ARENA

265
Maressar de Cala Sant Vicent.

Juan M. Torres Velasco – jmtorres953@msn.com

Arena”, segons el Dicionari català-valencià-balear, té diverses accepcions, encara que jo vull referir-me al “conjunt de partícules de pedra molt petites, produïdes per disgregació de les roques”. Seguint al filòleg Cosme Aguiló (Toponímia i Etimologia, Palma 2002) “antigament arena era paraula de tot el domini català que avui sobreviu als dialectes occidentals, a les Balears i a l’Alguer. (…) Al dialecte central i al rossellonès va substituir per sorra el primitiu arena. Antigament, sorra designava les pedres o arena gruixada per llastar les embarcacions, per fer pes a l’interior de les naus.”

És un vocable que no el trobam dins la toponímia pollencina, ni tan sol en la mallorquina. En canvi arena o els seus derivats o com a descriptiu d’altres noms apareix molt sovint dins la toponímia balear, i no necessàriament prop de la mar.

Al terme municipal de Pollença coneixem els següents topònims:

PUBLICITAT

1.- L’Arenalet: zona de platja al Port de Pollença, entre la Gola i el Moll d’abric del port.

2.- Coll de l’Arena: situat ran d’un tirany que va des de Míner Gran a Alcanella.

3.- Cova de les Arenes: al camí que baixa de Formentor a Cala Figuera. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, té aixecament topogràfic i està catalogada com a cova fins a 30 m de recorregut.

4.- Pinar de les Arenes/ Pla de les Arenes/ els Clapers: zona arqueològica situada a la península de Formentor, entre el coster meridional de la muntanya del Pal i el camí de baixada a cala Figuera, en terrenys travessats pel torrent dels Porcs. Hi ha molta dificultat per a diferenciar els tres topònims, però per la seva proximitat els podríem considerar com una mateixa unitat. Es tracta d’un conjunt de naviformes, construccions circulars i quadrangulars, amb funcionalitat d’hàbitat, i on el Catàleg de Protecció d’Edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic del terme municipal de Pollença assenyala que s’aprecia una sala de planta de ferradura i tres coves naturals retocades amb enterraments. L’historiador Mateu Rotger diu que al Pinar de les Arenes “se ven ocho o más sitios, excavados en la peña, de unos 2’50 metros de profundidad y otros tantos de diámetro con boca redonda de unos 0’76 m., de forma parecida a los de Olérdula y de otras localidades.” La definició fa referència a un conjunt de sitjots (vocable no recollit al Diccionari català-valencià balear, però que té el significat de cavitat en forma de pera excavada en el subsòl dels hàbitats prehistòrics). Segons l’arqueòleg pollencí Damià Cerdà, el lloc és un “poblat dedicat exclusivament a la metal·lúrgia, concretament a la producció de lingots de ferro-brut en els llocs coneguts com el Pla de les Arenes i del Pla de les Basses”.

5.- La Clapa d’Arena és un talassònim, o sigui, un nom de lloc que fa referencia al mar, i és una coneguda zona de arena situada al fons marí de Cala Castell, a prop de la vorera.

Tanmateix podríem afegir en aquest article que quan l’arena es troba compactada, cementada pel calci de les conxes o closques dels mol·luscs marins fòssils, o bé sedimentada, la coneixem com a pedra de marès, o simplement marès. L’indret on es realitza l’explotació per a la construcció s’anomena pedrera si bé a Pollença rep el nom específic de maressar, i crec que és l’únic municipi de les Balears que empra aquest vocable.

Aquí tenim alguns exemples:

1.- El Maressar (o les Pedreres): situat a cala de Sant Vicenç, entre la punta de la Torre o dels Ferrers i cala Clara, del que ja tenim notícies al manco des del segle XV. El famós viatger Lluís Salvador d’Àustria, l’Arxiduc, escriu que “no lejos de la ribera se encuentran las pedreras o canteras de San Vicente, con tornos para levantar las piedras y cabañas para los obreros”. I al Botlletí número 222 de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL), de l’any 1898, llegim un article signat per l’historiador Mateu Rotger on descriu un desembarcament de 5 esclaus moros que fugen de Barcelona i arriben a la cala de Sant Vicent dia 15 d’abril de 1417. Un d’ells resultà mort, a la zona de “les padreres vers la mar”.

2.- El maressar d’Ariant: situat a la zona de Cala Solleric a Punta Beca, i més concretament, entre el Caló de Xaloc i la Punta Blanca.

3.- El maressar de cala Figuera: entre la platja de Cala Figuera i la Pesquera del Senyor.

4.- El maressar de la Fortalesa: entre la Punta de l’Avançada i el Caló, d’on se varen extreure les peces per a la construcció de l’oratori del Calvari i la casa del donat.

5.- El carrer dels Maressers està situat al nucli urbà de Cala Sant Vicenç, entre els carrers del Mestre Paco i del Temporal. Va rebre oficialment el nom en el Ple de l’Ajuntament de Pollença de 25 d’octubre de 1979, dedicat a l’antic ofici de treballar la pedra marès. Amb anterioritat, al període franquista, era conegut com carrer d’Arturo Rizzi.

També trobam el topònim pedrera a altres llocs del terme municipal, com ara la Pedrera d’Albercuix, a la que fa referència el carrer homònim, nom que va ser aprovat al Ple de l’Ajuntament el 25 de febrer del 2000. Se situa entre el bosquet de Bóquer i la urbanització Bell Resguard.

I la Pedrera de Formentor, que així mateix dóna nom al torrent de les Pedreres, que desemboca a la platja de Formentor, per l’Estanyol.

El Pinar de les Arenes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT