ARRÒS AMB CAMALLOT, UN TAST HUMIL

357

L’arròs amb camallot és un plat genuïnament pollencí, un exemple de cuina senzilla i tast humil.

Per començar, és obligat aclarir que, en pollencí, el camallot és el cuixot o pernil, i no el negre o varia negra com a la resta de Mallorca. Tothom sap què és un cuixot o pernil salat. Ara bé, aquesta peça de carn curada no se sol fer a les matances tradicionals d’arreu de l’Illa, excepció feta de Pollença.

Fet aquest aclariment, se n’ha de fer un altre. La recepta que tot just apuntarem és la de casa, la que feia la padrina Margalida “Ventet” i que continuam fent tant ma mare com jo mateixa. És molt probable que algú hi posi ceba. A ca nostra, mai no hem posat ceba als sofregits dels arrossos, perquè els fa pastosos. Aquest és el nostre secret. Cada casa té els seus i tots són ben vinguts.

Per fer arròs amb camallot per a quatre persones, necessitam:

Una tomàtiga grosseta o dues de ramallet

PUBLICITAT

Una grapada de confits

1 patata grossa o dues de petitetes

250 grams de camallot (pernil o cuixot salat)

1’5 litres d’aigua

4 escudelletes d’arròs

Si n’és temps, una grapadeta de picornellets hi va mel.

Anem al procés

Posam un bon raig d’oli dins una sopera i hi sofregim una tomàtiga grosseta, ratllada. Quan està confitada, hi afegim el camallot talla a daus. No cal dir que, si el camallot és de mantança particular, el plat surt més bo. Pegam dues remanadetes i hi abocam l’aigua.

Quan l’aigua arrenqui el bull, hi posam els confits que haurem escapçat i netejat prèviament, tallucats amb les mans en bocinets de dos centímetres més o menys. Cinc minuts més tard, afegim la patata tallada a daus mitjancers, ni molt grossos ni massa petits. I, tres o quatre minuts després, tiram l’arròs.

Deixam que cogui un quartet d’hora, o el temps que indiqui el paquet d’arròs. Com heu vist, en cap moment, hem posat sal. La raó és ben senzilla, el camallot és una carn salada i val més esperar a haver tirat l’arròs per comprovar el punt de sal. Per tant, ara és el moment de tastar i, si ho trobau, afegir un pensament de sal. No sempre fa falta. Si us agrada el coent, un polsim de pebre bo li dona bon gust. Ha de quedar melós.

Si n’és temps, una grapadeta de picornells hi va mel. Per això, just després de sofregir la tomàtiga, s’han de posar els picornellets ben nets i, si són grossos, tallats per la meitat o a quarts. Es deixen sofregir una estoneta. Aleshores, s’hi posen els dauets de camallot i es continua amb l’elaboració tot just detallada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT