BIEL MARCH PRESENTA LÀBIL A L’ESGLÉSIA DEL ROSER

154

Avui, dissabte 3 d’agost, a les 20 hores, a l’Església del Roser Vell, l’artista pollencí Biel March inaugura Làbil, una instal·lació en la qual es presenta “una nova visió de les constants on es mou l’obra de Biel March. Aquí, l’estructura cúbica que acollia el color i les aromes de la murta, queda nua, amb les entranyes vistes. Com una presó, s’alça inerme per engolir la natura atrapada al seu interior. De nou, ens trobam davant la preocupació per la terra, l’herència, la memòria, la seva destrucció”, tal i per dir-ho en paraules de Biel Amer.

L’estructura cúbica que acollia el color fa referència a Perdre el verd, una instal·lació que l’any passat es va poder veure al Centre d’Art sa Quartera, a Inca; un muntatge en el qual “encara era perceptible l’evolució i, perquè no, l’esperança de la recuperació del territori”. Aquesta vegada no és així, “a Làbil no hi ha metàfora possible”, apunta Amer qui afegeix que “el crui a la terra es mostra en tota la seva cruesa, amb tota intencionalitat. Si a sa Quartera s’hi mostraren empremtes de la vida verda, aquí ens provoca el buit de la seva absència, com una realitat irreversible. L’artista col·loca ben al mig de les tanques, les taules amb tres potes per emfatitzar la ferida, la inestabilitat a la qual, només nosaltres, els humans en podem trobar la cura”.

Biel Amer recorda que l’obra de Biel March s’ha desenvolupat a partir de la natura, tant si es tracta de pintures, escultures o instal·lacions. De fet, “segurament fou un dels primers artistes de l’illa que treballà amb aquests organismes naturals, abordant qüestions que després esdevingueren òbvies i, en molts de casos, recurrents en el processos creatius d’altres artistes. Pioner, per tant, en els usos continuats d’elements provinents de la natura, la seva obra adquireix un rang artístic propi alhora que proposa una visió de la natura sense fissures ni adornaments”.

Dins aquest context artístic, si amb Perdre el verd amplià els registres plàstics anteriors cap a àmbits més complexos sense oblidar la dualitat art-natura, aquesta vegada i dins l’evolució natural, proposa una nova visió de les constants on es mou l’obra de Biel March. A Làbil, l’estructura cúbica, que a Perdre el verd acollia el color i les aromes de la murta, “queda nua, amb les entranyes vistes. Com una presó, s’alça inerme per engolir la natura atrapada al seu interior. De nou, ens trobam davant la preocupació per la terra, l’herència, la memòria, la seva destrucció”.

En definitiva, “si a Perdre el verd encara era perceptible l’evolució i, perquè no, l’esperança de la recuperació del territori, a Làbil no hi ha metàfora possible. El crui a la terra es mostra en tota la seva cruesa, amb tota intencionalitat. Si a sa Quartera si mostraren empremtes de la vida verda, aquí ens provoca el buit de la seva absència, com una realitat irreversible. L’artista col·loca ben al mig de les tanques, les taules amb tres potes per emfatitzar la ferida, la inestabilitat a la qual, només nosaltres, els humans en podem trobar la cura”, així ho conta Biel Amer.

La instal·lació Làbil de Biel March es podrà visitar a l’Església del Roser Vell fins al 15 de setembre.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of