BATLE I PROPIETARIS DE FINQUES QUE DONEN A LA MAR DEMANEN REGULAR L’ACCÉS

391
Platja de Cala Murta.

El batle de Pollença, Bartomeu Cifre Ochogavia, i els propietaris de finques que donen a la mar demanen que es reguli l’accés degut a la massificació que pateixen des de fa un temps i que, amb la pandèmia, ha augmentat encara més.

Les declaracions del Batle han provocat la reacció de l’oposició; des de Junts Avançam afirmen que “ens preocupa enormemen”, i de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts també s’han pronunciat.

Segons informació apareguda a diferents mitjans de comunicació, el passat mes de gener, el batle de Pollença i la propietat de Bóquer i Cala Murta es varen reunir amb el director general del Biodiversitat, Llorenç Mas, per demanar-li ajuda. Concretament, sol·licitaven a la conselleria de Medi Ambient una regulació de l’accés a la mar a través de les dues propietats esmentades.

Per sol·licitar aquesta regulació, el batle s’ampara a la sentència del Tribunal Suprem de 2001 seogns la qual hi ha una servitud pública de pas a tots els camins que duen a la mar i que ja apuntava la necessitat de regular l’ús per raons ambientals.

PUBLICITAT

Més enllà d’aquesta reunió, des de l’ajuntament de Pollença, han manifestat la itnenció d’encarregar un estudi per mesurar la pressió humana que poden suportar cala Bóquer, cala Murta i cala Figuera.

La resposta de la Plataforma Pro Camins

Des de la Plataforma Pro Camins Públics i Oberts han emès una nota de premsa en què destaquen que “La servitud d’acces al mar, un dret constitucional” i segueix així: “Vistes les declaracions del batle de Pollença, ens sorprén que vulgui avalar la limitació de pas als camins de Cala Boquer, Cala Murta i Cala Figuera, donada la sentència de 18 d’octubre de 2001 RJ/2001/859, per quan diu que aquesta sentència demanava que es regulàs l’ús per raons mediambientals, quan en realitat la sentència parla de determinar l’ús públic idoni.
A més, consideram que la limitació durant els mesos de més pressió del trànsit motoritzat, garanteix per si la disminució de la pressió a aquests camins.
Aprofitam per recordar el nostre respecte a la propietat privada, fet que consideram compatible amb el lliure gaudir de les vies públiques en general. Recordant, però, que els camins de Cala Figuera (116), Camí de Cala Murta (69) i Camí de Cala Boquer (74) es troben al catàleg de camins de Pollença, fet que reforça el seu ús públic, posterior a la sentència de 18 d’octubre de 2001.
Per tant, estam parlant de la impossibilitat de barrar el pas a uns camins públics. Dir que coincidim en la necessitat de garantir un ús correcte de qualsevol camí, però els actes incívics i la massificació, en cap cas justifiquen l’obstrucció de pas, doncs, cal recordar que als articles 19 i 53.1 de la Constitució Espanyola, estableixen la llibertat de circulació per una banda, i per l’altra l’obligació d’assegurar-ne la mateixa, consideram per tant, que no es pot obviar un dret fonamental com aquest.
Per tot això, volem confiar que les institucions competents vetllaran per garantir la lliure circulació d’aquest i altres camins del nostre municipi, això com de la resta de la xarxa viaria de la nostra illa”.

La resposta de Junts Avançam

Per la seva banda, des de l’oposició, la coalició progressista Junts Avançam es posiciona “contra la limitació d’accedir a les cales de Pollença”. De fet, la intenció de “limitar l’accés a determinades cales de Pollença, ens preocupa enormement”.

Per a Junts Avançam, “la solució a tots els problemes no és prohibir ni limitar l’accés a les cales. Massa barreres i entrebancs s’hi troben darrerament els excursionistes, caminador… per seguir amb aquesta línia”.

“La massificació és un problema que no se resol amb prohibicions. En lloc de posar guàrdies per controlar qui passa, voldria més posar los per controlar que la gent no embruti o faci desastres”, senyalen. A més a més, proposen altres actuacions com “posar cartells indicadors, normes de conducta, campanyes de sensibilització, contenidors per als fems, contractar gent per mantenir els llocs nets, marcar els camins…”, senyalen. De fet, “posar limitacions hauria de ser un darrer recurs i només en casos excepcionals”, conclouen.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT