CAMINS DE SON SALES I ROCAFORT

169
L’excursió discorre per paratges de gran bellesa.

-Pel camins empedrats de Sóller-

Tomàs Vibot

Proposam una excursió de dificultat moderada, apta per a tothom avesat a trescar per camins de muntanya i sense por a pujar una mica. Traça una ruta circular que parteix des del Jardí Botànic de Sóller i amb una durada d’unes 4 hores (màxim).

Tal com hem dit, ens situam davant el Jardí Botànic de Sóller. Des d’aquí baixam per la carretera principal fins la rotonda de la carretera de Deià. Aquí girarem a l’esquerra i en el primer carrer a la dreta, deixant de banda la casa taller de l’artista Lluís Castaldo. Sortirem més tard a la carretera de Deià per tot d’una travessar-la i continuar per la tirada que surt més avall, a la dreta. Es tracta d’un camí planer, asfaltat, el qual voreja els horts. Més endavant deixa de banda Ca n’Ai i pren coster amunt fins assolir una important cruïlla: el camí de la dreta du fins al port de Sóller mentre que el que continua recte és el camí de Son Sales, per on continuarem.

El camí puja i tot d’una troba un primer revolt a la dreta, on resta un cartell indicador del nom de la via. Després d’un segon revolt travessarem una barrera oberta i continuam l’ascens pel flanc dret del comellar. Dins la clotada podrem veure els primers redols de cítrics, una de les constants de la vall. En canvi, a la nostra dreta, marjades irregulars d’oliveres i garrovers. De fons, fins i tot es distingeix el Pi de s’Ensaïmada, un dels elements més singulars del camí de Castelló. Aviat trobarem un camí empedrat a la dreta, el qual avui dia és emprat com a xaragall. Es tracta del camí vell de Son Sales, les cases de la qual es troben damunt nostre. Un poc més endavant trobarem l’entrada a aquesta possessió (dreta) i a l’enfront una important cruïlla. Aquí, seguint les indicacions del Consell de Mallorca, continuarem recte.

PUBLICITAT

El camí, ara de terra, puja vorejant un xaragall ple de canyes. Aviat passa sota una casetona i el rost s’accentua. Des d’aquí s’albiren les cases de Can Prohom i Son Mico, situades sota els penya-segats de la muntanya. Poc més endavant el camí passa per una zona arbrada i aviat trobarà un portell que cal observar atentament, ja que és aquí on ens hem de desviar. Vora el brancal de la dreta parteix un camí de ferradura (senyalitzat amb una estaca de fusta). Travessarem dues barreretes tancades sense pany i deixarem de banda una barraqueta moderna. Més amunt apareixerà un vell empedrat, també vora una casa.

Després d’un revoltets el camí pren clara direcció cap al coll. Abans, però, passarà a frec d’una casa, pràcticament damunt la miranda. Aquí s’ha de mantenir el màxim respecte per la propietat i no sortir del camí. Poc més amunt, el ferm de ferradura desemboca en un camí de carro el qual ens deixarà vora les cases de la possessió de Can Bleda.

Un cop davant la possessió -també transformada en hotel-, vora el camí de Cas Sord, parteix el camí que puja fins a l’oratori de Castelló. A damunt ens queden tres joies: Can Prohom, Son Micó i Can Carabasseta, mentre que a l’esquerra s’intueix un vell molí d’aigua. Un cop davant la vella capella val la pena descansar.

Continuam la ruta cap a l’esquerra (Sóller), amb uns interessants marges a la dreta. El camí avança sense acusats desnivells fins assolir una importantíssima cruïlla. Aquí cal continuar cap a Cas Xorc (dreta), ja de si seguim de forma descendent baixarem a Sóller pel camí des Rost.

La ruta ascendeix per un camí asfaltat, des d’on es pot contemplar la grandesa de la vall i les altes muntanyes encapçalades per l’omnipresent penyal des Migdia. Deixam Cas Xorc a l’esquerra fins assolir de nou un coll força evident, amb una curiosa casa a la dreta amb les finestres emmarcades amb formes mixtilínies; aquí, a l’esquerra, parteix un camí senyalitzat que ens durà fins a Can Tés, Can Jeroni Gros i Can Gamundí, sens dubte un dels indrets més reixits de la vall. Abans però, cal gaudir del tram de camí, amb restes del vell empedrat i durant el darrer terç amb una magnífica paret a l’esquerra. Abans d’arribar-hi, una surgència amb la corresponent síquia i piques, entre les quals destaca una de rodona, d’una sola peça.

Un cop al bell mig dels casals, val la pena contemplar des de la carrera central les belles i senyorívoles façanes de totes aquestes cases. A més dels clàssics elements constructius és interessant fixar-se’n en el bon repertori de teules pintades.

Sortim de les cases, tornam a la cruïlla i continuam recte, deixant el camí des Mont-reials a la nostra esquerra. Ara el camí avança planer, per la vora un marge. Aviat ens sortiran al pas petits i suaus costers que superarem sense esforç. Hi trobam restes del primitiu empedrat. Just al damunt s’imposa la muntanya esperonada. Traspassarem una barrera metàl·lica enmig d’un pinar i aviat ens situarem per davall la finca de Can Paies. El camí dóna a un de carro parcialment formigonat, per on davallarem. Tot d’una trobarem una cruïlla i el naixement de la nova tirada de ferradura per on hem de continuar, situada entre el dos camins de carro. Travessam el torrentó i aviat sortim de nou a un camí de carro. Flanquejam alguns olivars, entre els quals destaca el que ens queda a la dreta, per damunt el camí.

Metres més endavant compareix un camí a la nostra esquerra, limitat per una barrera que obviam. Continuarem recte seguint les indicacions i pujarem un breu coster on trobarem una nova cruïlla senyalitzada pel Consell de Mallorca. Es tracta de la baixada pel camí de Rocafort, per on tornarem a Sóller.

El camí de Rocafort és una via de ferradura empedrada i força estreta, amb una petita línia contínua de pedres disposades al marge a la manera d’escopidors. Deixam de banda pinars i més avall olivars abandonats. El traçat dibuixa constantment revolts i línies sinuoses per tal de superar les dificultats del terreny. La davallada es fa deliciosa, amb miradors naturals sobre la vall de Sóller i l’imponent perfil del penyal des Migdia.

Ja més avall travessarem les vies del tren per un bell pont de dos ulls i arrambador de ferro. Aviat l’olivar cedeix el pas a l’horta i als cítrics. Les teulades de les primeres cases estan pràcticament a l’abast. Sortirem a un tram formigonat. Metres més avall tornarem a travessar les vies, vora la finca de Son Pons. El camí esdevé asfaltat i després d’un darrer coster sortirem de nou vora la Ferreria Calafell i Villa Frontera, molt a prop del punt d’inici de l’excursió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT