BADOCAM AMB ART: BROTHERTON I L’ORGANISME DEL CALVARI

81

Joan Martorell

De la riuada de turistes que passen pel peu del Calvari, la majoria fotografien “l’escalonada cap al cel”, com dirien Led Zeppelin. Però just abans d’això, molts deixen una mirada fugaç a una escultura que hi ha a mà dreta allà on acaben els nous escalons i comencen els antics. Algun, fins i tot, l’arriba a fotografiar, però gairebé cap s’atura a badocar-hi 5 minuts, i ni tan sols 1 minut. Jo ho vaig fer, i mentre ho feia, un pare li demanà al seu fill en anglès a mem si sabia que era allò. El fill, sense dubtar ni un segon ni deixar de caminar, va respondre: “It’s a dead chicken”.

Aquest “pollastre mort”, segons les paraules del nin britànic, és una escultura de Robert Brotherton que la donà al poble de Pollença abans de morir el novembre de l’any 2001. Va ser desig de la seva dona, que morí poc abans que ell, fer aquest donatiu al poble on havien residit d’ençà de 1963.

A dir ver, el pollastre o gall era una de les formes que em rondava pel cap just abans de sentir el comentari del nin. I és que la forma de tronc d’animal de la part central de l’escultura, i les dues extremitats de dalt amb tres puntes que semblen unes potes, poden dur a recordar aquesta au, i més si sabem que és un símbol del municipi, cosa que, de ben segur, el nin desconeixia.

És cert, cal tenir imaginació, però com totes les seves escultures aquesta és orgànica, està dotada de vida, moviment i equilibri. El nostre cervell quan veu una forma desconeguda, cerca entre les imatges que té emmagatzemades, per trobar un sentit al que veu. A les mans de l’artista els passa una cosa semblant. Brotherton amb els anys va aprendre a dominar una tècnica escultòrica consistent en anar soldant petites plaques metàl·liques i anar conformant una forma definitiva. El mèrit de les obres rau en l’organicitat que els aconsegueix donar, fins al punt que moltes vegades esculpia clarament aus. No sabem si en aquesta ocasió tenia intenció de fer un homenatge al gall de Pollença o si, simplement va fer una forma més o menys aleatòria basant-se inconscientment en totes les altres formes que ja havien passat per les seves mans.

Abaix dues formes ovalades que podrien ser gotes, o un cap i una cua d’un animal invertit. Al centre una forma que, novament, recorda el tron d’un animal. i a dalt s’expandeixen tres extremitats acabades en forma d’estrella, dues amb tres puntes i una amb cinc. Aquestes extremitats podrien ser les pates d’un animal o bé, tot al contrari. L’extremitat més llarga que acaba amb cinc puntes sembla que mira al cel, com volent fugir del cos al qual està subjecte. Aquesta estrella recorda a les reproduïdes per Joan Miró i que s’han usat per al logotip d’una coneguda entitat bancaria.

Però realment tota la forma té algun sentit? Es pot racionalitzar o simplement és una qüestió purament estètica? Estem parlant de forma o de concepte? La resposta la tindrà Brotherton i la seva dona enterrada amb ells.

Tampoc sabem que pensaven els vàndals que al manco en dues ocasions, el 2011 i el 2014, tombaren i espatllaren aquesta escultura que, com a conseqüència hagué de ser restaurada. Intentaven fer una performance o simplement eren quatre annerots? Aquesta pregunta crec que és molt més fàcil de respondre.

Sigui com sigui, el pollastre mort de Brotherton ja forma part del paisatge pollencí, i si tu, estimat lector has arribat fis aquesta línia, estic segur que quan passis pel peu del Calvari badocaràs una estoneta com vaig fer jo.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of