AVUI NO VA DE PRINCESES, SINÓ DE DRACS O DRAGONS

150
Un drac sosté el rètol del taller de Can Colom, al carrer Major de Pollença.

Avui, divendres 23 d’abril, dia de Sant Jordi, festa dels llibres i l’amor, no va de princeses estantisses, sinó de “dracs” o “dragons”. Per això, ens enfrontam a dos mots que tenen un mateix origen etimològic. O sigui que, tant “drac” com “dragó” s’han format a partir del terme llatí draco, -ônis, que ja el va adoptar del grec drákôn -ontos, que volia dir “monstre fabulós”.

Anem a escodrinyar què ha donat aquest “monstre fabulós” a la llengua catalana.

A la primera accepció del terme DRAC del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, llegim: “Animal fabulós o infernal al qual s’atribueix la figura d’un serpent corpulent proveït de potes i d’ales. La cova del drac. Sant Jordi matant el drac“. Mentre que, a la segona accepció de l’entrada DRAGÓ, remet al terme “drac”. O sigui que “drac” i “dragó” són sinònims si parlam d’animals fantàstics com el que tenia atemorida la gent de Montblanc fins que Sant Jordi s’hi enfrontà i els alliberà d’aquell monstre.

Per contra, aquest canvi no funciona a l’inrevés. O sigui que no podem usar el mot “drac”, quan parlam d’aquells animalons “simpàtics” per a alguns, “repugnants” per a altres, tan habituals a les nits d’estiu pollencines.

PUBLICITAT
Cimera reial del drac alat feta a Mallorca per a la Festa de l’Estendard d’Aragó durant el regnat de Martí I.

Un drac és un drac, però també un dragó

El Termcat defineix “drac” com “Figura animada d’entremès de cartró pintat d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca”. De fet, apunta que quan parlam d’un “drac”, sigui de Sant Jordi o no, pensam en una “criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc”.

De fet, tant si els deim drac com dragó, aquestes figures són presents a l’escultura, a la pintura, a les festes populars…

‘El drac’ del Parc Güell, obra d’Antoni Gaudí

De dragons, n’hi ha de molts de tipus

Si bé és cert que aquell “monstre fabulós” grec es pot dir “drac” o “dragó” indistintament, la paraula “drac” no es pot fer servir per anomenar qualssevol dels “dragons” reals, siguin rèptils, peixos o el que siguin. I és que, ara ho veurem, de dragons, n’hi ha de molts de tipus.

A l’entrada DRAGÓ del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IES, trobam una primera accepció dedicada al “rèptil saure de la família dels gecònids”. I distingeix entre el dragó comú, el dragó rosat, el dragó aquàtic, el dragó de Komodo i el dragó volador.

El dragó comú, negre o, simplement, dragó són els animalons que es designen amb el nom científic Tarentola mauritanica. Aquest rèptil té el cos cobert d’escates, és de color gris amb taques fosques, sol fer uns 15 centímetres de llarg i presenta ventoses als dits.

En espanyol, li diuen salamanquesa común; en francès, tarente de Mauritanie; en italià, tarantola; en anglès, Moorisch gecko; i en alemany, Mauergecko.

Dragó.

El dragó rosat és “molt semblant al dragó comú, però té el cap i el cos més esvelt, amb protuberàncies més petites, més rosat i de pigmentació molt clara i amb els dits proveïts d’ungles”. Aquests dragons es designen amb el nom científic Hemidactylus turcicus.

Entre els dragons que no pertanyen a la família dels gecònids, hi ha:

El dragó aquàtic el nom científic de qual és Physignatus. Aquest dragó pertany a la família dels agàmids, té el cos comprimit i el cap relativament massís. A més a més, presenta unes mandíbules fortes i una cua el doble de llarga que el seu cos. Aquests dragons són propis de les selves plujoses del sud-est d’Àsia i d’Austràlia.

