BREXIT: D’ENFORA TOT ES VEU MÉS CLAR

149

“IS THE GRASS GREENER ON THE OTHER SIDE?”

Joana Maria Borràs Ferrer

Hola, primer de tot m’agradaria presentar-me, no hi ha res més bonic que conèixer a una nova persona i fer-li una estreta de mans o dues besades, però ni a jo ni al Brexit ens coneixereu directament, sinó que ho podeu fer a través de la meva història.

Soc una estudiant de tecnologia digital i publicitat i aquest curs estic fent un Erasmus a Londres. Vaig arribar el 2 d’octubre de 2018, aleshores el Brexit ja feia temps que estava present a Anglaterra, ja que va ser el 23 de juny de 2016 quan 17,4 milions d’anglesos van votar que volien ser el primer país en abandonar la Unió Europea.

“Per poder parlar del Brexit, primer cal viatjar a un parell d’anys enrere”

Anglaterra sempre ha estat a favor de negociar la seva parcial independència de la UE, ho van demostrar quan van optar per mantenir la lliura envers d’adoptar l’euro o quan no van acceptar el moviment completament lliure de bens i persones. Però per poder parlar del Brexit, primer cal analitzar i viatjar a un parell d’anys enrere per entendre les causes que l’han provocat.

Es pot dir que una de les causes motivadores de la sortida del Regne Unit és la crisis d’immigració que va sofrir el país quan milions de refugiats (turcs, sirians, iraquians…) van fugir dels seus països degut a la guerra. Alemanya, Anglaterra i França, les 3 potencies econòmiques de la Unió Europea, van ser els països que van acollir la majoria de refugiats. Aquesta situació va fer que la densitat de població al Regne Unit fos una de les més altes de tot Europa. Tampoc se’ns pot oblidar mencionar la crisi terrorista que va deixar a mitja Europa tremolant després dels diferents atacs soferts a França, Anglaterra o Espanya.

També cal recordar que David Cameron, durant la seva campanya política, va fer la promesa de que si sortia guanyador faria un referèndum públic demanant si Anglaterra havia d’abandonar o no la UE. A part, l’ex primer ministre d’Anglaterra va negociar algunes clàusules les quals afectaven a la condició del Regne Unit com a membre de la UE. Que tot sigui dit, anteriorment la Unió Europea no ha permès una actuació similar a cap altre país membre.

“El 52 % dels participants a l’enquesta van votar per anar-se’n i el 48 % per quedar-s’hi”

Els resultats del referèndum van ser bastant igualats el 52 % dels participants a l’enquesta van votar per anar-se’n i el 48 % per quedar-s’hi, Cameron va dimitir del seu càrrec i Theresa May (membre del gabinet de Cameron) va substituir-lo. Llavors la UE va activar l’Article 50, un conjunt de negociacions que havien de dur-se a terme durant 2 anys per negociar el futur del Regne Unit i la seva relació amb Europa.

Després de 2 anys de tedioses negociacions entre ambdues parts i a 2 setmanes de la sortida definitiva d’Anglaterra, encara ens queden moltes preguntes per resoldre: seguirà el Tribunal de Justícia Europeu tenint jurisdicció damunt el Regne Unit?; rebutjaran els anglesos els Drets Humans presents a la UE per escriure la seva pròpia “British Bill or Rights”?; com funcionarà la relació entre els diferents organismes de seguretat i lluita contra el crim?; com faran front els anglesos al pagament dels projectes i programes europeus als quals s’havien compromès a participar abans del Brexit?; què passa amb Escòcia, on l’opció de quedar-se a la UE va guanyar amb un 62 %?; i amb la frontera entre Irlanda del Nord (part d’Anglaterra) i la República d’Irlanda (part de la UE)? “Soft Brexit” o “Hard Brexit”?- dia 14 de Març es va descartar l’opció del “no deal”, (en la qual el Regne Unit rompria totes les relacions que te amb Europa, tant acords, com relacions comercials), i pareix que l’Article 50 s’estendrà. I per acabar una de les preguntes més ressonades: quins són els drets i deures dels ciutadans europeus que viuen a la UE i quins són els dels anglesos que viuen a diferents països de la UE?

“He parlat amb un parell de professors que tinc aquí a la Universitat, els quals no han tingut cap problema en reconèixer-me que són pro-Brexit”

Moltes preguntes, moltes negociacions, ànims desgastats i poques respostes. He parlat amb un parell de professors que tinc aquí a la Universitat, els quals no han tingut cap problema en reconèixer-me que són pro-Brexit.

