ARA, MÉS COMERÇ LOCAL QUE MAI

769

Durant aquests dies en què es multipliquen les imatges d’estanteries buides a supermercats i grans superfícies, és un bon moment per recordar que els comerciants locals mantenen les seves tendes obertes al servei de la població. Anant a una botiga s’eviten aglomeracions, que és el més important en aquesta crisi, i és consumeix més producte d’aquí. Per aquest motiu, volem compartir aquest reportatge que férem fa alguns números del Punt Informatiu, al qual entrevistarem a comerciants del municipi.

ESTÀ EN CRISI EL COMERÇ LOCAL?

Joan Martorell/Eva Cerdà

Tothom està d’acord que el comerç local dona vida al poble, però la realitat demostra que cada dia desapareixen negocis tradicionals: primer varen ser les lleteries, després les merceries, ara les botigues i suara els forns, i així podríem seguir.

Per saber què passa amb els comerços de proximitat al municipi de Pollença, hem parlat amb cinc botiguers de diferents sectors: Maria Cerdà de la botiga d’alimentació Ca na Marca, Josep A. Cifre de la tenda d’informàtica @5 de Pollença; Javier Vidal de les botigues de moda Kargo, Antònia Bisanyes de la floristeria Girasol; i Ramon Sánchez de la carnisseria La Vall del Port de Pollença.

PUBLICITAT
Antònia Bisanyes opina que falta sentit comú per protegir el comerç local.

Antònia Bisanyes és la propietària de la floristeria Girasol del Port de Pollença, un negoci que va obrir ara fa 12 anys a la plaça de ca les Monnares de Pollença. Abans havia fet feina 10 anys en una ferreteria.


és la propietària de la floristeria Girasol del Port de Pollença, un negoci que va obrir ara fa 12 anys a la plaça de ca les Monnares de Pollença. Abans havia fet feina 10 anys en una ferreteria.

– Com han canviat el comerç local durant els darrers 10 anys?

Han canviat moltíssim. D’una banda, la crisi d’aquests anys ha canviat moltíssim en el nivell de vida dels pollencins. Abans era molt corrent que, si et convidaven a sopar, duguessis unes postres i un cossiolet o un ram o qualque detall, perquè quedàs a la casa. Amb la crisi, aquest costum es va acabar, perquè és clar si has de retallar alguna cosa la decoració és prescindible.

Quines mesures s’haurien d’adoptar per reflotar el petit comerç?

És complicat, més que res perquè les grans superfícies i concessionaris venen de tot. Sense anar més enfora, per Nadal a la benzinera venien ponsèties i és segur que, per Sant Valentí, venguin roses. Tothom ven de tot i és difícil lluitar contra això.

Ara bé, els petits comerços tenim moltes dificultats burocràtiques i legals. D’entrada, si vull tramitar una ajuda, he de tancar la floristeria un dematí i aquí ja hi perdem. Però, és que a més a més, dur els papers és molt difícil.

Llavors també topam amb problemes legals. Sense anar més enfora, tenim un fill de 17 anys i ens agradaria que, sobretot en l’estiu, ens ajudàs, però no hi ha cap tipus de contracte familiar que li puguem fer i, en conseqüència, no el podem deixar ni cinc minuts a la botiga. És del tot il·lògic, però…

També és il·lògic que si et canvies de local, i jo ho he fet en tres ocasions, hagis de pagar cada vegada com si obrissin un negoci nou. No té sentit, però és així.

Per tot així, pens que una bona mesura per potenciar el comerç local és donar-nos facilitats amb aquestes coses.

Ramon Sánchez i David Ciriza sempre han treballa en el sector càrnic.

Ramon Sánchez és el responsable de la carnisseria La Vall del Port de Pollença. Fa quatre anys i mig que obriren aquest despatx. Tot i amb això, des de l’any 1995, treballa en el sector càrnic.

– Com han canviat el comerç local durant els darrers 10 anys?

Ha canviat, però tant a Pollença com al Port, la gent que vol menjar més sà tira cap al petit comerç. És vera que el sector jove és una altra cosa i es decanten per allò fàcil.

Llavors també hi ha una major demanda de productes per a celíacs i per a altres intoleràncies. En canvi, el producte ecològic no té tanta tirada.

Quines mesures s’haurien d’adoptar per reflotar el petit comerç?

Personalment, no crec que hi hagi crisi, però sí que hi ha tirada a comprar als supermercats. Per això, cal lluitar dia a dia amb la qualitat i el producte local. En aquest sentit, a Pollença, tenim un molt bon exemple: el mé pollencí.

Nosaltres treballam per a un sector que aquí troba allò que no hi ha al supermercat, gent que vol menjar un brou fet amb carn bona, o un bon entrecot… Llavors, als joves, els estiram amb el menjar casolà precuinat, fet nostre i que els resol fer el dinar.

En qualsevol cas, tenint en compte que nosaltres no som els propietaris, desconeixem la part burocràtica del negoci.

Javier Vidal obri les seves de roba tot l’any al Port de Pollença per no veure el Moll desert.

