CAN GOGUANY

Plànol amb la toponímia de can Goguany.
Plànol amb la toponímia de can Goguany.

Juan M. Torres Velasco

La toponímia és una disciplina de la onomàstica que estudia el conjunt de noms de lloc. Però alguns d’aquests noms, amb el pas del temps i l’evolució del llenguatge, es transformen de tal manera que arriben a perdre el seu significat original. Proves d’aquesta afirmació en tenim moltes, i només citaré alguns exemples:

Can Mosqueroles és la normativització lingüística de Son Muscarolas, nom del primitiu rafal que, des de finals segle XV, pertanyia a la família de llinatge Muscarolas; en la parla col·loquial va ser coneguda com a can Busquerolas.

Can Cullerassa, com ha quedat normalitzat, ja és coneguda des del segle XVI com a rafal d’en Cuyrassa, perquè aquest és el sobrenom (o malnom) del propietari Jaume Cànaves. El significat de ‘cuirassa’ és el de peça de l’armadura que protegeix el pit. Òbviament, res a veure amb ‘cullera’, utensili per a menjar. Per tant, en aquest la normalització no té cap sentit ni un.

El puig de Maria és un topònim àrab, anterior a la conquesta catalana, que molt probablement es referia inicialment a un mirador o lloc que tenia una bona vista, ja que podria derivar de la forma “Al-maria”. Després de moltes denominacions hagiogràfiques, finalment el topònim ha tornat als seus orígens, això sí, ara amb significació religiosa.

I així podríem citar altres topònims. Però el que ens ocupa ara és un altre del qual les versions són molts diferents, segons el personatge que en faci ús.

Me refereixo a la propietat rústica anomenada Can Goguany, situada entre els Gorgs, ca na Justa, can Romeu, el Pontarró i el torrent de Sitges, vora la carretera d’Alcúdia per Mastaguera.

Què significa “goguany”? És tal vegada una deformació “d’enguany” (“hogaño” en castellà)? O pot ser faci referència al mot “guany” (acte de guanyar; allò que es guanya)?

El cert és que he escoltat aquest topònim pronunciat de diferents maneres i també l’he documentat en formes diverses, com ara can Venvany (Padró d’habitants de 1939), can Gonvany (Padró de 1903), can Gouvany (Actes de l’Ajuntament 1885), can Gandany (Amillarament 1865) o can Calvay (Cadastre 1759).

Aquest nom ha estat documentat per primera vegada com a can Galvany, el qual el 1694 era propietat del Dr. Gabriel Nadal. Deixa com a hereu a Miquel Costa Nadal, metge també, fill de la seva germana Teresa, casada amb Miquel Costa, avantpassat del nostre poeta més universal. A l’Apeo de 1818 figura com a finca de dos quarterades i dos quartons, plantada de figueres, i encara propietat de la família Costa.

Tanmateix, Galvany prové amb tota seguretat del llinatge d’una família de la que tenim constància des del 1538, però que desapareix de Pollença a mitjans del segle XVII.

Segurament la raresa i l’absència del seu llinatge va provocar que amb el temps fos deformant-se i perdent el seu significat original. De moment, és tot el que podem dir sobre un dels topònims més estranys i curiosos de la geografia pollencina.

32total visits,1visits today

gif ANIMADO Volar-e