A tots els feia les mateixes preguntes: per què hauria d’abandonar Anglaterra la UE? Algunes de les respostes han coincidit en que la UE és una institució anti-democràtica, l’anomenat “dèficit democràtic” de les estructures de la Unió Europea. Em comenten l’exemple de Grècia i l’extrema austeritat (privatitzacions, retallades, salaris extremadament baixos, erosió dels drets sindicals…) que van viure els ciutadans per mor de les institucions europees per tal de minvar el deute que els grecs tenien. L’opinió del poble grec no va ser defensada, ja que anava en contra del projecte de lliure mercat de la UE. I afegeixen que “només les forces dominants del capitalisme britànic i part de la classe política estan a favor de continuar a la UE, ja que els seus interessos econòmics i acords comercials es veurien beneficiats”.

Si es repetís el referèndum, canviarien els resultats? continu demanant-los. “No és necessari repetir-lo, diverses persones van votar per diferents raons”, me comenten. “Les elits burocràtiques i tecnocràtiques no poden deformar els vots. Si es repetís el referèndum probablement augmentaria el nombre de gent que està a favor d’anar-se’n. Les enutjoses, monòtones i llargues negociacions (que s’han allargat durant quasi 3 anys), només han fet que el sentiment dels que volen acomiadar-se de la Unió s’hagi endurit considerablement per por a que les classes polítiques dominants tornin a rere el procés. Encara que si això ocorregués, el poble anglès no acceptaria aquest a traïció.”

“Els 3,8 milions de ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit hauran de sol·licitar el “settled status” per tal de poder seguir vivint-hi”

El que els pro-Brexit no em comenten són els aspectes negatius en que el Brexit pot afectar-los si no s’arriba a un acord: actualment, al voltant del 30 % dels aliments que es troben als supermercats anglesos provenen de la UE i és probable que les hortalisses i fruites fresques, sofreixin una pujada de preus degut a l’augment dels impostos d’importació i els retards en el transport; a l’hora de viatjar a Europa s’hauran de prendre mesures addicionals; alguns medicaments deixaran d’estar disponibles a Anglaterra i altres pujaran de preu; els 3,8 milions de ciutadans de la UE que viuen al Regne Unit hauran de sol·licitar el “settled status” per tal de poder seguir vivint-hi; quan la lliure circulació de mercaderies s’anul·li, la importació de béns serà més cara; també es podrien veure afectats els preus de les cases, la majoria dels comentaristes i experts de la indústria coincideixen en que el Brexit està provocant incertesa en els compradors i venedors, provocant una desacceleració del mercat immobiliari; les tarifes de “roaming” poden pujar, utilitzar el mòbil a la UE pot ser que s’encareixi per als anglesos; alguns ports i autopistes podran veure’s afectats per retards degut a la interrupció del trànsit de mercaderies pels controls i declaracions duaneres addicionals; finalment els estudiants del Regne Unit que estudien a la UE i els estudiants de la UE que estudiem al Regne Unit ens enfrontem a un període d’incertesa ja que el govern anglès necessitarà un nou acord per seguir participant al programa d’Erasmus (vigent des de 1980).

I que passa amb els nacionals britànics residents a l’estranger?

A Espanya els més de 300.000 anglesos residents hauran de prendre mesures addicionals ja que el seu accés a la sanitat pública canviarà, probablement hauran de pagar contribucions a la Seguretat Social per tal d’accedir als serveis sanitaris gratuïts o amb descompte. A pesar d’això el govern del Regne Unit continuarà pagant les pensions estatals, les prestacions infantils i les prestacions per a discapacitats.

Tampoc es modificaran els acords de doble imposició existents, això garanteix que totes les persones –i no només els ciutadans britànics– que viuen en un país amb un tractat amb el Regne Unit no pagaran impostos a dos països pels mateixos rendiments. En tot cas, l’acord determinarà quin país té drets tributaris primaris.

“La llei escrita diu que el Regne Unit havia de sortir de la Unió el 29 de març a les 11 del matí”

Per concloure m’agradaria recordar que la UE sempre ha estat elogiada com l’estructura econòmica i política que ha permès als europeus créixer i prosperar econòmicament i oblidar les guerres del passat. Crec que la sortida del Regne Unit és una crida rotunda a la UE a revisar les maneres d’avançar cap a una major integració entre tots els estats membres, a millorar els mecanismes d’estabilització i estimulació de l’economia, i a regenerar les condicions per a la participació política dels ciutadans.

La llei escrita diu que el Regne Unit havia de sortir de la Unió el 29 de març a les 11 del matí (abans de l’última pròrroga), però és impossible dir amb certesa què passarà després. Passi el que passi, esperem que no creï una fractura dins la Unió Europea i que ens serveixi com un exercici d’autocrítica: que està fallant? S’ha d’intentar sempre entendre el que passa, ja que una de les formes més sinceres de mostrar respecte és posar atenció a allò que un altre ha de dir.

COMPARTIR
Article anteriorLA FOTO MISTERIOSA XVI
Pròxim articleL’ESCUT

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of