En Javier Vidal i la seva dona, Cristina Samarini, gestionen les dues tendes de roba Kargo, al Port de Pollença. Començaren fa 21 anys al carrer Joan XXIII i fa 19 anys que s’instal·laren a una nova tenda al carrer Formentor. 7 anys després inauguraren un altre local al mateix carrer.

– Com han canviat el comerç local durant els darrers 10 anys?

La crisi va començar el 2009 i de llavores ençà ha estat una catàstrofe. Nosaltres hem pogut seguir per diversos motius. Ens hem hagut d’adaptar-nos reduint personal al mínim i passant de vendre roba d’alta gamma, a roba igualment bona però a preus més assequibles. Abans la gent deia “mira quin vestit que m’he comprat per 200 euros”, i ara diuen “mira quanta roba m’he comprat per 200 euros”. Estant a la costa ens salva el turisme, que sempre cerquen alguna cosa concreta per la temperatura d’aquí, però si estiguéssim a l’interior la venda on-line i les grans superfícies ho fan insostenible.

Quines mesures s’haurien d’adoptar per reflotar el petit comerç?

Renovar-se o morir. Nosaltres no estem on-line però destacam per preu, servei i per estar oberts tot l’any. Bé, si tancàs a l’hivern, hi guanyaria, però hi ha una part sentimental. Si els quatre que quedam oberts al Moll tancam això quedaria desert, tot ple de vidres tancats i foscos. Jo obriré fins que pugui, però la veritat és que és difícil. A més, administrativament t’exigeixen moltíssim per contractar, però ningú mira per l’autònom. Si te’n vas al carrer, et quedes amb una mà al davant i una darrera. Els lloguers i els imposts et deixen pràcticament sense marge. No m’estranya que molts tanquin. Si ara fas una volta pel Moll veuràs un caramull de locals comercials que es lloguen, i això és una mala senyal.

Maria Cerdà “Marca” després de quasi 50 anys al carrer major, ha reobert la botiga al carrer Pare Vives

Na Maria Cerdà, fa quasi 50 anys que té Ca na Marca, una de les darreres botigues de queviures que queda al municipi. Fins fa un any al carrer la tenda estava al Major, i el gener de l’any passat inauguraren el nou local al carrer Pare Vives. Els seus pares ja tenien botigues, així que es pot dir que és una de les comerciants locals en actiu més veteranes del municipi.

– Com han canviat el comerç local durant els darrers 10 anys?

En general trob que hi ha hagut una baixada enorme. Un negoci petit ara és molt mal de mantenir, perquè les sortides són moltes i les entrades mínimes. Fa deu anys no era el mateix. Quan realment es va notar i varen tancar moltíssimes tendes va ser quan obriren tants de supermercats. Amb el LIDL, ja va ser la baixada darrera. He vist tancar una animalada de botigues de menjar, a ca l’amo en Toni, ca na Cantona, ca na Maria, cal Busso, ca na Butzeta, can Payeres…

No vull ser negativa però veig poc futur. Per un jornal sí que dóna, però per fer un gran negoci, impossible. Un temps hi guanyaves alguna cosa, ara només vius. És mal de mantenir, perquè tens una muntanya de sortides, llum, la quota d’autònom….

Quines mesures s’haurien d’adoptar per reflotar el petit comerç?

És molt mal de fer. El que ha passat és que la gent que anava a les botigues era la gent major, i la gent jove ja està acostumada que van a fer compres més grans al súper. Abans la gent sortia cada matí a fer la compra i a voltar per les botigues, ara la gent fa feina. El problema és que ha canviat el sistema de vida, i no hi ha res més a fer.

Josep Cifre creu que el secret per sobreviure és oferir serveis que no es poden donar per internet.

En Josep Cifre té, amb el seu soci Miquel Forteza, la tenda d’informàtica @cinco, que va obrir les portes per primera vegada el 1995. Des de fa 7 anys es troba a la plaça de Ca les Munnares. A més de material d’informàtic ofereixen servei tècnic, assessorament i formació en informàtica.

– Com han canviat el comerç local durant els darrers 10 anys?

És molt difícil subsistir i el comerç local va de mal en pitjor. Amazon i el comerç online ha fet molt de mal. Les grans superfícies també han fet molt de mal.

Quines mesures s’haurien d’adoptar per reflotar el petit comerç?

Estem dins una indústria que l’únic que ens ajuda a sobreviure és donar serveis. Com els de reparació i formació que és el que fem. És cert que es fan campanyes de promoció local, però no crec que serveixin de res perquè pitjant un botó al telèfon pots comprar qualsevol cosa i que te la duguin a ca teva. Ara som un punt de recollida de compres online, però el benefici és mínim. I intentar vendre a la xarxa és impossible, perquè la competència és immensa i tanmateix ho hauríem de vendre més car del que comprar per treure benefici, i ja hi ha molta més gent que ho fa. El servei personalitzat, els altres serveis que podem oferir i l’acadèmia són les nostres eines per seguir endavant.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT