BARBA

433
Can Barba. Foto del llibre “Les possessions de Pollença”, de Marquès Luis i Salas Vives.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Aquests dies de confinament per mor del fastigós coronavirus Covid-19, he decidit deixar-me la barba, fins que acabi aquest estat d’alarma al que estam sotmesos, i per això he pensat fer un article que faci referència als topònims que contenguin la seqüència “barba” dins la paraula.

El primer d’ell hauria de ser, sens dubte, can Barba, una petita possessió situada en la vall d’en Marc, al terme de Vàritx, documentada almanco des del segle XVII, al capbreu de l’Orde de l’Hospital o de Malta de 1657, on podem llegir que Llorens Soliveres declarava davant la Cúria tenir una peça de terra anomenada Valix, vulgarment Son Barbavella, que afrontava amb “camí sender qui va a Valix, possessió de l’honor Antoni March, possessió de  mossèn Rafel Martorell dita Fartarig i possessió de Juan Llobera ‘Toro’.” També ho trobam al capbreu del llegat de Pere Cerdà de 1670, o al cadastre de 1694.

PUBLICITAT

Així, doncs, ja podem conèixer l’etimologia del topònim, o sigui, un apòcope del malnom “Barbavella”, corresponent a la família Soliveres/Solivelles. Al mapa del cardenal Despuig (1784) ja figura com “Can Barba”, i així mateix, a l’Apeo de 1818, a l’Amillarament de 1865, al llibre “Les Balears descrites per la paraula i la imatge” de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, i en altres documents.

Relacionada amb aquesta accepció hauríem de fer menció de la font de can Barba, també coneguda al segle XVII com a font de Barbavella com cita una crida reial de 12 d’abril de 1621, sobre la sentència de mort del bandejat Joan Santacreu dit de n’Aulina; igualment al capbreu de l’Hospital de 1687 on Antonina March i Corró, muller del notari Andreu Corró, declara que “té empriu a la font del rafal de can Barba Vella (48 hores d’aigua cada setmana).

El torrent de Can Barba, també anomenat com a de la Torreta, perquè neix en aquest indret, i desemboca prop de l’inici del camí vell de Lluc. A més al Catàleg de camins de Pollença figura amb el número 84 el camí del Rafalet / camí de can Barba.

I el topònim can Barba no el trobam tan sol en la vall d’en Marc, perquè hi ha una propietat rústica d’idèntica denominació, can Barba, situada a la vall de Mastaguera, i més concretament, entre el molins vells d’Almadrava, el camí del Bosc i el Rec”.

Una altra propietat que conté “barba” dins el seu nom és can Barba-roja, situada al coster del Puig, entre l’entrada al carrer Cecili Metel i la Pica de Na Flor. Documentada a l’Amillarament de Pollença de 1865, pertanyia a la família Torandell (a) Morro.

Per cert, aquest topònim ens recorda la batalla més important, si bé no la més famosa, que els pollencins mantingueren contra els turcs l’any 1537, quan a la cala de Sant Vicenç desembarcaren 500 moros sota les ordres del jueu Sinan Reis (segon al comandament del famós almirall corsari Jaireddin Barba-roja /o Barba-rossa/ a la batalla de Preveza (Grècia) que assegurà el domini turc sobre la Mediterrània). A la cala els cristians feren una emboscada als pirates i en mataren a 60, i només restà ferit un pollencí, que es deia Mateu Martorell.

La Barbada és un talassònim que fa referència a una graonada de roques submarines, dins la badia de Pollença, que s’estén entre la Roca de Llenaira fins a veure el quarter de soldats abandonat per darrera del puig de la Pinoa, a la banda de Formentor.

També hi ha altres noms de lloc que contenen el mot “barba”, però no la referida als pèls que creixen en la part inferior i lateral de la cara de l’home adult, com assenyala el Diccionari català-valencià-balear, sinó a Santa Bàrbara (carrer) o a can Sureda (a) Barbarot, malnom de Miquel Sureda, propietari en el segle XVII de la possessió Can Sureda, a la vall d’Eixartell.

PUBLICITAT

I, per últim, hem de citar les barbacanes, cavitats no gaire fondes, formades per l’avançament d’una roca o d’una altra coberta damunt un espai buit, com se diu al DCVB. José Antonio Encinas, espeleòleg, al llibre “501 Grutas del termino de Pollença” fa l’aixecament topogràfic de les anomenades de les Creus i de les Estrelles, a la serra de la Punta, i la de les Ortigasses, situada a Pedruixella Petit.

PUBLICITAT
PUBLICITAT