LA BALENA DE LA PARRÒQUIA DE POLLENÇA

305
Cocodril penjat al santuari de Curtatone a la Lombardia italiana.

Temps era temps, quan a l’església de Pollença hi havia una balena. Un monstre marí guaitava la plaça Major de la Vila. És durant la Baixa Edat Mitjana, exactament l’any 1385, segons el llibre de Clavaria de l’Arxiu Municipal de Pollença, quan tenim notícies de que una enorme costella de balena penjava d’una cadena fora del temple damunt del portal Major. L’ossamenta blanca, neta i descomunal, clavada just a l’altura dels ulls, com si d’una gran boca es tractés, fa de decorat.

L’església de Pollença a l’època medieval tenia l’accés principal per la plaça Major, la que coneixem actualment per plaça Vella. La primitiva parròquia, de dimensions molt més reduïdes que les actuals, fou construïda el 1240 en sentit contrari del que està ara; en entrar-hi l’altar major quedava a la dreta i el Cor a l’esquerra.

Encara que ens vengui de nou aquest “decorat”, no és el nostre un cas aïllat. Tenim constància de que al llarg dels segles a moltes esglésies hi havia balenes i cocodrils. Normalment els ossos del gran cetaci que s’exposaven eren les costelles i es col·locaven a l’exterior del temple, damunt d’una de les portes; com la que hi havia a la catedral de Barcelona. En canvi, la pell dels cocodrils dissecats, farcida de palla, estava a l’interior; com els que s’exposaven a Montserrat, Montcada, Ripoll, i els que encara es conserven a València, Còrdova, per només citar-ne uns quants.

Però, encara que la nostra costella no fos l’única, aquest adornament segueix sent del més estrany i, sobretot, per estar entre sants. Això fa que ens demanem, quin significat tenia?
El primer que se’ns acut pensar és que el monstre marí d’alguna manera hagués arribat a les nostres platges i que un fenomen tan inusual fos considerat algun tipus de senyal, l’avís de que alguna cosa extraordinària havia de succeir. És interessant el nom de monstre, monstrum en llatí, que significa prodigi, és un derivat de mostrar (indicar, advertir).

Però, què hi feia una balena al portal de la nostra parròquia?

La resposta més fàcil i evident seria considerar-la com un exvot. Una ofrena de la gent de la mar després d’haver sobreviscut a un naufragi o temporal. Els ossos es penjaven a les esglésies en reconeixement d’un benefici rebut per intercessió divina. Però en aquest cas ens demanam com és que aquestes rareses són les que predominaven a les esglésies. Com és que no ens trobem amb animals autòctons, com si només balenes i cocodrils ataquessin als creients.

També et pot interessar:  SORTEIG DELS PERSONATGES HISTÒRICS DE LA PATRONA
Portal de l’església de Sant Just, a Prats de Motlló a la Catalunya Nord, on encara ara hi ha una costella de balena al portal d’entrada.

Cal dir que el temple era ple de bèsties; entrar-hi era com accedir al món de les meravelles, equiparable a un museu natural. Només fent una ullada podríem veure queixals de serp a Tarragona, el queixal d’un hipopòtam a València i, en fi, banyes d’unicorn, narval, elefants, antílops, rinoceronts…

De balenes i cocodrils també n’hi havia a edificis no eclesiàstics; com el de l’ajuntament d’Amsterdam, on damunt la porxada hi havia penjada una costella de balena; i quatre cocodrils al buit de l’escala de l’ajuntament de Nimes. Com també en cases particulars. El que tenim més a prop és el de Ciutat de Mallorca, l’anomenat Drac de na Coca -un caiman dissecat- que estava guardat en una casa particular i una vegada a l’any era exposat al públic, quan se’l penjava a la façana de l’habitatge.

Aquestes meravelles de la natura són monstres, per la mida inusual; prodigis, per insòlits; és a dir, són mirabilia, com es diu en llatí, mot que designa tot el que és sorprenent i notable. I per què col·locar-los al temple? Perquè el sagrat és allò rar, el que està més allunyat del quotidià. Precisament, en els pobles on les balenes formen part de la cultura del país, els ossos no es col·loquen als temples. Per a ells, el cetaci és un afer massa important com per a ser sagrat.

Entrem ja al país de llegenda. Durant segles l’animal que ningú sap què és, però tothom l’imagina, habita les nostres terres. Parlam d’una de les bèsties més antigues; el drac. Tenim nombrosos documents com per poder afirmar que cocodrils i balenes eren vists com a dracs, com les iguanes i els caimans. A Ciutat mateix, el carrer del Drac sembla que pren aquest nom perquè, a finals del XIX, un capità que feia la carrera d’Amèrica, portà per a la seva dona una iguana de gairebé un metre de llargada. Lligat amb una cadena, l’animaló sobrevisqué una bona pila d’anys, tants com per confondre, atemorir i fascinar els veïnats.
I com que no hi ha drac sense cavaller, encara que a la primera meitat del segle XI ja hi ha testimonis de la devoció a Catalunya per Sant Jordi, no serà fins a 1229, quan s’apareix, als cels de Mallorca, els dies de l’expedició de Jaume I, que la presència del sant cavaller serà una apoteosi continua.

També et pot interessar:  EL PRIMER SIMULACRE DE RAMON PICÓ I CAMPAMAR (II)

Moltes llegendes es crearen arran de tenir balenes i cocodrils a les esglésies perquè eren animals tan estranys que necessitaven una explicació, la qual anava argumentada amb un relat meravellós. Pells i ossos són les despulles del drac que assolava el país i que, gràcies a Déu, un bon dia fou vençut. Després de que Sant Jordi, llança en mà, mati el drac, aquest es col·loca al temple per representar la victòria de l’església; és el triomf del bé sobre el mal.

Fa molts anys, fa molts segles, a les esglésies hi havia cocodrils i balenes, una exposició de les despulles de l’enemic, vençut, mort, penjat del sostre, clavat a la porta d’entrada.
Però no podem obviar en aquest relat la història de Jonàs i la balena. El Llibre de Jonàs, a l’Antic Testament, descriu com Déu envià el profeta a Nínive, la capital d’Assíria, a predicar el penediment perquè els habitants de la ciutat estaven corromputs pel mal. Jonàs, atemorit pel mandat, agafà un vaixell i partí cap a Tarsis, just la direcció contrària. Ja en alta mar, s’alçà una tempesta divinament ordenada, i no fou fins que Jonàs fou llançat per la borda que la fúria del mar s’aquietà. Llavors va ser empassat per un gran peix, una balena, on hi va romandre durant tres dies i tres nits, on, penedit, orà a Déu. Després de ser vomitat a la platja va anar a predicar a Nínive. Amb la població penedida dels seus pecats, Déu va canviar el seu pla de destruir la ciutat, i els perdonà.

És, per tant, el portal de la parròquia de Pollença, com si d’una gran boca oberta es tractés, l’accés al ventre del temple; qui el traspassi rebrà la misericòrdia divina.

Entrar a l’interior de la balena és per als fidels pollencins del segle XIV una oportunitat per vèncer el mal, l’enemic, Leviatan.

Maria Rosa Albis Ferragut

gif ANIMADO Volar-e