AQUELLA PATRONA DE 1952

488

L’any 1929 va ser un any de sort per a Hermann Sohn. El jove artista alemany va guanyar un viatge allà on ell volgués. Idò li faltà temps per a partir del seu Stuttgart natal cap a Espanya. Ell volia visitar el museu d’El Prado, a Madrid, i el seu amic fotògraf i pintor aficionat, Fritz Schwäble, que l’acompanyà en l’eixida, volia veure la llum de Mallorca de la qual tant els havien parlat.

Després de voltar per la Península arribaren a Mallorca i no els va decebre. Hi havia una claror especial. Els artistes començaren a treballar frenèticament per reflectir al paper i a la tela el que tenien en la retina.

Sohn no havia pintat mai paisatge com a tal, però el temps que va estar a Mallorca no va fer altra cosa, i li funcionà perquè en una exposició posterior va vendre tota l’obra. Posteriorment, es tornà centrar en el seu Bauhaus i mai més tornà pintar la llum de l’Illa.

Després de la guerra europea Sohn fou professor de pintura a l’Acadèmia d’Art d’Stuttgart. No li restà cap imatge, fora del seu cap, de l’obra i de la llum que tant l’impactaren; però als seus alumnes sempre els recomanà que vinguessin a Mallorca a veure el paisatge i la llum tan especial.

PUBLICITAT

L’any 1952 una alumna del professor Sohn, Gerlinde Nanz, li féu cas i, en una Alemanya en reconstrucció després d’ésser arrasada per la guerra, arreplegà diners i coratge per venir a Mallorca. Fou més complicat venir el 1952 a l’Illa que quan ho féu el seu professor el 1929. No restava res, a Pollença, de la incipient infraestructura de petits hotels i restaurants que hi havia abans de la guerra. Gerlinde i el seu acompanyant, Peter Sohn –fill del professor Hermann- i jove músic, i un altre jove pintor amic, s’hagueren d’espavilar per arribar i estar una temporada aquí, s’hostejaren al xalet de Can Franch a Sant Vicenç. I era veritat, el paisatge, la llum, el clima… i la gent de Pollença els impressionà profundament.

Aquell 1952 els joves alemanys feren amistats que duraren tota la vida: el metge Damaso Calvo, Pep Vicenç “Punxa”, Dionís Bennàssar… i la família dels Coll Llarg del Moll amb els quals sovint anaven a pescar.

El 1957 el ja matrimoni format per Gerlinde Nanz i Peter Sohn s’instal·laren a Pollença, però aquesta és una altra història de la qual parlarem en una altra ocasió.

Aquell 1952 feren nombroses fotografies de gent, de paisatges, de festes, de carrers, de la vida quotidiana… que tant els sorprenia. Unes quantes d’aquelles imatges són les que reflecteixen les festes de la Patrona d’aquell any, fotografies que hem seleccionat perquè vegeu com era la festa més sentida pels pollencins a ulls d’aquells alemanys, quan no “atípics” que el 1952 les varen viure aquí.

Gracià Sánchez Font

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT