CALA FIGUERA, ABANS I DESPRÉS

444

Afortunadament, tot i la turistizació que ha patit l’illa durant el segle XX, hi ha alguns racons (pocs) que s’han mantingut pràcticament inalterables. I un d’aquests racons és Cala Figuera, com es pot comprovar a aquestes dues imatges separades per més d’un segle.

Els gravats de l’arxiduc

Entre els anys 1869–1891 l’arxiduc Lluis Salvador d’Àustria va completar el Die Balearen: Geschildert in Wort und Bilt (Les Balears. Descrites per la paraula i el dibuix), una obra enciclopèdica sobre la cultura, la societat i la natura de les illes Balears. L’obra està dividida en 9 volums i il·lustrada amb nombrosos gravats. Aquests gravats eren realitzats per il·lustradors a partir de fotografies o d’apunts del natural del mateix Arxiduc. Alguns d’aquests gravats tenen una precisió mil·limètrica respecte de la realitat, el que els confereix un elevat valor documental.

PUBLICITAT

El projecte “Les Illes Balears abans i després”

Veure fins a quin punt els gravats eren fidels a la realitat i com han canviat les Balears en més d’un segle, és el que va empènyer a Lluc Julià, un dissenyador gràfic de Menorca, a iniciar el projecte “Les Illes Balears abans i després”, consistent en realitzar fotografies actuals dels indrets que il·lustrà l’arxiduc al seu Die Balearen.

Tot i que el projecte es va iniciar l’any 2002, no ha estat fins a enguany que s’ha traslladat a la xarxa amb la intenció d’abarcar bona part dels gravats de l’obra de l’arxiduc. Al web diebalearen.com, on s’aniràn penjant les refotrografies realitzades, es poden consultar nombroses comparatives, i una d’elles és aquesta de Cala Figuera.

Gravat publicat al Die Balearen: Geschildert in Wort und Bilt
Fotografia de Lluc Julià presa l’any 2006

Cala Figuera abans i després

Al primer paràgraf ens alegràvem que existissin alguns indrets com aquest que s’hagin mantingut inalterables durant els darrers 150 anys, però la inalterabilitat desapareix si ens deixam de fixar en el pla general i anam al detall. La diferència més evident entre la litografia, realitzada la segona meitat del segle XIX, i la imatge actual, presa l’any 2006, la trobam en el camí del far de Formentor. Com us contarem a l’article “La increïble història de la construcció del Far de Formentor“, al voltant de l’any 1860 finalitzà la construcció d’un camí que anava des de Cala Murta fins a l’extrem de la península de Formentor. El camí es va fer amb l’única intenció de transportar material per construir un gran far al punt més septentrional de Mallorca. Al gravat del Die Balearen podem veure perfectament un tram d’aquest camí que passava pel coll de la Creu, molt a prop del cim del puig del Fumat, ja que semblava impossible passar per una altra banda. Però a la fotografia del 2006 el camí, tot i que encara existeix, ha desaparegut tapat pel càrritx. En canvi, a l’esquerra del tot es veu un autocar que circula per l’actual carretera. Si la seguim, arribarem a la boca del túnel del Fumat, construït durant la dècada de 1930, per l’enginyer Antonio Parietti, responsable del disseny de tota la carretera entre el Port de Pollença i el far. Amb la construcció del túnel, recentment il·luminat pel Consell de Mallorca, Parietti escurçava un bon tram de l’antic camí del far, fent passar la carretera per un lloc que abans pareixia impossible.

Però aquesta no és l’única diferència entre les imatges. Al gravat de l’Arxiduc podem veure una taca vermella i blanca que sembla una casa a l”inici del coll que baixa a cala Figuera. A la foto del 2006 no es veu res al mateix redol, però qui sap si fent una excursió a aquell indret encara hi podríem trobar restes d’alguna construcció. Un bon repte per a exploradors afeccionats.

Però malauradament, encara que no es pugui apreciar a la fotografia, tothom que hagi anat a nedar a cala Figuera trobarà una altra diferència substancial respecte de la mateixa platja retratada per l’Arxiduc, el plàstic i la brutor que, empesos pels corrents, han passat a formar part del paisatge d’aquest punt idíl·lic de la Serra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT