“ARA L’AMOR ME DIU QUE ÉS PRIMAVERA”

101

L’inici de la primavera astronòmica coincideix amb el Dia Internacional de la Poesia (21 de març), una data que aquest 2020 i degut a la crisi desfermada pel nou coronavirus, hem viscut confinats a casa.

Tanmateix, la natura, com la vida, segueix el seu curs i, de la mateixa manera que el món virtual va anar ple de paraules per celebrar el seu Dia, també la primavera va esclatar, aliena a la nostra captivitat.

La fotògrafa Xesca Serra ha captat el moment i vol compartir amb els lectors de PUNT iNFORMATIU unes instantànies en què es fa evident l’inici de la primavera. Sens dubte un regal per als nostres ulls durant aquests dies estranys.

Xesca Serra apunta amb el seu objectiu a la immensitat del paisatge que es domina des de la gran vall d’en Marc, però també senyala el petit detall, les silvestres flors grogues, blanques, morades… i la verdor incipient dels camps que aviat s’espigaran i mudaran de tonalitat. Aleshores, l’estiu haurà començat.

Tornem, però, a la primavera, una estació de l’any que, en poesia, té connotacions vitals. La poesia és un dels referents de la joventut, de la més tendra i fresca jovenesa, a aquella que dona inici a la plenitud dels nostres dies. Tanmateix, però, en el cas del vers del gran Guillem d’Efak amb què he començat aquest apunt, la primavera és arbitrària i té més a veure amb l’enamorament que amb el moment cronològic.

M’agaf a la llibertat de d’Efak i us convid a superar l’espai físic i entrar la primavera dins casa, a través d’aquesta finestra oberta el món que ens permet la virtualitat.

Gaudiu de les fotografies de Xesca Serra…

…paladajau els colors del camp i els sabors de l’hort que brinda la primavera…

…llegiu poesia…

i estiumau.

Ara l’amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?

Ara la sang me diu que no té espera
just quan el cor gemega en impulsar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l’ànima?

Ara la pols me diu que el fang enyora
just quan les mans ja m’han perdut el fènyer.
Debat a bat vols que obri les finestres?
I què en farem de tants ocells a lloure?

Ara l’amor me diu que és primavera
i jo m’ho crec. Me’n ric del calendari.

Guillem d’Efak, Erosfera

Per acabar, us convid a descobrir Mag Poesia, un compendi de poetes, de poemes i de projectes literaris impulsats pel Mestre de Mestres, l’enyorat i gran Antoni Artigues.