El dragó de Komodo rep el nom científic de Varanus komodoensis, pertany a la família dels varànids i és el més gros dels saures actuals. El dragó de Komodo habita alguns illots d’Indonèsia, com Komodo, Flores i Rindja.

Dragó de Komodo.

Finalment, hi ha el dragó volador, un dragó del gènere Draco, de la família dels agàmids, arborícola i dotat d’unes àmplies membranes recobertes d’escates que s’estenen des de les extremitats anteriors a les posteriors i li permeten planar per les selves del sud-est d’Àsia.

En una segona accepció, al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, trobam el “drac” sobre el qual ja hem parlat i, en una tercera accepció, ens remet a un “Peix de qualsevol de les espècies de la família dels cal·lionímids”, això és l’aranya blanca o el quetsémper.

El dragó o aranya blanca és un “Peix de la família dels traquínids, allargassat i força comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, amb el dors bru verdós clar, i els flancs blanquinosos amb nombroses línies obliqües blavoses i groguenques”.

El nom científic d’aquest peix és Trachinus draco. Segons els indrets, a més de dragó o aranya blanca, també el coneixen com a aranya monja, aranya capçuda, aranya de cap negre, aranya de fang, aranya fragata, aranya negra, aranya sardinera, aranya vera, aranyeta, aranyol, aranyot, espasenc, espasenca, pinça, pinxa, salamó, aranéola, escorpión, nadela, nadela, peje aranya salomó…

Més enllà de les terres catalanes, aquests dragons es diuen araña blanca, dragón o escorpión en espanyol; grande vive en francès i greater weever en anglès.

Dragó o aranya blanca.

El dragó o quetsémper és un “Peix de la família dels sinodòntids, de cos cilíndric, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color gris cendrós amb bandes transversals més fosques, amb la boca molt ampla, una primera aleta dorsal alta i curta i en situació central, i una segona aleta dorsal petita i adiposa”.

El nom científic d’aquest dragó és Synodus saurus i com els Trachinus draco, tenen multituds de noms sense sortir de l’àrea de parla catalana, on a més de dir-los dragó, també els diuen quetsémper, boixacriades, llangardaix, moll d’ombra, peix de Sant Francesc, saltabardisses, saltabarques, saltamurades, sorell, boixatriades, cap-sempa, hermano, peix de Sant Franc, soréll…

En espanyol, els diuen pez de Sant Francisco; en francès, poisson-lézard de l’Atlantique, i en anglès, Atlantic lizardfish.

El Termcat apunta el nom d’un altre peix conegut com a dragó o dragó lira, el nom científic del qual és Callionymus lyra. Es tracta d’uns peixos “dels grups dels osteïctis, actinopterigis i perciformes, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes, d’uns 15 a 30 centímetres de llar”.

A aquests peixets, en algunes zones de parla catalana, a més de dragó o dragó lira, també els anomenen guineu o guineu vermella. En espanyol, els diuen primita; en francès, dragonet lyre i en anglès, dragonet.

Dragó lira.

Dragó, amb o sense accent, fa referència a un “Arbre de la família de les agavàcies, de gran opulència i longevitat, propi de les illes Canàries, que forneix una resina vermella, la sang de drago, emprada antigament com a oficinal”.

El nom científic d’aquest arbre és Dracaena draco i, en català, també es coneix per dracena o dragó de Canàries o de les Canàries.

Dragó.

Més enllà de peixos i plantes, el mot dragó forma part de l’expressió “efecte dragó” que s’usa en nanotecnologia per referir-se a la “Propietat d’un adhesiu que fa possible que els objectes que l’incorporen puguin adherir-se fermament a una paret vertical o a un sostre i desenganxar-se’n fàcilment”.

D’aquest efecte, en espanyol, en diuen efecto gecko o geco; en francès, effet gecko i en anglès, gecko effect.

Si anau al Cercaterm trobareu molts més dragons.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT
TOT MARCO digital