AVUI, 29 DE FEBRER

141

Eva Cerdà

Conten que fa un parell mallorquí d’anys, tres pollencins nascuts un 29 de febrer coincidiren al carrer del Jonquet de Pollença. El fet és, per a ell mateix, digne de menció. Però la cosa va una mica més enfora, ja que una dona que passava per allà, davant tanta coincidència, no es va poder estar de dir:

– Haureu de comprar un dècim de loteria!

Bono, idò, just no havia acabat de pronunciar la paraula “loteria” quan, d’un dels carrers perpendiculars, veieren com el venedor de cupons de l’ONCE voltava i anava cap a ells. Us ho imaginau!?

Els tres bixestos no ho dubtaren ni un segon. Tots tres compraren un número d’aquella rifa. No sabem si varen espipellar qualque coseta. La qüestió és que, aquest 2020, podran celebrar que sumen un any més a la motxilla de la vida. Per això, a ells i a totes les persones que, avui, 29 de febrer, celebren l’aniversari, els volem desitjar molts d’anys!

Un dia que només existeix cada quatre anys

Sempre m’ha fet gràcia això del 29 de febrer, un dia que només existeix cada quatre anys. Però com així hi ha anys que tenen 365 dies i d’altres, els de traspàs, en tenen 366?

Coses de romans. De fet, el nom d’any bixest està directament relacionat amb com numeraven els dies els romans, o sigui en funció de tres punts fixos al mes: kalendas el primer dia de cada mes; nonae el cinquè dia de cada mes excepte de març, maig, juliol i octubre que era el setè, i idus al quinzè dia de cada mes excepte dels mateixos mesos abans esmentats que corresponia al tretzè. Llavors, els dies intercalats entre la kalendas, la nonae i l’idus rebien una numeració descendent segons els dies que faltaven per arribar al següent punt fix.

Sextus kalendas

Així les coses, els romans duplicaven el nostre 23 de febrer que, per a ells, era el sextus kalendas martii (sisè dia abans de les calendes de març). De manera que, els anys de traspàs hi havia un sextus kalendas martii i un bis-sextus kalendas martii; en comptes d’un 29 de febrer.

Ara que ja sabem el nom, hem de dir que, actualment, feim servir el calendari cristià que “està basat en el moviment de la Terra al voltant del Sol, mentre que els mesos tenen relació amb el moviment de la Lluna”i.

La Terra està 365’53059 dies per fer una volta sencera al Sol, d’això se’n diu any tròpic. Ara bé, nosaltres arrodonim en 365 dies aquesta volta al Sol i, més o menys periòdicament, afegim un dia per ajustar l’any del calendari cristià amb l’any tròpic.

Llavors cada any té 12 mesos que, si bé tenen relació amb el moviment de la Lluna, no es corresponen amb el cicle lunar. Així gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen 31 dies, abril, juny, setembre i novembre tenen 30 dies i febrer en té 28 o 29.

El calendari julià

Aquest calendari nostre té origen en el calendari julià que introduí Juli César el 45 AC i que “continuà vigent amb el cristianisme fins al segle XVI, que va ser substituït pel gregorià”ii

Calendario d’Anzio (Fasti Antiates) del 84-55 a. C., exposat al Museu del Teatre de Caesaraugusta

“En el calendari julià, l’any tròpic s’aproxima al valor de 365 dies i 1/4 = 365’25 dies. Això dóna un error d’un dia cada 128 anys aproximadament”iii. Tot i amb això, oficialment i de manera regular, els anys bixestos julians no es van comptar fins al segle XI d. C. i “per algun cop de sort els anys bixestos julians coincideixen amb anys de Nostre Senyor (AD) que són divisibles per 4”iv.

El calendari gregorià

El calendari gregorià va solucionar, entre altres coses, el “problemet” que suposava, cada 128 anys, endarrerir un dia l’any tròpic respecte el calendari julià. El que fins ara hem dit calendari cristià, en realitat, és el calendari gregorià que “va proposar Aloysius Lilius, un metge de Nàpols, i el va adoptar el papa Gregori XIII d’acord amb les instruccions del Concili de Trento (1545-1563) per corregir els errors en l’antic calendari julià. Va ser aprovat pel papa Gregori XIII per mitjà d’una butlla papal el febrer de 1582”v segons la qual s’havien d’eliminar 10 dies durant el mes d’octubre d’aquell any, així que l’interval que va des del 5 fins al 14 d’octubre de 1852 no existí a Espanya, Itàlia, Polònia i Portugal que foren els primers en utilitzar el calendari reformat. Els països catòlics aviat s’adaptaren al nou calendari, en canvi els protestants foren més reticents i els ortodoxos grecs no canviaren fins a principis del segle XX.

Inter gravissimas, bula papal dictada pel Papa Gregori XIII el 24 de febrer de 1582. Aquest document va reformar el calendari julià

En el calendari gregorià, l’any tròpic s’aproxima al valor de 365 dies i 97/400 = 365,2425 dies, o sigui té 97 anys bixestos cada 400 anys, amb la qual cosa “fan falta aproximadament 3.300 dies perquè l’any tròpic es mogui un dia respecte al calendari gregorià”vi.

No sempre cada 4 anys hi ha un bixest

Quins anys són bixestos al calendari gregorià? Tots aquells que són divisibles per 4, però no ho són aquells que són divisibles per 100, excepte aquells que són divisibles per 400. Per tant, l’any 2020 és bixest perquè és divisible per 4, l’any 2000 va ser bixest perquè és divisible per 400 i l’any 2100 no serà bixest perquè és divisible per 100.

Sigui com sigui, no hi ha anys de 367 dies amb l’excepció de Suècia que va tenir un febrer de 30 dies l’any 1712. Resulta que, per als suecs, el 1700 no va ser bixest i erròniament sí que ho foren el 1704 i el 1708. Això va deixar Suècia fora de sincronisme tant amb el calendari julià com amb el gregorià, de manera que van decidir retrocedir al calendari julià afegint un dia al 1712. Poques dècades més tard, el 1753, Suècia es va canviar al calendari gregorià eliminant 11 dies com tots els altresvii.

De moment, el nostre calendari és el gregorià. Tot i amb això “de tant en tant, sorgeixen veus que reclamen la reforma, ja que conté un seguit de característiques (mesos desiguals en nombre de dies, no correspondència del ritme setmana amb el mensual, variabilitat de certes dates festives com la Pasqua, etc.) que no el fan del tot racional, sense comptar amb les dificultats que presenten les variacions existents a molts països entre l’horari d’estiu i el d’hivern”viii

En qualsevol cas i ja que hem començat felicitant els nascuts un 29 de febrer, volem acabar donant els molts d’anys a aquells i aquelles que fan el sant dia 29 de febrer, això són les Emma, Antonieta de Florència, Eduvigis i Tarària o Teresa de Nola, així com als Dositeu, Hilari i Osvald.

i TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

ii LLOPART, D.; LLOPIS, J.; ROMA, J. i SOLER, J. “Els calendaris”. Tradicionari, volum 5. Barcelona (2006).

iii TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

iv TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

v TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

vi TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

vii TONDERING, Claus. “Preguntes freqüents sobre calendaris”, 9 abril 2000. e-mail: claus@tondering.dk.

viii LLOPART, D.; LLOPIS, J.; ROMA, J. i SOLER, J. “Els calendaris”. Tradicionari, volum 5. Barcelona (2006)