AQUELLS CARRERS DE POLLENÇA

1508
El carrer del Jonquet a mitjans anys seixanta. Foto: César Samarini.

Com tot, els carrers de Pollença han canvait més d’allò que la memòria és capaç de recordar. L’exemple clar són aquestes instantànies d’aquells carrers Major i Jonquet que, un dia, va immortalitar César Samarini.

Hi va haver un temps en què el carrer Major va aglutinar un centre comercial. Alguns comerços s’han transformat o han evolucionat, però, la majoria han abaixat la persiana dels mostradors i han esdevingut residències particulars.

Pel que fa al carrer del Jonquet, aquell espai de joc per als infants de la zona ha esdevingut territori per al trànsit rodat. A la imatge, s’hi veuen alguns dels nins i nines que, a mitjans dels anys 60, vivien a aquell carrer. Però, la imatge té una història. I és que, per aleshores, els carrers de Pollença no estaven asfaltats i cada cert temps s’havia d’escampar arena per omplir i igualar els clots que la pluja havia format al terra.

Aquella arena nova, sense humitats, era matèria prima per jugar al carrer, una acció que desconeixen els infants d’avui en dia.

PUBLICITAT

Aquells carrers, Major i Jonquet, són el mirall dels carrers dels anys 60 i anteriors. Uns carrers buits de cotxes i plens de vida: més enllà dels jocs infantils, per allà hi desfilaven dones amb senalles que anaven a comprar a la botiga, al forn, a la polleria, a la lleteria… i a altres negocis avui engolits pels supermercats; i treballadors tan diversos com menestrals que abandonaven el taller per berenar a ca seva o repartidors de pinyes i sifons, de llet, d’oli i de tants altres queviures que se servien a domicili. En aquest sentit, és bo recordar que aquells pollencins i pollencines no havien sentit parlar ni de reciclatge ni de reutilització, però bestreien els envasos (botelles o barrals) i llavors només havien de pagar el contingut, o sigui que retornaven la botella o el barral buit i els ho venien plens.

El carrer del Major a mitjans anys seixanta.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT