CAMÍ DE LA REINA

443
Camí vell del far de Formentor. Foto: Aires de la Serra mallorquina.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Es tracta d’un camí empedrat que recorre el braç terminal de la península de Formentor, concretament, des de Cala Murta arriba al Far de Formentor. Figura al Catàleg de camins del terme municipal de Pollença amb el números 65 i 144, sota la denominació de “camí vell del Far A i B”, respectivament, amb una longitud aproximada de 14 km. És un camí preciós que salva els diferents desnivells, colls i barrancs amb poca inclinació, per la qual cosa necessita fer nombroses corbes, com ara les 22 que té el paratge conegut com a les Voltes del Català o, com escriu l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, la “Pujada d’en Català” (no he pogut esbrinar si es refereix a un llinatge o a un gentilici). Tanmateix, al mapa aixecat el 1858 pel geòmetra Pedro Moreno Ramírez i que podem admirar dins la nostra Casa de la Vila, observarem que està retolat el camí com a “Pujada del Català”.

Al final d’aquesta la muntanya és rebaixada artificialment, entre el puigs Fumat i Garballó, indret conegut com a la Bretxa.

PUBLICITAT

L’actual carretera, construïda l’any 1928 per l’enginyer Antoni Parietti Coll, ha destrossat petits trams del camí; en alguns trams el creua i en altres va paral·lela al mateix.

El camí va esser construït entre els anys 1857 i 1859, per a traslladar els materials de l’obra, com ara la pedra emprada en la construcció del far i dels edificis annexes, tallada a sa Pobla (i segons altres informacions, a Binissalem), embarcada des del Barcarès, a Alcúdia. Treballaren unes 200 persones i brigades especials.

Camí vell del far de Formentor. Foto: Aires de la Serra mallorquina.

És conegut com a camí de la Reina degut a què se va dur a efecte durant el regnat d’Isabel II, i va costar tant que aquella preguntà “si feien el camí de plata”.

El far de Formentor se situa a 193 metres d’alçada, va ser projectat per l’enginyer Emili Pou Bonet i començà a funcionar el 30 d’abril del 1863, amb una làmpada Degrand nodrida amb oli d’oliva, que fou substituïda, successivament, per sistemes més moderns, fins a l’electrificació del senyal (1962). Presenta una aparença de llum blanca en quatre llampades cada vint segons. Té un abast nominal de trenta-sis milles.

Segons l’Arxiduc, el far s’aixecava sobre una base quadrangular des del centre de l’edifici que serveix d’habitatge als torrers. Es tractava d’un aparell de segona classe amb dotze lents, que donava flaixos cada 30 segons.

Camí vell del far de Formentor. Foto: Aires de la Serra mallorquina.

A les “Notícies i relacions històriques de Mallorca. Segle XIX”, recollides per J. Llabrés Bernal i J. Pou Muntaner, podem llegir el següent: “Se iluminó el faro de Formentor -209 metros sobre el nivel del mar- a las 6’38 de la tarde. Era de lámpara de mechas alimentada con aceite de oliva y giro lento, dando un destello cada 30 segundos- como en la actualidad- accionado por una máquina de relojeria de pesos y regulador de aletas.

Su alcance era de 23 millas y su abastecimiento fue siempre problema de importancia: solía hacerse por mar cuando lo permitía el tiempo, desembarcándose al pié del faro en un minúsculo muelle denominado Las Molas y ascendiendo por una escalera de 272 peldaños desiguales abiertos en la misma roca, se seguía por una rampa de unos 300 metros hasta llegar al mismo faro. Cuando la mar no permitía atracarse al mollet se desembarcava en Cala Engosauba, subiendo luegc por un camino de herradura unos 14 kilómetros. El patrón Beia tuvo a su cargo este servicio con su falucho La Victoria durante muchos años.”

Hauríem d’afegir que el moll que cita ara s’anomena “mollet del Patronet”, i el topònim les Moles feia referència a una embarcació que naufragà aquí, a la desembocadura del torrent homònim, on hi quedaren les moles de molí que duia ,al fons de la mar. Igualment hem d’aclarir que el lloc de desembarcament en cas de mal temps no era cala En Gossalba, sinó cala Murta, com hem indicat al principi de l’article.

PUBLICITAT

I un parell de curiositats: al padró de població de 1875 figuren com a torrers Rafael Fransepa Amer de 48 anys, Antoni Vives Suau de 32 anys, i Miquel Mora Rosselló de 37 anys; i aferrat a l’edifici hi ha una làpida amb aqueixa inscripció: ‘Reinando Isabel II. Año MDCCCLXII.”

Camí del mollet del Patronet.
PUBLICITAT
PUBLICITAT