del llinatge d’una família de la que tenim constància des del 1538, però que desapareix de Pollença a mitjans del segle XVII.
Segurament la raresa i l’absència del seu llinatge va provocar que amb el temps fos deformant-se i perdent el seu significat original. De moment, és tot el que podem dir sobre un dels topònims més estranys i curiosos de la geografia pollencina.
També et pot interessar
