CALA EN GOSSALBA

Cala En Gossalba.
Cala En Gossalba.

Preciosa cala que es troba en la península de Formentor, entre Cala Murta i el Cap de Formentor, i concretament, entre els indrets coneguts com les Butzes i el Morro del Pont, que tanquen l’espai. De difícil accés des de terra, és un lloc ideal per a fondejar fora de “mirades indiscretes”.
L’origen del nom l’hem de cercar al segle XVI. Concretament el 1595 apareix a la Història de Mallorca de Joan Binimelis amb el topònim de cala Gonçalvo (Gonzalvo, Gossalbo): “Cala Gonçalvo és molt important e gran. Serà de capacitat de vint galeotes, és de molta fondària e abrigada dels vents, si no és un poc descoberta per la travasia del llevant e xaloc. Ací estan los cossaris la major part de l’any.” Per altra part, als dibuixos anònims que il•lustren el text manuscrit de la seva Història de Mallorca, conservat al British Museum, figura com a cala Gonzales.
Als segle XVIII, la situació és molt semblant. En el mapa de Senex (1716), que podem veure a la Cartografia de les Illes Balears, editada amb el patrocini de Caixa d’Estalvis de Balears“Sa Nostra”, també figura com a Cala Gonsalvo.
S’ha de fer costar, que abans i tot que aquesta data, el topònim segueix el mateix camí que molts d’altres que afegeixen l’article personal “en” als noms propis de persona. Així, el 1652 ja el trobam escrit com a cala Angossalba quan es descriu una mort accidental que va tenir lloc en aquest indret. Dia 15 de gener de dit any, Joan Mestre, pescador, “essent anar a pescar ab compania de altres a Formentor, a cala Angossalba, des[a]paregué i conforme digueren sos companions se saria negat i assó fonch el Dissapte del Nom de Jesus, die de cap d’any, lo qual fins assi no es axit el cos del dit Mestre.” (Anuari de l’Ajuntament de Pollença, num. 2, agost 1992).
Seguint aquesta línia argumental, no és estrany que a finals del segle XVIII triomfi el nom de cala Engossauba per a designar aquest lloc. Així es troba escrit en el mapa del Cardenal Despuig (1785). Per la seva part, Geroni de Berard, el 1789, en el seu llibre “Viaje a las villas de Mallorca”, quan descriu la costa pollencina, des del cap de Formentor fins el port de Pollença, diu el següent: “Síguese lo que llaman el Bancal del Dentol y punta del Vent, morro del Pont y un calucho y punta llamado Engosauba, con una torre (y conforme otro Endosagua) tres millas al SO 2/4 S del cabo de Formentor.”
Possiblement, “Endosagua” es una deformació del topònim degut a una incorrecta interpretació del comunicant, encara que així figura al “Mapa geográfico y general de las islas Baleares y Pithyusas”, de Tomás López (1793).
Lògicament, la forma Engossauba també rep la influència de la parla pollencina, al transformar la pronúncia de la lletra “al” com a “u”. Concretament, d’Engossalba, es passaria a Engossauba. Així, aquest nom de lloc va arrelar i persistí pràcticament durant dos segles. Amb aquesta grafia el trobam escrit al llibre d’actes municipals (signatura AMP 1706, de dia 16/02/1795) en què, amb motiu de la Guerra contra França s’envien guaites a la ribera, i en concret, “a cala Engosauba”.
També coneixem l’existència de guaites secretes a cala Engossauba per descripcions que sobre la defensa de Mallorca fa l’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria a las darreries del segle XIX. Aquest mateix personatge, quan descriu la costa pollencina, parla també de dita cala Engossauba.
Per últim, no es pot obviar que actualment, gràcies als treballs de normalització lingüística de la UIB realitzats en els darrers anys, aquesta cala pren oficialment el nom de En Gossalba.
I com a curiositat podem dir que a dita cala arriba una corrent marina, originàriament procedent del golf de Lió, i els pescadors, bons coneixedors de la mar, aprofitaren, i aprofiten avui en dia, per a calar les xarxes conegudes com “almadraves o almadravilles”, aferrades a la ribera, per tal de capturar els peixos anomenats pelàgics, que es desplacen utilitzant les corrents i amb els mínims esforços. Entre ells hi figuren les diferents classes de túnids (tonyines vermelles, bacores, bonítols, etc), d’esquals (taurons blancs, pelegrins, etc), sirvioles i altres espècies.

Juan M. Torres Velasco

gif ANIMADO Volar-e
COMPARTIR
Article anteriorNEGRE DAMUNT NEGRE
Pròxim articleNINS AL PARC