CALENDARI D’ADVENT: DIA 3

206

En aquest tercer lliurament del Calendari d’Advent, recollim un article del Doctor en Història, Pere Salas Vives, sobre la introducció de l’arbre de Nadal a Pollença.

L’arbre que vingué del fred

Les festes nadalenques han sofert una colonització cultural direcció nord – sud. Pràcticament tot el ritual cristiano-catòlic ha rebut les influències dels cristiano-protestants, sense que es produís un flux de retorn d’igual importància. Una mena d’ecumenisme cultural d’un sol sentit que ha servit perquè els mediterranis ens arribàssin uns nadals més tenyits de neu i blanc, alhora que es poblava d’éssers i objectes fins a les hores estranys en aquestes latituds, típics del centre i nord d’Europa.

Orígens

Una d’aquestes tradicions és la de l’arbre de Nadal, avui tan estès en les llars dels mallorquins, però que té uns orígens totalment nòrdics, encara que sigui un costum que forma part de l’ancestral culte a la natura i per analogia als arbres.

L’alzina, el roure i el pi formaven els eixos principals de les tradicions nòrdiques on druides i mags trobaven inspiració i elements bàsics per a les seves uncions. Però també a l’antiga Grècia creien que hi havia éssers protectors que vivien als arbres com nimfes i fades, i Roma va fer de l’alzina una dedicació permanent a Júpiter i del pi a Cibeles, els quals eren considerats elements mítics amb ànima, sentiment i honor.

PUBLICITAT

Segons una altra creença, el mèrit de l’arbre realment estaria en les seves fulles. Així, des de l’antiguitat, tant els xinesos, els hebreus, com els egipcis, sempre havien considerat els arbres de fulla perenne verda com símbol de la vida eterna, però un altre cop les creences més fortes es mantingueren als països nòrdics. En aquests indrets i amb motiu d’una sèrie de festes paganes relacionades amb el solstici d’hivern, consideraven l’avet com un arbre majestuós i amb poders. Realment era considerat com l’arbre del naixement (triomf i naixement de la claror contra la foscor) degut a què en aquests hiverns freds i nevats era l’únic arbre que realment ressorgia per sobre de tots en alçada, en verdor i eufòria.

El culte de l’arbre

Com molts d’altres ritus, el culte a l’arbre passà del paganisme al cristianisme, sobretot allà on tenia més força, a l’Europa freda, obscura i humida, terres germàniques per excel·lència. Una llegenda diu que per als centreuropeus l’arbre de Nadal significa la claredat i la llum enfront la foscor hivernal, i fou Sant Bonifaci -apòstol britànic pels alemanys (segle VIII)- que talant un majestuós roure sagrat dels druides pagans, va evitar aixafar en la seva caiguda a un petit avet, cosa que s’interpretà com un miracle…

Més de 2.000 anys d’una tradició nòrdica

Sigui per una tradició o altra, el cert és que ja fa més de 2.000 anys que les tribus d’aquests països del nord celebraven l’inici de l’hivern al voltant d’un arbre, que aleshores seria un roure. L’il·luminaven amb espelmes per anunciar que acabaven els dies curts; a més, li penjaven pedres, pomes i d’altres objectes per guarnir-lo.

El roure va passar a ser un avet i va acabar sent un del símbols del cristianisme perquè té 3 puntes i, cadascuna d’elles, representa el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Després, les antigues espelmes, pedres, fruites i objectes que guarnien l’arbre han passat a ser objectes de decoració molt més elaborats i cars. Les ferradures, que porten sort; les llums, que representen els estels, les boles de vidre… i a dalt de tot, es posa una estrella amb cua, com la del puig de Pollença, que representa l’estel que va guiar els Reis Mags fins la Cova del Nen Jesús. Tot això per no parlar dels regals i dolços que es despengen a partir de Nadal.

Per tant, si d’una cosa no hi ha dubte, és que estam parlant d’una tradició nòrdica que té la seva raó de ser en dos aspectes clarament marcats per la geografia: el fred i la foscor dels llargs hiverns, quasi inacabables, de la germània o la península escandinava. És a dir, res a veure amb el clima ple de llum i calorós dels estius eterns del mediterrani, o el seu paisatge marcadament ocre i calcari.

Els turistes dels anys 20

Precisament, els aspectes que cercaven desesperadament els introductors de l’arbre de Nadal a Pollença. Sí, com tantes altres coses, també foren els primers turistes que s’hostatjaven als hotels del Port de Pollença, allà a finals del anys 20 i principis del 30, els qui introduïren el costum d’adorar-adornar un arbre, una pi mediterrani en aquest cas, durant l’advent i els nadals.

Tal degué ser la raresa d’aquesta adoració protestant, que els periòdics de l’època es varen fer ressò de la notícia, com el Pollensa de dia 30 de desembre de 1931. En aquesta ocasió, es pot llegir que “En todos los hoteles [del Port] se ha celebrado con mucha animación la vigilia y el dia de Navidad. En el hall de todos ellos se veia el ‘árbol de Noel’ adornado y cargado de juguetes y golosinas, a parte de que en muchas mesitas, los clientes cuidaban de poner su propio árbol. Murchos de los hoteles organizaron comidas extraoridinarias que se vieron muy concurridas”.

Ja estava fet: l’arbre o “l’árbol” del fred, havia entrat a Pollença de la mà de la gent que cercava calor, i qui sap si fou la porta per on s’infiltrà a tot Mallorca. A partir de llavors, els betlems ja sempre tendrien un competidor més; o el que és el mateix, el cristianisme mirava un poc més de cap el nord, tot i que en el sud fes tanta calor com sempre.

Calaixos destapats del Calendari d’Advent:

Dia 1: L’Advent i els calendaris d’advent.

Dia 2: Les neules.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT