BADOCAM AMB ART: 5 MINUTS A L’ESTRET DE TERNELLES AMB ATILIO BOVERI

99
Boveri, Atilio. Molí de can Jura. 1914. Oli sobre tela. 110x 93 cm. Museu de Pollença.

Joan Martorell

Pollença és plena d’obres d’art, i moltes d’elles es troben a espais oberts al públic. Però els objectius del dia a dia, com arribar d’hora la feina o socialitzar amb la resta de la humanitat, fa que ens passin completament desapercebudes. Ens hem acostumat a observar la vida amb la mateixa velocitat amb la que desplaçam el dit per la pantalla del telèfon. A aquesta nova secció que avui encetam us vull proposar badocar una estona, però fer-ho amb art. Que ens aturem cinc minuts davant una sola obra d’art, d’aquelles que segurament ja hem vist, però que mai hem mirat.

Per jo, el Museu de Pollença és el millor del món. I ho és per dos motius, és gratuït i està a prop, fets que permeten fer una cosa que no es pot fer a la resta de museus del món, visites molt breus per badocar davant una sola obra.

Al pis de dalt, hi ha dues grans sales dedicades a Atilio Boveri, un artista fascinant del qual els pollencins tenim la fortuna de tenir gran quantitat d’obra gràcies al donatiu que va fer la seva vídua al poble. Les dues sales són només una petita mostra de tot el que va ser Boveri. Hi ha carbonets, mobles, xilografies, pintura… però Boveri també va ser escriptor, ceramista, dissenyador de jardins, de vitralls… Fins i tot, durant els 2 anys que va estar a Pollença, entre 1912 i 1914, va fundar el que seria la llavor de la Confraria de Pescadors i va pintar 8 quadres de grans dimensions per donar a la Parròquia de Pollença.

De totes les obres de Boveri que hi ha a aquestes dues Sales, n’hi ha una que crida l’atenció per diversos motius. “El Molí de can jura” és un espectacular oli sobre tela de dimensions considerables. Aquesta pintura mostra un tram del torrent de Ternelles al seu pas per l’estret. A mà dreta, ocupant bona part de la composició, la casa del Moli de Can Jura. Boveri va tenir molt de temps per observar aquest indret, ja que can Jura va ser la seva residencia durant els darrers mesos que va passar a Pollença l’any 1914.

El quadre pràcticament respira l’aire de l’estret de Ternelles, i el representa d’una manera quasi tridimensional. Si bé, el pintor fa un ús perfecte de la perspectiva, són altres els factors que confereixen al quadre una profunditat magnètica. Els que hem estat a les profunditats de qualsevol torrent de l’illa, coneixem l’olor d’humitat que semblen desprendre les pedres d’aquesta pintura i la penombra perpètua que hi ha a molts d’aquests indrets. Probablement és això el que Boveri va voler representar usant dues paletes de colors oposades, però complementaries. De fet, la infinitat de colors ocres, verds, blaus i rojos… que usa per mostrar la lluminositat de les muntanyes, es troben escampats per totes les roques i vegetació de l’estret de Ternelles. Però hi ha una cosa que definitivament converteix aquesta pintura un caràcter tridimensional i que directament convida a tocar-la (cosa que no s’ha de fer mai de cap manera). Boveri no només pinta, sinó que modela el paisatge usant grans quantitats de pintura per donar textures diferenciades a cada part de la composició, convertint el quadre gairebé en un baix relleu.

De vegades cal observar les obres des de la distància, i a poc a poc anar-se acostant. I si en un principi, és la vista qui comanda, els altres sentits es van despertant. Vols ensumar i tocar fins que et trobes amb el nas a just un centímetre de l’oli. Un oli que fa més d’un segle que un visitant argentí a una Pollença necessitada de ments lúcides i compromeses va col·locar cuitosament just a aquell punt d’un gran llenç.

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of