El Cavall Bernat s’aixeca com a immensa frontera entre dos mons. Per una banda, Cala Boquer, imatge de la Mallorca verge, immutable, només modificada per l’erosió i per les tones de fems que arriben surant dels vaixells que cerquen l’aixoplug de les seves parets. I per l’altra, Cala Sant Vicenç, representació de la vorera de mar envaïda per una avarícia turística que, afortunadament, ha volgut ignorar algunes roques, mar endins.

Entre aquestes dues fotografies han passat 132 anys. La més antiga va ser realitzada pel capellà Fernando Moragues i Manzanos l’any 1885, mentre que la més moderna és de fa pocs dies (18/04/2017). Encara que no ho sembli estan fetes exactament des del mateix punt. I dic que no ho sembla perquè la platja és completament diferent. A la fotografia de finals del segle XIX hi havia molts metres més d’arena i fins i tot una bona bassa d’aigua provinent probablement del torrent de Cala Barques, o d’un temporal recent.

Però el canvi més destacable, ja que l’hotel Don Pedro no acaba de sortir a l’enquadrament, és la torre de la Punta de la Torre. Aquesta torre de defensa a ser esbucada als anys 60, però els sant vicenters actuals la varen voler recuperar en la memòria encenent una bengala i participant de la iniciativa “Torres de defensa pels drets humans” el 7 de gener del 2017.

Això sí, en aquell temps la platja encara era dels nins sant vicenters, fills quasi tots ells de pescadors, mentre que ara han passat a ser substituïts per estrangers amb gorra i gambaner de souvenir.

Però qui són exactament aquells nins que mostren el cul i remullen les seves cames a l’aigua? Ara tendrien 140 anys, els seus fills 115, els seus néts 85, i els seus renéts 50. Pot ser les xarxes i el món intercomunicat ens ajudin a descobrir-ho. Ho saps tu?

Cala Barques 2017Cala Barques 1885

gif ANIMADO Volar-e