BARRES I ESTRELLES

Les estrelles vénen d’Orient. Les barres i estrelles d’Occident. Al bell mig restam nosaltres. Catalans de la mediterrània. Ànima d’Europa que admira el cel estrellat.
A Orient l’estrella d’Stalin encara brilla en l’enteniment d’alguns. El “tio Pep” només deia sí o no, però només et podies refiar del no. “Exigeixo que el meu pare rebi la pena de mort, i vull que li llegeixin aquesta carta”, va escriure Thomas Frejka. Abans el pare espiritual –Stalin- que el natural. Abans la fe que l’amor. Finalment purgat i executat per comunista en el famós procés Slánský de Txecoslovàquia el 1952. Mort com altres companys de partit, vells comunistes vencedors del nazisme, casos de Rajk, Patrascanu, Kostov o Xoxe que pagaren amb la vida voler ser stalins sense ser-ho. A l’igual que tants d’altres vells camarades que admiraven l’estrella de l’exèrcit roig i moriren amb el puny estret esclafats per un puny enorme.
El Búlgar Traicho Kostov havia estat arrestat per comunista el 1924, llavors un jove de 27 anys. I, efectivament, era un dels fundadors del partit en aquelles terres. La brutal policia del seu país el va torturar perquè delatés els seus camarades. Kostov, tement que no podria suportar el dolor que li infringien els carcellers, acabà llançant-se per la finestra de la comissaria. Fou valent i conseqüent, encara que això li costà restar paralític per a sempre més. En reconeixement de la seva vàlua, després de la derrota d’Alemanya va gaudir d’un període de reconeixement als seu país…, fins que a indicació d’Stalin va ser penjat el 16 de desembre de 1949. L’acusació, entre d’altres: col•laborar amb els feixistes búlgars abans de la guerra.
Mentrestant, els americans anaven fent. Douglas McArthur volia una pluja d’estels sobre Corea. De barres i estrelles nuclears, vull dir. Truman, que d’això en sabia una estona llarga, no va voler repetir l’experiència de Hiroshima i Nagasaki. Pobres japoneses, que pocs mesos abans mataven sense pietat ni misericòrdia als desventurats coreans. I al mateix instant, Joseph McCarty caçava bruixes amb visc i filats per devers la Casa Blanca. Però no les matava, tot sigui dit de passada, encara que algunes se suïcidaren.
Així, Moses I. Finley –no confondre amb el de la tònica-, en lloc de ser executat o enviat al Gulag, “només” va perdre la feina a la Rugers University de New Jersey el 1952. Cap altra universitat americana el va voler contractar després. El pecat: acollir-se a la cinquena esmena quan va ser cridat a declarar pel comitè d’Activitats Antiamericanes. No li va quedar més remei que emigrar a Cambridge. Allà ben contents. Quan va morir el 1986 ja gaudia del títol de Sir i s’havia convertit en l’hel•lenista més prestigiós del món. I ningú, ni la Reina, va voler saber si havia estat comunista o no. Els anglesos li permeteren viure. Això sí, sense estrelles ni barres.
Ara que va Nadal a Pollença esperem que s’apropi una altre cop una estrella oriental feta amb barres occidentals. Inspirada, però, en la bona aura del bo de Mikhail, Gorbatxov pels companys de partit, Gorbi pels amics. És l’home de la taca al front. Aquell que va plorar quan va perdre na Raisa i, en canvi, no li regalimà ni una sola llàgrima quan va caure el mur de Berlín. Des del Puig pensarem que es mereix el Nobel de la pau. Ai, Obama! Ai, Barack! Quina barra, Quina estrella.

Pere Salas

gif ANIMADO Volar-e